Encadenant alguna cosa a Les Agulles

Avui hem anat a buscar la fresca de Les Agulles, a uns 1900 metres d'alçada. Hem estat el Tati i el Ignasi V. amb qui jo no havia coincidit mai.

Comencem per una de les senzilles, la Festival (V+). És una via de gaudir excepte els darrers metres on s'ha de donar la talla. Si algú només fa V+ no farà la part final ni de broma.

A Festival.

A continuació, tinc l'honor de posar-me al 6a de l'agulla de la dreta de l'anterior. Es tracta de Halitosi (6a). Per tal de que els moviments s'assemblin a aquesta graduació caldrà aprofitar la roca de l'esquerra i passar a la dreta quan no hi ha més remei. Aleshores s'ha d'apretar, controlant moviments. Hi ha canto, però no és evident de llegir i la via és ben vertical, així que et deixa força embotifarrat! Surt, però!

Al 6a d'Halitosi. Serveix per muntar el 6c de la seva dreta.

Baixant han posat cintes a El Pas del Boig (6c) que comparteix reunió amb l'anterior. Jo li faig un pegue en top-rope, que no estic per gaites. Però l'encadeno a vista! Els companys s'hi posen des de baix, com toca, i la fan, però la troben durilla vist la facilitat amb què m'ha sortit a mi ;). A la vista d'això, reposo una mica més i li faig un pegue des de baix. Tenint controlats els passos, l'encadeno sense massa dificultats. Hi ha un tram que desploma lleugerament on s'ha de donar la talla, tibant d'alguna regleta, també laterals... Per sort, els peus es poden anar posant i una mica més amunt hi ha una bona fissura lateral que permet agafar aire i fer el darrer pas complicat: regletes de dreta, pujar peus i remada fins un rom a l'esperó per sortir de les dificultats. Després sols queda un últim moviment per arribar a la reunió. Ens ha agradat un munt i, per mi, està ben graduada.

A El Pas del Boig (6c).

A continuació m'he posat a Aladino (6b) en top-rope perquè els companys ja l'han feta. Avui vaig fent i li veig els passos, per tant, després li faré un pegue des de baix. La via té uns passos d'entrada força verticals amb presa discreta. T'has d'agafar de forats no massa bons i intentar pujar peus fins pillar una franja horitzontal bona. D'aquí, moure's una mica a l'esquerra, pillant una regleta roma per la dreta, pujar peus i pillar algun foradet irregular / llastreta prou bo. Moure peus i agafar un bon canto a sota el desplom. Ara ve el crux, i jo l'he resolt agafant el canto bo amb l'esquerra en invertit, pujar peu dret en bicicleta a un bonyet i estirar-me fort per pillar la fissura que baixa. Controlar el peu dret i pujar peus a sobre el desplom. Després toca anar resseguint la bavaresa, però es va fent bé i es pot reposar obrint el peu dret. Fins dalt, només aguantar, que no és poc: al pegue en top-rope m'he embutifarrat força! Al sac també!

A la fotogènica Aladino.

Després li he fet un pegue en top-rope a Canvi Climàtic (6b). Els companys li han trobat les debilitats. Per mi, sortint de terra toca una regleta bona d'esquerra, pujar peu dret, ajudar mà dreta en un forat i rebotar a un forat bo. Invertida d'esquerra, una regleta rabiosa de dreta, pujar peu esquerre en nyapes i anar a buscar un pla a l'esperó de l'esquerra. A partir d'aquí, anar fent. Tensa, però!

Al Canvi Climàtic s'ha de tibar de valent també.

I per acabar la sessió, encara li he fet un altre top-rope a l'Enric te la Ricomana (6b+) que tinc pendent de temps immemorials. Avui tampoc ha estat el dia! Els passos surten, però a la part de dalt costa molt trobar una seqüència clara per encadenar-la... Un altre dia, potser!

A l'Enric te la Ricomana. Alejillos a la part de baix i pas molt dur a dalt.

En algun moment, en Tati s'ha posat també a David (6b+). Sembla que toca anar resseguint la fissura-arc amb prou bon canto. A la part final, buscar presa per sobre i l'esquerra i fer una remada des d'un invertit fins a un sortint a l'esquerra. Alguna regleta ajuda a sortir d'aquí. Comenta que no és pas massa més difícil que Aladino. I n'Ignasi també li ha fet un pegue a Un Tomb per la Birra i l'ha gaudit com toca.

A Un Tomb per la Birra.

