dissabte, 2 d’abril del 2011

Camí de l'Alsina


Portava un munt de temps sense escalar degut a una tendinitis al supraespinós dret. Encara em segueix fent mal en segons quins moviments, però el fisio m'ha dit que ja estava bé de fer el gandul, que ja he reposat prou... Així que avui tocava tornar-hi!

He quedat amb el Xevi, que també està en procés de recuperació d'una lesió molt més llarga que la meva. També fa temps que no tiba i, per tant, la idea era fer alguna cosa tranquila a Gorros. Però el cremallera està fora de servei i, com que no tenim ganes de caminar, pensem alguna alternativa... Ben aviat surt el camí de l'Alsina. El Xevi l'ha fet diverses vegades però no li importa repetir així que enfilem escales amunt fins a peu de via.

Jo tinc molt poca memòria per les vies, però recordava que el primer llarg és durillo així que ens hem escaquejat per la dreta. Començo jo. Al primer llarg hi ha un pont de pedra i uns angles que llaço amb una baga. Amb terreny senzill ja, encara llaço un arbre i busco la reunió a l'esquerra. Tot ha anat bé, però ja he vist que em cal vigilar a alguns dels moviments de díedre. Caldrà buscar alternatives.

En Xevi, a l'inici del segon llarg.

En Xevi ataca el segon llarg. L'inici és prou fi com per haver-s'ho de mirar molt bé. Després ja es tranquilitza. Per situar-nos a peu del tercer llarg atravessem el bosc cap a la dreta i veiem una cordada que està al tercer llarg.

M'espero una estona i ataco el tercer, que resulta ser més senzill del que sembla des de baix. El desplomet amenaçador és, en realitat, una guapada i gens difícil. En aquest llarg trobem alguns passets aïllats però es fa molt bé. L'espatlla ha respost bé, sense cap molèstia.

Al flanqueig d'entrada a la R3.

La quarta tirada comença amb tendència a l'esquerra per terreny finet que es va tornat progressivament més tranquil.

Als primers metres del quart llarg.

Per acabar, em toca la cinquena tirada que ha resultat ser la més guapa de la via. Es tracta d'un llarg finet i mantingut, amb presa petita però bona, i amb una bona colla de metres. Tot plegat fa que sigui un plaer. En aquest llarg he fet un moviment estrany on l'espatlla ha protestat, però en general ha respost bé.

La darrera tirada, un mar de roca espectacular.

Per acabar, resten 10 metres senzills fins arribar al camí. Un cop desencordats mirem l'hora i dubtem si posar-nos a algun altre lloc. Però jo havia de ser d'hora a casa i la via ja ens ha deixat un bon gust de boca a tots dos... Així que hem tirat avall per no haver de córrer.

El balanç de la sortida és prou bo. No hem tibat gaire, però avui es tractava de fer metres i provar motors. De moment hauré d'anar fent sense apretar massa... ja vindran temps millors, espero!


diumenge, 6 de febrer del 2011

Sant Pere de Vallhonesta i Puig Soler



Avui hem fet una sortideta amb la canalla. Hem deixat el cotxe a l'estació de Renfe de Sant Vicenç i ens hem posat a caminar. Una passejada fins vorejar per sota del Puig Soler i arribem a un revolt on es veu l'ermita de Sant Pere.

Aquí hem agafat la carena que puja al Puig Soler passant per l'avantcim. Fem el cim i gaudim d'unes vistes magnífiques.

Dos de la colla, al cim...

... i dues més, piant com ha de ser!

Baixem del cim per una altra banda on ens ajudem d'unes cordes i retrobem el camí de baixada. Esquivem l'avantcim i ens plantem a l'ermita.

Moni, Sara i Clau, dinant.

Uns quants ens quedem a dinar aquí. Finalment aconsegueixo fer una bona migdiada lluny dels neandertals. Fem unes fotos i tornem avall. Sembla increible però hem aconseguit que les nenes estirin les cames!! Cava, senyors i senyores!

A casa he pogut veure l'ermita per dins. Quina tècnica!

dissabte, 5 de febrer del 2011

Voltant (més) per Montserrat


Avui he deixat el cotxe a la Vinya Nova i he agafat el camí del pont que comença travessant la torrentera plena de còdols. He anat pujant amb els Pollegons a la dreta amb un camí ben arreglat fins arribar a la part alta de la muntanya. Aquí he anat seguint fins trobar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

Un croquis de la volta feta

He pujat a Sant Jeroni, he baixat un tros del camí dels francesos i he anat cap a la canal del migdia. D'aquí, canal dels micos amunt fins a la miranda dels Ecos.

