Castell de Subirats

Avui en Pep m'ha portat a visitar el Castell de Subirats, una altra zona nova per mi. Un sector ben popular, que es farceix de gent però on segurament podríem fer algunes vies abans no arribi la marabunta. I aquest ha estat, més o menys el guió: tranquilitat al principi i farciment al final.

Hem començat pel sector Cinema, fent una de les vies més llargues i variades: Delicatessen (6a). Passos de placa, de tibar-li, una fissura... Bona via!

En Pep a Delicatessen, via que fa honor al seu nom.

A continuació hem anat a fer la Hermanos Guerrero (V), a l'extrem dret. Uns passos de placa al principi són el punt on cal prestar més atenció. Després, canto a dojo fins al final.

En Pep a Hermanos Guerrero.

D'aquí hem anat a Noche de Frío (6a). Un inici de placa d'anar fent porta a un pas de tibar-li per entrar al díedre final. Els darrers metres també demanen alguna tibada...

A Noche de frío. Primer en Pep...

... i després jo.

Veient que la cosa s'anava omplint més i més, hem atacat la del costat, Només pels teus ulls (6c+). En Pep s'hi ha posat i ha anat treient els passos després d'estudiar-ho un xic. Havent-lo vist a ell i amb les cintes posades, m'ha sortit. Uns passos durs des de la xorrera, en lateral, a un bec i bidit, xapar, una pinça d'esquerra i arribada a cantos cada cop millors fins l'altra xapa. Després, un tram per relaxar-se i un passet de mirar-s'ho al final.

En Pep iniciant Només pels teus ulls...

... i jo que li segueixo els passos.

Atenent a la massa que ho envaïa tot, hem anat tornant cap a l'esquerra fins al sector triantle on ens hem posat a Pan de higo (6a+). L'entrada és extremadament fina fins a l'alçada de la segona xapa. Després vé un passeig fins encarar la paret final on hi ha un pas curiós de flanqueig a la dreta (i un mar de xapes). Val la pena dir que els primers metres són molt durs, amb uns peus francament dolents. Ha sortit, però apretant molt fort les dents. Com passa sovint, si els passos d'entrada fossin més amunt, la graduació de la via seria ben diferent.

Superada l'agonia dels primers metres de Pan de Higo.

Malgrat les previsions, ha fet un dia molt bo. Tant, que al sol ens rostíem -i el Pep amb màniga llarga! La zona m'ha semblat ben interessant. La roca, però, està bastant sobada pel pas continu de milers d'escaladors. Queden pendents algunes vies que semblen interessants!

Perles express

Avui havia de ser una sortideta matinal... i hem acabat a Perles! Hem tornat al sector dels Roures amb l'objectiu de tastar més vies de les que hi ha a la dreta de tot. Abans, però, hem començat pel cantó més clàssic, on la primera vegada no vàrem arribar a escalar.

Així, hem començat per la Me-Me (6a) i hem continuat amb Petit Príncep (6a).

M. Alba a Me-Me

En Pep als primers metres de Petit Príncep

Després ens hem posat a la Meteora (6b+), que va just al costat de la fantàstica Filigrana, que havíem fet la primera vegada. No ha decepcionat: entrada fina, un tram més tranquilet i una panxeta on s'ha de tibar fort.

En Pep a Meteora

Jo mateix, també a Meteora

A continuació hem anat cap a la dreta, a les vies noves d'en Belego. Allà hem fet Belladona (6b), amb uns passets ben curiosos al principi. Després, plaer en estat pur!

Jo mateix a Belladona

Baixant d'aquí he posat les primeres cintes a la del costat, Asterix (7a), i li hem fet un tiento. Amb la info que he aconseguit de baixada, en Pep se l'ha tret saltant. Recupero la corda i, just abans d'acabar, sorpresa: em baixa la cinta express de la segona xapa... enganxada amb la xapa. Femella i volandera cauen a la vora... Resulta que amb la vibració de la corda s'ha afluixat la femella que, evidentment, no deuria estar ben apretada. Poso la xapa i apreto la femella amb els dits en top rope i m'hi poso des de baix. Amb la flipada, ens fixem que al primer parabolt no se li veu cap fil de rosca, està molt entrat... quin iuiu!

Però m'hi he posat per baix, i ha sortit!

Jo mateix engalomant el projecte del dia, Astèrix (7a)

El resum: un dia ben aprofitadet, amb poquetes vies, però molt bones i exigents. L'ensurt de la xapa ha estat només una anècdota, però deixa una estranya sensació al cos...

Les Pucetes

Aquesta tarda bufava bastant vent. Vent de ponent i no feia massa fred... calia buscar un lloc poc ventat, així que en Pep ha proposat anar a Les Puces. Feia molt de temps que havia ullat les parets que quedaven a la dreta del viaducte, anant cap a Barna, i sabia que hi havia vies. En Pep ja hi havia fet alguna visita i, per tant, coneixia el terreny.