Amb tot això, jo he acabat fent 8 pegues, un al V+, un al 6a, dos al 6c, dos al 6b (Aladino), un a l'altre 6b (Canvi Climàtic) i un al 6b+... Em dono per satisfet i els companys també. Baixant intentem menjar alguna cosa però no ens en sortim, així que anem cap a casa!

Hem estat ben fresquets, de fet, amb un jersei a sobre bona part de l'estona. Fins i tot al sol de la Ricomana s'hi estava bé!

Cova de l'Ós

Avui amb l'Ernest i el Josep hem fet una sortida de tarda. Hem anat a buscar l'ombra de la Cova de l'Ós, on hi he estat alguna vegada sense que m'acabés d'entusiasmar. Allà ens hem trobat amb un altre Pere i hem fet dues cordades. Avui hi havia overbooking, però per sort hem pogut escalar ben bé en un sectoret a la part dreta.

Comencem a escalfar prou forts, amb la Benedictus Centrus Comercialus (6b+). El Josep la munta prou bé, amb alguna ajuda perquè estem escalfant. M'hi poso jo amb els peus de gat vells, després d'uns quants dies d'anar provant els nous. El pas d'entrada és força bloquero, doncs s'ha de tibar i fer una remada forta fins agafar bon canto més endins d'on sembla que hi ha el bon canto :) Després entrem en una placa montserratina de forats i finura on s'ha d'anar fent, però va sortint tot. Des de la darrera xapa fins la reunió hi ha metres, però també bon canto. Surt tot i les sensacions estranyes dels gats flexibles que m'he posat.

Escalfant a Benedictus... 

A continuació ens posem a la que han fet els companys per escalfar, La Bella Easo (6b). L'entrada és de contorsionista, on jo fins i tot he de posar un genoll abans no puc posar el peu a la repisa de la dreta. Després és placa montserratina també, però més fina i tot que a l'anterior. M'ha sembla de dificultat similar que l'anterior, amb els mateixos gats.

Després en Josep es posa a la #15 (6c). S'ho va mirant i provant diverses opcions a cada lloc. A la vista de la feina que hi té decideixo fer un top-rope i l'encadeno a la primera. Després del segon pegue en top del company jo m'hi poso des de sota i l'encadeno! L'entrada és força cabrona, amb la contorsió igual que a l'anterior. Després uns moviments cap a la dreta on s'han de fer treballar els peus sobre coses minúscules. Els gats nous han fet bona feina aquí! Sense ells no sé pas com hagués anat. Després hi ha un passet de decisió en un ressalt i pots reposar bé a una feixeta. L'esperó s'ataca sense massa problemes i es complica a la part de dalt, on fa una panxeta. Jo ho he resolt amb unes laterals d'esquerra fins un canto bo de dreta. Un altre lateral d'esquerra i remada/llançament a un pla. Em quedo una mica per sota però aconsegueixo aguantar i anar a buscar un canto bo d'esquerra. D'aquí es xapa la darrera i per sortir-ne aprofito la fissureta fins la reunió. No cal dir que baixo més que content!

El 6c ha acabat sortint-me! Més que content! 

Després muntem la #16 (6c+) per provar-la en top-rope. El company s'ho mira i ha de lluitar fort a un parell de llocs a la part de baix i reposa al mur dur. Jo la provo en top-rope també però l'encadeno a vista! Per superar la fissura cal aprofitar bé un llavi pel peu dret i un forat per l'esquerre i es surt de les dificultats. Després de col·locar-te cap a la dreta toca una apretada fina fent servir bé els peus. Després hi ha una zona de forats on s'ha d'anar una mica a la dreta i atacar la zona vertical. Curiosament, m'he anat aguantant bé de peus i els forats de mans se m'han fet bons sense inflar-me. Es tracta d'anar a pillar un bec en un llavi amb l'esquerra. D'aquí es xapa i una remada porta a un forat prou bo. Els darrers metres m'han costat de veure, però hi ha algun forat, una mica per la dreta. La veig ben factible des de baix!

El 6c+ també ha sortit i a la primera, en top-rope però. 

En acabat hem anat a buscar l'Ernest i el Pere que estan a El Bordar de l'Ós (7a). Arribem quan l'Ernest l'encadena i en Pere li fa un top-rope. L'Ernest i el Josep hi han fet una bona colla de pegues a les darreres setmanes i en Pere també n'hi havia fet un parell. Jo decideixo tastar-la, també en top-rope. Trobo uns passos estranys i durs després dels forats a la primera part de la via. Després venen uns metres suaus i toca atacar un mur molt exigent. Segurament el cansament que porto no ajuda, però hi ha alguna tibada que em sembla duríssima i no aconsegueixo fer-la. A partir d'aquí sí que vaig aguantant i només m'he de penjar quan toca flanquejar a l'esquerra després d'atacar el darrer ressalt vertical per la dreta. Em diuen que hi ha qui ho fa tot recte. Per acabar d'arribar a la R encara hi ha uns metres finets, que si vens inflat han de ser un infern. L'he vist bastant més dura que el 6c+ que hem fet abans. I, pels pegues que li ha costat a l'Ernest, segur que no és un 7a fàcil!

