El matí s'ha llevat força ennuvolat a Montserrat que és on teníem previst anar avui. Així que, després de comentar-ho, amb el Ramon hem decidit fer un canvi de plans i anar cap al Berguedà. Sense haver-nos-ho parlat, sorgeix la idea d'anar a Malanyeu. Proposo d'anar a la Neusnidó i, com que no hi ha hagut contraproposta, pel camí hem buscat una ressenya i cap allà que ens n'hem anat!
Arribats a Malanyeu feia una fresqueta intensa i no estava clar si el dia s'aixecaria o no... Una altra cordada també ha estat dubtant dins el cotxe però s'han decidit i ens hem encantat veient-los des de l'escalfor del cotxe. Ha passat una bona estona abans no ens hem decidit també nosaltres, però hi hem posat un xic de morro i cap a fora! Per sort, quan hem arribat a peu de paret han començat a veure's unes bones ullades de sol i ja no ens han abandonat.
Hem decidit deixar trastos a peu de via, el que ens obligarà a rapelar si o sí, però no teníem ganes de pujar totes les capes que portàvem per si de cas... El Ramon em cedeix l'honor de fer la via de primer, cosa que accepto de bon grat! Així que, després d'equipar-me, enfilo amunt.
Al primer llarg, al tomàquet.
El primer llarg supera un ressalt inicial senzill i després comença amb finura de la bona. Passets d'anar mirant, avui una mica més perquè d'alguns forats regalima aigua i no és qüestió de remullar massa ni mans ni peus. Però controlant bé es va pujant amb certa tranquil·litat. En un moment determinat cal moure's una mica a la dreta i aquí s'ha de mirar una mica més. Fins aquí s'han trobat xapes i ara trobem el primer pont de roca de la via. Encara hi ha algun passet més fins una reunió que, després de mirar bé la ressenya, és només una R intermitja. Cal seguir un tros més, per terreny més senzill però no pas trivial seguint un bon nombre de ponts de roca. La reunió queda marcadament a la dreta, sobre un arbre, amb tres pitons.
En Ramon, vist des de la R1.
El segon llarg surt en diagonal a l'esquerra, probablement compartint metres amb una via que segueix en aquesta direcció. La nostra però es desvia lleugerament a la dreta, per un terreny no molt complicat, però on no es passa saltant. L'aigua que hi ha en algun punt tampoc no hi ajuda. Hi ha algun tram amb aire entre assegurances, però hi ha bon canto tot i que es podria posar fàcilment alguna cosa. Un xic més amunt, a la fissura es pot posar un friend C2 i l'hi poso perquè hi queda maco. Aviat som a una reunió penjada on he estat eixarrancat però raonablement còmode metre asseguro en Ramon.
Als darrers metres del segon llarg.
El tercer llarg comença encara per la fissura i després, quan la via convida, es passa a la placa de l'esquerra. Aquí ja és un festival de forats, alguns d'escàndol, que permet que les assegurances allunyin però sense patir. Més amunt la cosa es torna més fina i cal xapar un parabolt un xic desplaçat a la dreta. Aquí hi ha un passet per abastar una bona presa que permet arribar a un terreny molt més suau fins la R3.
Sortint de les dificultats de la tercera tirada.
La darrera tirada no sembla massa guapa d'entrada, però també és prou bona. Comencem per terreny molt tranquil fins trobar una fissura ampla en diagonal a la dreta, protegida per xapes a la placa de l'esquerra. Es puja còmodament i després cal flanquejar a l'esquerra, cosa no massa evident. Van havent-hi algunes assegurances. Quan la placa es redreça he posat friend C0.75 a caldo perquè hi ha un passet que m'ha semblat curiós per arribar a una xapa. Després entrem en terreny ben assegurat, amb algun pas ben maco per sota del desplom fins atènyer un arbre. Una xapa protegeix el pas d'ascensió vegetal i a sobre trobem una fissura en diagonal a la dreta on he posat un altre friend C2. Alguna xapa més en terreny tranquil i ja som a la reunió cimera.
El darrer llarg, des de la reunió cimera. Sortint del desplomet.
Des d'aquí hem fet un ràpel fins la R3, d'aquí a una reunió a la dreta de la R1 i d'aquí al terra. Cal resar tot el que se sàpiga perquè les cordes no s'enredin al primer i segon ràpel, però els astres han estat propicis i no hem tingut cap problema. Les probabilitats d'èxit aquí però no deuen ser massa altes...
Vista bucòlica de l'entorn.
La via ens ha agradat molt. Està ben trobada, amb les limitacions del lloc. El més rar és el segon llarg, que acaba fent un arc tot i esquivant el verd que s'interposa en la línia recta. L'equipament és prou bo, amb els dubtes habituals que comporten alguns ponts de pedra i els seus respectius cordinos. Algun no l'he xapat pas! He vist que originalment s'empalmaven el segon i tercer llargs cosa que devia obligar a portar un munt de cintes. Nosaltres en portàvem 14 i n'han sobrat un parell als llargs on en calien més. Es pot passar sense res més, però algun tascó mitjà o els friends entren molt bé en algun lloc. Probablement valgui la pena baixar caminant, com he fet la majoria de vegades, per estalviar-se possibles embolics amb els ràpels i la molta vegetació de la paret.