Es tracta d'una zona petitona però es veu que s'hi ha treballat de valent, tant en l'aproximació com en els peus de via. Les vies són peculiars, algunes de molt bones, sobre una roca especial que sovint permet assegurar-se amb ponts de roca, sense haver de posar expansions.

Hem començat escalfant per unes vietes que hi ha a la dreta del sector central, després de pujar uns metres cap al nivell superior. Per aquí hi ha un forat del que en surt un airet frescot... valdria la pena saber fins on comunica! El Pep ha triat dues vietes (V+ les dues) que han resultat bastant disfrutones i que donen una idea de què va la zona.

Les primeres vies que hem fet comencen sobre el replanet.

Després hem baixat cap al sector central i hem fet una via que comença per un desplom fissurat per anar a buscar la placa de la dreta i que acaba sortint a la part alta de la paret (6a, probablement):

En Pep tibant de valent.

A continuació, un viot espectacular: l'esperó més evident que hi ha al sector central, que sembla que s'anomena St. George Day (6b+). Una entrada curiosa, de tibar-li fort però amb bon canto porta a una zona més tranquila. Després, un pas dur a l'alçada de l'únic parabolt (la resta són bons ponts de roca) i entrada a la reunió per terreny més còmode.

En Pep als primers passos del fantàstic esperó.

Jo mateix als darrers moviments de St. George Day.

Després en Pep m'ha portat, travessant una zona poc fressada, a una altra zoneta més a la dreta, on hi ha tres vies més. Nosaltres ens hem posat a la del mig, que ha resultat ben disfrutona, probablement 6a:

A la via central del sector dret...

... tota ella sobre ponts de roca.

En aquesta via hem posat un friend després del darrer pont de pedra, tot i que es passa sense.

En acabat, hem desfet el camí, hem anat a visitar la zona esquerra i hem fet una vieta que comença amb conglomerat montserratí per un esperonet poc marcat, continua per arenisca i acaba amb roca variada:

Conglomerat montserratí al sector de l'esquerra.

Entrada dureta, d'anar a buscar un bidit, una franja plana i un bon canto que salva la jugada. No en sé gran cosa, probablement 6a+ o un xic més tenint en compte l'entrada.

En resum, una zona especial, que sens dubte ha estat molt ben cuidada pels seus creadors. Vies úniques, algunes d'elles ben interessants.

Perles

Avui hem tornat a ser en Pep, l'Alba, la Rosa i jo mateix. Hem enfilat cap a Perles on hauríem d'estar arrecerats del vent i així ha estat. Finalment un dia esplèndid!

Hem anat als sectors més clàssics de Perles, començant pel Roc d'en Solà. Hem començat fent la Lluna de Mel (6a) i Noches de Bohemia (6a). Entrada curioseta a la Lluna de Mel i anar gaudint després. Passada la reunió intermitja, ambdues es redrecen amb alguns passos ben interessants.

Noches de Bohemia i Lluna de Mel

Inici delicat a Lluna de Mel

Una perspectiva diferent, gentilesa d'en Pep.

Despŕes ens hem posat a Kalkaris (6a+) i Alinyencs (6a). Kalkaris és fina però es pot anar fent raonablement bé llevat d'un pas on he hagut de resar en un pas sense res abans de pillar una llastra invertida (molt dolenta venint de baix). Alinyencs, per contra, és un festival de canto.

Després del pas dur de Kalkaris

Canvi: jo a Alinyencs i en Pep a Kalkaris

La M. Alba a Kalkaris

La Rosa i la M. Alba a Alinyencs i Kalkaris

Després d'aquestes magnífiques i llargues vies, hem canviat de sector per anar al Roc d'en Betriu, on hem començat pel díedre Mirador (V+).

La Rosa a Mirador.

Després la Rosa ha donat per acabada la jornada i jo encara m'he posat a Bloc Suspès (6a) i a Rostoll (6b).

La Bloc Suspès és interessant i mantinguda. Cal anar-ho controlant però es va fent. A Rostoll hi ha uns primers metres bastant fins i mantinguts. Un tramet vertical on cal llegir bé l'itinerari, especialment per xapar la que em vé a la foto anterior. Després hi ha un repòs excepcional per encarar un bon desplomet amb canto generós.

I ho hem deixat aquí. De baixada cap a Ponts he hagut de colaborar amb un donatiu als mossos en un radar camuflat en algun 70. Mira que posar-lo de baixada quan l'ambientillo era de pujada! grrrrr :(

Sort que els xipirons del dinar han donat un final feliç, malgrat tot!