El Bordar de l'Ós dóna força més feina... 

I amb això he tancat la sessió. En Josep ha desfilat una estona abans, quan ha vist que jo no encadenaria el 7a ;) i jo he deixat els companys fent-li un nou pegue a la via per acabar d'embotifarrar-se els braços, suposo. Avui m'emporto un bon gust de boca...

Sense Nom

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat a escalar esquivant la mullena d'ahir.

Hem començat amb una via tranquil·la, d'anar fent, probablement un IV+. Ressegueix un díedre una mica tombat, a l'esquerra de tot.

Al diedret de l'esquerra de tot.

Després hem fet un altre díedre, on s'ha de treballar una mica més, probablement sigui un bon 6a.

Aquí ja hi ha més feina.

A continuació, la placa de la dreta de la primera. Uns passets tensos al principi, un tram amb bon canto i un altre passet d'apretar-li una mica (6a+).

Una molt bona via amb un parell de trams més tensos.

Després m'he posat a una via que deu ser un 6c. Comença enfilant-se a un bloc i toca aprofitar de tot per anar progressant. Moviments estranys. Després ve una zona lleugerament desplomada que he acabat muntant amb la canya perquè no és evident com seguir. Després un tram més humà i una arribada a la reunió tensa. Li faig un segon pegue en top-rope i va sortint tot. Hi podria tornar i sortiria, però és una via dura!

Aquí s'ha de donar tot i més. Potser sortirà en una altra visita.

Mentrestant l'Ernest ha anat provant algunes coses per acabar d'obrir-hi alguna línia més. El sectoret pot tenir més opcions, ja s'anirà veient.

I el matí no ha donat per més!

 

Can Sisà o Més

Avui he tornat a sortir amb en Tati després d'unes quantes setmanes. Ens n'hem anat cap a l'Alt Urgell, a l'ombra de la Roca Narieda. Deixem el cotxe passat el Pont d'Espia i enfilem el camí que porta a la gran cova característica d'aquest pany de paret. El corriol puja força dret i en un punt es bifurca: recte amunt cap a la cova, a la dreta cap al nostre sector, Can Sisà o Més. A la nit ha estat plovent i tenim dubtes de si trobarem les vies practicables... Podrem escalar, però!

Comencem escalfant amb l'únic 6a, de la zona, L'Ull de Sauron (6a). Anar fent la major part del temps i alguns ressalts on s'ha d'apretar una mica més. Crec (escric això uns quants dies més tard) que aquí hi ha una tibada d'una fissura de dits on sols hi caben mitges gemes... Val la pena portar forces cintes perquè la via és llarga: 33 metres. Recomanable!

La primera del dia, la segona del sector. Anem esquivant la humitat.

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la de la dreta, així que ens hem posat a la #1 del sector, L'Heura No Vol Caure (6b). Aquí hi ha una zona tensa a una placa compacte del principi, que es resol anant una mica per l'esquerra. Apareixen cantets prou bons, però cal treballar-hi. Després tenim un altre punt conflictiu a un ressalt on s'ha de tibar d'algunes nyapes nyaperes i fer algun equilibri estrany. S'ha de treballar, però surt també!

La primera del sector ha estat el segon objectiu. Aquí cal apretar més...

A continuació anem una mica a la dreta, a fer la #4, 1991 (6b). Hi ha un tram senzill al principi i uns passos molt delicats per superar un ressaltet arrampat. S'han de trobar algunes nyapes romes que ajuden a fer el passet. Després la via canvia de caràcter i es torna atlètica. Ataquem el desplom amb bon canto i s'ha de fer algun pas de flanqueig cap a l'esquerra a buscar les preses bones abans de reprendre la vertical. Més amunt queda algun passet rom, d'adherència, però que es fa bé.

Tibant per superar el deplom. Més espectacular que difícil.