Em pregunto quina és la llargada del ràpel per baixar
directament de Sant Jeroni cap a la Talaia...


He baixat en direcció cap al cilindre i he vorejat el Montgròs per l'oest. Pel camí he aprofitat per deixar alguna fita nova perquè hi ha algun tram on cal navegar un xic. Per baixar del Montgròs per aquesta banda sempre havia seguit el camí de la Palomera, però avui (finalment, oeoeoeoeeeehh) he trobat el camí que segueix més o menys el peu sud del Montgròs i va baixant cap a la canal del Migdia prop de la Cajoleta. He deixat algunes fites per indicar el trencall perquè les marques porten camí de la Palomera avall. Després d'atravessar la primera gran placa de roca, cal sortir cap a un bosquet a l'esquerra!
Novament he agafat el trencall que porta al coll de Mosset i avall fins a la pista, prop de can Jorba.

Unes bones fites per marcar el trencall (a l'esquerra de la foto)

Aquí es pot agafar un trencall que queda uns metres abans de la pista i que permet retallar camí. Jo no ho he fet i he aprofitat per córrer un trosset per tal de seguir l'horari previst :)
Ha estat un bona volta, intensa!

diumenge, 30 de gener del 2011

Montserrat amb neu


Avui la Rosa tenia ganes de caminar amb mi, així que hem anat a Montserrat... amb neu! Hem pujat pel camí dels francesos fins a Sant Jeroni on hem gaudit d'un paisatge ben curiós!

La Rosa, amb els Gorros i la Prenyada al fons.

Parets nevades cap al nord...

I el gel que, de tant en tant, crea sorpreses!

De tornada, hem passat pel peu del camell de Sant Jeroni i hem remunta direcció a la canal del Migdia. Hem baixat per la canal fins trobar el trencall famós que porta al Coll de Mosset i avall cap al cotxe. Matinal ben guapa!

diumenge, 23 de gener del 2011

Facu


Avui ha fet la nit més freda de l'hivern -deien per la tele al matí. Hem decidit anar direcció al litoral, que ahir les temperatures hi eren més suaus que a l'interior. Dubtem on anar i... cap a la Facu en plan tranqui.

Hem començat fent la Montserrat Bardí (V). Interessant i amb bon canto.

A Montserrat Bardí.

Després hem atacat la Cesca (V+). Entrada d'anar fent i uns passos curiosos a la part alta. Molt maca.

La M. Alba a Cesca.

A continuació ens hem posat a Rosa Mari (6a) [Com que és clarament més difícil que la Cesca, diria que el que toca és posar-li, però no tinc pas ganes de barallar-me amb ningú]. Uns passos curiosos abans del sostret on cal mirar-s'ho bé i fer una bona tibadeta.

A Rosa Mari.

D'aquí hep passat a la seva veïna, Carme (6a). Anar fent fins al sostre i un pas durillo per superar-lo. Baixant he vist que un xic per l'esquerra és més senzill que per on l'he atacat jo, però la tibada igualment és prou intensa!

El sostre de la Carme.

I per acabar ens hem posat a Pilar (6a+), la de més a l'esquerra del sector i també la més exigent de les d'avui. Un inici ben vertical i mantingut, amb algun pas llarg però bon canto majoritàriament fins a la bavaresa. Aquí cal anar un xic cap a la dreta, controlant bé. Després un terreny amb roca recoberta de líquen negre, també delicat. Després millor canto fins la R.

A la Pilar, deixant la bavaresa.

No hem estat sols, però el sector no estava massificat. La nota l'ha donada un trio on un "expert" ensenyava dos aprenents, que anaven guarnits així:

Si el boudrier està així...

És ben bé que les coses tenen tendència a anar bé, que si no...


dissabte, 8 de gener del 2011

Margalef. Ermita


Com que ahir ens vàrem cansar bastant (segons la versió de les nenes), avui hem decidit fer una sortida bastant més curta. Ahir vaig fer una visita a l'ermita de Sant Salvador i vaig ullar els diversos sectors d'escalada. Per tant, la proposta per avui ha començat deixant el cotxe al párking que hi ha a mig camí de la carretera de l'ermita.