Cargolaire

Avui es tractava de que em (ens) toqués l'aire una estona. Així que ens hem plantat al Cargolaire sense plans gaire definits. Feia temps que tenia ganes de provar la Canvi d'Aires (6c+), així que ens hem quedat al principi i hem començat escalfant a la Tarda de Sant Joan (V+). Després, a la Brams (6b) on m'he hagut de penjar a la darrera xapa per estudiar la sortida (ja ho diu el refrany: "qui no té memòria ha de penjar-se").

Jo mateix a Brams.

Ens hem donat per escalfats, així que m'he posat al projecte del dia, la Canvi d'Aires. Vaig treient els passos fins la penúltima xapa on m'ho miro i remiro un munt de vegades sense veure-hi la manera. Avall i ja ho miraré amb més calma d'aquí una estona. La calma que necessitava m'ha empès a muntar-la en top rope i estudiar els passos. Ho he tret sortint per la dreta a agafar unes orelles no massa bones, pujar de peus i anar passant cap a l'esquerra fins la darrera xapa. De la darrera a la R també hi ha un bon tomàquet. Suposo que s'ha de fer un xic per l'esquerra tot i que la roca fa un xic de por. Queda pendent!

Mentrestant en Jortx ha anta fent algun tast al primer dels seus projectes del dia i finalment se l'ha embutxacat!

En Jortx a Saltamarges.

Jo ja he quedat servit i he acabat assegurant al company a una altra de les seves vies pendents Aquesta jo ja l'havia feta i m'ha fet pujar la moral veure com els lolos també han de lluitar de valent. No cal dir que també se l'ha apuntada!

El mestre a Maleïda i grollera.

I amb això hem tancat la sessió.
 

Kiel birdo sur drato

Kiel birdo sur drato
au drinkulo en nokta debato
strebis mi lau mia volo
al libereco*

No us ha passat mai, mentre esteu sols a la muntanya, que una canço es manté una i altra vegada a la vostra ment? Avui, mentre tornava a fer una de les meves activitats favorites, els 1000 metres de desnivell que separen Monistrol de Sant Jeroni a pas lleuger, no m'ha abandonat aquesta cançó.

Fa uns anys, quan sovint tenia llargues reunions a Barcelona i tornava a casa esgotat mentalment, intentava fer aquesta mateixa escapada per esgotar-me físicament. I recordo el contrast que em suposava pensar que feia només unes hores jo estava voltat de personatges tocats i posats (i jo un més entre ells) mentre ara gaudia de la llibertat. I pensava que si algú em veiés pensaria que estava mig boig fent el canvi de vestuari a correcuita a Monistrol per tornar-hi unes hores més tard suat i esgotat però feliç.

Avui, després de molt de temps de no fer cap caminada, he resseguit novament el conegut camí. Malgrat la manca d'entrenament i el fang i fins i tot la neu que he hagut d'aixafar, he arribat al punt culminant de la muntanya màgica en el temps previst, sense trobar ningú en tot el camí, sols amb l'agradable companyia dels meus pensaments i la cançó d'en Jacques Yvart ressonant.

De baixada, l'aire fresc de la canal, la parella desorientada, el gavatxo curiós, l'escalforeta de l'aire primaveral a les parts soleies i el grup d'escoltes m'han anat tornant progressivament a la realitat...

* Jacques Yvart canta en Esperanto Bird on a Wire de Leonard Cohen
 

Verdonitis

Estem passant uns dies complicats... i per això avui ha caigut una escapada molt curteta al Cargolaire amb la Rosa. Ens encaminem al sector solarium, on comencem per la Societat del malestar (V+).

La Rosa i la Societat del malestar.

A continuació, fem la Solarium (6a). Si no fos perquè a la primera visita al Cargolaire ja m'havia sortit, no sé pas si avui l'hagués tret! M'ha costat un munt trobar una manera de no patir-hi gaire, tant que ha servit per acabar ben escalfat :) La Rosa l'ha feta sense gairebé despentinar-se, és el que passa quan et creues... Avui portava de cap atacar la Verdonitis, però anant tan malament a la Solarium...

Jo mateix, lluitant la Solarium...

... i la Rosa, passejant-s'hi.

Baixant de la Solarium he posat cintes a la Verdonitis (6c) i li he fet un intent en top-rope. De l'altra vegada recordava una entrada inhumana i després un terreny prou complicat. Avui li hi vist color: superada l'entrada he anat veient com treure-ho força bé llevat del xapatge de la segona -ja ho veurem.

M'hi he posat des de sota i he fracassat al primer pas. Torno a baixar i aconsegueixo treure'l... bé! A més, faig un canvi de peus que em deixa xapar bé la segona... està clar que ha de sortir! Efectivament: sols ha calgut anar controlant la resta i a la butxaca!

Jo mateix engalomant la Verdonitis.

Amb els deures fets, encara hem tingut temps per prendre un xic el sol a peu de via abans de tornar cap a Manresa, a visitar la iaieta a l'hospital i fer-la caminar un xic.