Aprofitant la reunió jo provaré Dificultat Incerta (6c) en top-rope després d'haver estudiat el crux de baixada. Es tracta d'un tram a bloc. Des d'una llastreta d'esquerres, jo m'estiro a una gota d'aigua de dreta. Ara s'han de posar els peus per aguantar un hombro d'esquerres que permet passar la mà dreta a una pinça vertical que permet pujar peus i xapar. Aleshores, pillar un hombro allunyat d'esquerra, pujar peus (en adherència!) i llançament / punt mort a un canto bo que permet sortir de les dificultats. Part final comuna a l'anterior. 

El pas és complicat de llegir, especialment per com s'han de posar peus per no prendre mal. He encadenat els moviments a la tercera, però em sembla una via dura pel grau (el nom segurament dóna pistes).

Mentrestant el Tati s'ha estat barallant amb una via nova que hi ha a la dreta de la #8 Gluten Free (7a+). No té nom i el company pensa que pot ser 7a. Al primer pegue estudia els moviments i al segon l'encadena sense massa esforç. Em proposa que li faci un pegue perquè opina que no hi ha cap pas com el de Dificultat Incerta i accepto el repte. Realment vaig fent, i acabo fent tots els passos. El tomàquet està a la zona de la foto de sota, on hi ha una llastra arrencada a l'esquerra. Aquí cal fer un pas llarg cap a la dreta acostar esquerra a prop i anar a buscar una regleta més a la dreta. Pujar peus i agafar una llastra bona lateral. Després toca anar una mica a l'esquerra, reprenent la vertical amb alguna apretada més, però factible. I uns darrers moviments d'adherència però amb la roca una mica més tombada. La veig!

El bou s'ha emportat un bon 7a, una via nova entre la #8 i la #9.

Per acabar el dia encara em poso a la #3 del sector, La Retrobada (6a+). Aquí hi ha una zona delicada en un ressalt més compacte, on t'has de moure a esquerra i dreta per trobar el millor pas, gens evident. Surt ben bé i serveix per tancar el dia d'avui amb 6 pegues boníssims a 6 vies boníssimes.

El dia s'ha aguantat però hem estat pendents del radar, que mostrava pluja a la Seu d'Urgell des de feia estona... La roca també s'ha anat assecant. Sols a les primeres vies hem tingut tacte humit en algun punt. Un cop al cotxe, mentre anàvem al Tahussà, ha fet un ruixadet. Allà ens hem fotut un bon dinar, més del que esperàvem d'entrada. Però un dia és un dia! Tornem a casa a mitja tarda, havent gaudit i fent-la petar. Un plaer que caldrà anar repetint!

La Facu

Avui amb en Pep volíem anar lluny però el radar ens ha fet adonar que l'objectiu estava sota la pluja. Tot això malgrat les previsions optimistes dels amics de TV3 que semblen més orientades a garantir que la gent surti a fer gasto que no pas orientades a orientar... Total, que ens n'hem anat a La Facu.

Hem començat amb Anna (V). Un esperó tombat però fi al principi i una mica més vertical i amb bon canto a dalt.

A la primera del dia.

Després ens hem posat a Variant Secre (6a+). Una zona bastant tècnica a la part de baix i una zona desplomada a la part de dalt. Aquí m'ha calgut força atenció per poder-ho treure a vista... A la sortida de les dificultats cal anar a buscar algun canto terrós, en un lloc on fa poc s'ha arrencat alguna cosa.

Fent la Variant Secre. Aquí s'ha de tibar...

D'aquí ens n'hem anat a la de l'esquerra, Xavier Rabat (6a+). A l'app Climb Around està marcada com una variant de l'anterior. Però jo he aprofitat una línia de xapes que sembla que passa per allà i que acaba per la Xavier Rabat. La part inferior és similar i a dalt no és tan desplomat com la Variant Secre. A canvi hi ha un pas llarg força fi que se les porta.

Fent quelcom similar a la Xavier Rabat.

Després, la Cesca (V+), molt guapa! Bon canto i anar gaudint, sense massa dificultats. Aquí hem tingut la sort de gaudir de la companyia d'una família que, a més, ens han fet unes fotos guapíssimes. (Les bones d'aquest post són seves, gràcies!)

Bones fotos...

A continuació, ens posem a Rosa Mari (V+). De l'estil de l'anterior, però m'ha semblat més difícil.

Gaudint de la bona roca...

I per acabar la matinal, la Pilar (6a+), a l'esquerra de tot. Pensava que no l'havia feta mai, però fa 10 anys ja la vaig fer! Hi ha uns passos de tibar-li al principi. Després, una certa desorientació: la següent xapa no es veu (està a can pixa) i en canvi se'n veuen algunes a la dreta. (Pertanyen a una via no acabada: li falten les primeres xapes). Vaig a la dreta i al final veig la xapa de la meva via. Torno cap a la línia i hi poso el valor necessari per fer l'excursió (les excursions, hauríem de dir). Hi ha bon canto a la zona més vertical. Després toca anar cap a la dreta en un pas delicat de placa i finalment torna a tocar tibar amb bon canto.