Segons el croquis de la guia d'escalada de Margalef un caminet porta des del pàrking fins al camí que puja a peu des del poble fins l'ermita. L'hem seguit una bona estona i més aviat semblava que anava baixant... Així que hem decidit fer el tocino fer i buscar-nos la drecera camp a través! Al cap de poc estàvem al camí ample i hem anat pujant cap a l'ermita. Amago els trastos un xic abans d'arribar al sector 6, Camí de l'Ermita, on tenia intenció de fer-hi alguna coseta i seguim l'excursió fins l'ermita.

Abans d'arribar-hi passem per una balma tancada amb un mur de pedra seca i que deu constituir la cagadora oficial. He de dir que mai no havia vist tantes cagades juntes i, a sobre, al bell mig del camí. Alguna cosa no deu funcionar massa bé als cervellets dels escaladors que visiten aquestes contrades!

Passat aquest tram literalment vomitiu arribem a l'ermita. Val a dir que més que una ermita, sembla un monestir complet! Hi ha un laberint de cambres i nivells impressionant. I té campana i tot!! Tot i que l'arribada en cotxe també té la seva gràcia (pels revolts tancats i l'emoció que ha de suposar trobar algú en sentit contrari) és una visita ben recomanable per l'entorn i el lloc en sí.

L'Ermita de Sant Salvador.

Els expedicionaris a l'Ermita de Sant Salvador.

Després de les fotos de rigor, la Rosa m'acompanya a tibar. El sector 6, Camí de l'Ermita està a vessar de gent. Un segon rècord del dia: mai no havia vist tanta gent escalant en una zona!

Demanem tanda a uns nois que estan a punt de deixar lliure la Rumbo Tarugo, un 6a que m'ha semblat que em podia servir d'iniciació a l'escalada Margalefina. L'entrada és bastant dura però la resta de la via es deixa fer la mar de bé. Van apareixen foradets ben marcats, el que facilita la feina. Després d'una bona colla de metres, la reunió. Molt bona via!

A Rumbo Tarugo.

Avui la Rosa ha decidit que no escalaria. Per tant, desmunto la via i em plantejo què més fer. Una ràpida ullada al voltant em convenç de que no hi ha opcions lliures. Així que em fico a la via del costat, la Jugant Get (6c). La via comparteix la mateixa entrada que l'anterior. Després segueix més o menys un díedre i acaba per la placa de la dreta, lleugerament desplomada. Té un pas difícil per superar una panxeta al díedre i el xapatge no és precisament còmode, almenys posant cintes. Després van apareixent forats bons fins a la placa final. Aquí hi ha un primer moviment finet per arribar a un forat des d'on es pot xapar el darrer parabolt. Pujo massa els peus, em quedo desequilibrat i acabo penjat. Amb els peus més baixos el pas em surt molt millor. Xapo i reposo a la darrera on hi ha l'altre pas dur. L'acabo resolent fent una remada llarga a buscar un forat d'esquerra, un foradet-regleta per la dreta i una estirada fins un forat no massa bo amb l'esquerra des d'on es pot xapar la R.

Al primer pas txungo de Jugant Get.

Començant el tram final...

... i el darrer esforç de Jugant Get.

La deixo muntada i li faig un segon intent. Aquesta vegada no m'he d'aturar gaire i aconsegueixo encadenar-la. No sé si les vies que he fet són representatives però són molt i molt bones. Algun dia amb menys concurrència mirarem de fer-ne alguna altra.

Marxem altre cop cap a l'ermita a fer l'entrepà i després enfilem la baixada cap al Bloc del Pork, on les nenes podran fer alguna vieta. Monto la via Del Pollo (5) i monto dues instal·lacions en top-rope per tal que les nenes vagin fent. Com a nota d'interès, aquí m'ha assegurat la Clàudia (lligada a l'Albert, que feia de pes viu).

Una rera l'altra s'han anat enfilant per diversos llocs la Clàudia, la Núria, la Mònica i la Mar. Fin i tot la Montse s'ha atrevit a tornar a tocar roca després de mooolts anys de no fer-ho (i no li ha fet por el descens!). I la Rosa s'ha atrevit a desmuntar una via, cosa que no havia fet mai!

La Clàudia i la Núria.

La Clàudia, baixant amb soltura.

La Mònica, amb estil i flexibilitat.

Mare i Mar. Qui ho havia de dir, eh Montse?


La Rosa, encarregada de desmuntar la paradeta gairebé a les fosques.

Les nenes han fet una progressió impressionant des de la darrera vegada. I no serà pas que hagin practicat... Caldrà intentar mantenir viva l'alegria de l'experiència!

I la foscor ens ha tret del Bloc del Pork i ens ha convidat a tornar cap a casa! Sortosament, les carreteres van millorant a mida que ens anem acostant a casa i encara sóm a temps de fer un sopar tots plegats.

divendres, 7 de gener del 2011

Margalef. Caminant


De tant en tant ens escapem per nadal un parell de dies amb l'Albert, la Montse i les seves filles. Fugint del fred, la proposta d'enguany és estar uns dies al Montsant (on, si hi ha sort, pot caure alguna grimpada, jeje). El Climbing Planet de Cornudella està de reformes i, com qui no vol la cosa, localitzem l'Hostal Tres Pins de Margalef que té habitacions per nosaltres.

Avui al matí ens hem plantat a l'Hostal a recollir les claus de les habitacions perquè a la tarda tanquen una estoneta entre dinar i sopar -precisament quan vindrà de gust l'escalfor de la llar- i enfilem cap al pantà on tenim intenció de seguir aquesta ruta proposada per la GenCat a la Serra del Montsant.

El recorregut comença pel costat sud de la presa.

El recorregut comença prop del pantà amb un plafó que indica l'inici i el final del recorregut. L'inici ressegueix el vessant sud de l'embassament fins creuar el pont penjat prop de la cova de la Taverna. Ens hi hem acostat però no ens hi hem endinsat: malgrat que portàvem frontals, ja ens havien avisat que hi ha aigua a terra, el que obliga a anar amb botes d'aigua. L'entrada, però, ja és prou espectacular car forma una gran balma similar a les que anirem trobant durant el dia.

De camí a la Cova de la Taverna es troba aquest forn en una balma.

Tornem al camí que voreja l'embassament i després d'uns graons agafem un camí que surt a mà dreta. Un pal de fusta amb un "3" ens indica l'inici del camí que segueix el fons del barranc de la Taverna. Es veu que el camí ha estat netejat darrerament! Cal anar-lo seguint amb pujada més o menys constant fins trobar un trencall a la dreta just quan el camí fa un corba pronunciada a la dreta. Val a dir que no hi ha cap placa de fusta com indica el tríptic sinó que cal seguir unes fites. Es passa prop d'una roca aïllada, el Roc d'en Genís. S'hi arriba per una espècia de graonades de pedra i aquí trobem un pal indicador tombat a terra sense cap més informació. He passat pel peu del Roc d'en Genís doncs hi ha traces de camí. També n'hi ha en direcció contrària, a la dreta i amb una fita. Anem, doncs, seguint per la dreta i arribem a la cova del Teix. Un cartell parla d'un Teix mil·lenari que no hem estat capaços de localitzar. Sí altres teixos petitots que hi ha per la zona... El que també hem vist és una heura enorme que s'enfila pel gran balmat de la cova.

Al Racó del Teix.

La descripció de l'itinerari indica que cal retornar al trencall. Aixó que retornem al darrer trencall que hem trobat... que no és el correcte. Segurament calia tornar a prop del Roc d'en Genís o fins i tot es podia seguir per unes fites que surten en sentit ascendent ben a prop de la cova del Teix. El cas és que el camí que hem seguit és clarament secundari: cal estar atent a no perdre'l enmig de la vegetació. Trobem un trencall a la dreta, però el camí certament que no és el "camí de capçada" que indica el tríptic :( . El seguim fins una cova que deu ser la Cova de l'Ascla. Aquí hi també hi ha una heura mil·lenària impressionant! Aprofitem el lloc per dinar i mentrestant busco en va la continuació del camí.

Asseguts al peu de l'enorme heura que s'ha desenganxat de la paret.

Desfem el camí fins al darrer trencall i segueixo l'altra branca -el que deu ser el Camí de les Cadolles- una estona fins confirmar que aquest tampoc no porta cap a la carena. Ens adonem de l'error d'orientació que hem comès però s'ha fet tard i la darrera part del camí potser també costa de trobar. Val a dir que hem confiat massa en la senyalització i la publicitat a bombo i plateret del recorregut. Llegint acuradament el mapa això no ens hagués passat però tot portava a pensar en una senyalització millor.

Un xic decebuts desfem el camí de pujada i retornem al cotxe. Ha estat una llàstima no poder arribar al cim de La Cogulla i gaudir de les vistes després del treball de la pujada... una altra vegada serà i puc assegurar que no serà només amb la informació del tríptic!

Retornant al pantà pel camí d'anada.