Acabant de tibar a Pilar.

A l'esquerra de Pilar encara hi ha una altra línia... Haurem d'investigar una mica. Com també s'haurà de veure si algú acaba la línia de la dreta, que es veu ben guapa!

Matinal ben aprofitada, al final. Durant tot el matí ha anat plovisquejant, sortint el sol... Hem escalat prou bé, però.

 

Tarda d'Esquellot (Cerro Torre)

Amb en Josep hem fet una sortida de tarda cap al Berguedà. No està clar el temps que farà, al matí ha estat força ennuvolat. Però a la zona estem prou bé amb algun moment de sol i tot. 

Després d'insistir-li una mica, el company accedeix a començar escalfant amb l'Esquellot (6a) en comptes d'anar a sac amb Educa'm Berguedà (6b). El 6a es va fent, sense cap zona molla com l'altre dia, però cal escalar-hi una mica. Moltes cintes és el que cal!

En Josep, a l'Esquellot.

A continuació, ara sí, és el torn de Educa'm Berguedà (6b). S'hi posa el company sense massa dificultats i a continuació vaig jo. La primera part és molt arrampada. Després es redreça però es va fent bé, buscant aquí i allà el moviment més còmode. Més amunt hi ha una apretada per superar un tram lleugerament desplomat i torna a tombar-se una mica abans de l'apretada final, on cal sortir al buit, cap a l'esquerra. Aquests darrers moviments es fan estranys perquè no és evident quin és el millor moment per moure's a l'esquerra. Ha sortit a vista també.

En Josep, a Educa'm Berguedà i jo a la reunió d'aquesta via.

Posem cintes a Buenos Aires (6c+) i en Josep s'hi posa des de sota. Baixant se l'ha estat mirant i entre això i la informació que ell ja portava d'un altre dia es sent prou valent per tibar-li de primer. En algun punt s'ha de penjar, però. El meu pegue el faig en top-rope per estudiar es passos. Hi ha alguns llocs a la part de baix que s'han de conèixer per no tibar més del compte i això és el que intento. Després entrem a la zona de bona ganda i s'arriba al relleix: jo hi vaig per la dreta i el company per l'esquerra. Però després queda el tram final, dur de pebrots. Toca anar pujant aprofitant alguns roms laterals fins pillar algun bon canto viu. Aleshores toca controlar peus: jo poso el dret en un bonyet mentre la mà esquerra pilla un pla lateral fins poder pillar un cantet des d'on es podria xapar la darrera. La sortida d'aquí me la miro per l'esquerra i hi trobo la forma: estirada de mà esquerra en diagonal esquerra, dreta a la vora, pujar peus, esquerra a un canto bo i dreta a un canto a pillar la R.

Al segon pegue, el company tira en top-rope. El meu segon pegue, però, el faig des de baix. M'embolico una mica al primer ressalt fi de la part de baix, cosa que m'infla innecessàriament. Resolc bé el segon ressalt fi: pinça roma de dreta i anar a pillar un fissura arrodonida però suficient per la dreta i pillar bon canto. Després, la zona de gandes i remades llargues, cap problema. Em recupero una mica abans del tram final. Faig els passos de laterals romos, pillo el cantet bo i intento reposar per al darrer esforç, però tinc la mà esquerra bastant tocada. Peu dret sobre el bec, rom d'esquerra i pillo el canto per xapar. Ho faig però aquí intento improvisar segons el mètode del company: L'esquerra tal com feia jo, però aleshores anar a buscar una dreta prou bona a la banda dreta. Ho aconsegueixo, però no tinc forces per pujar peus i em deixo anar! Quina llàstima! Potser, si hagués seguit el meu mètode ho hauria tret, tot i que anava baldat a més no poder. De fet, m'ha costat arribar a la R fins i tot havent reposat!

El meu pegue fanàtic, que acabarà fallit, a Buenos Aires.

Tocarà tornar-hi algun altre dia, però diria que Buenos Aires és més difícil que Dan Petri, com a mínim hi ha més trams on s'ha de donar la talla i això passa factura. També és cert que, tenint ben controlat el primer tram, hagués arribat en millors condicions a la part final... Hi tornaré!

 

Àger, Cap del Ras. Via Totoro

Després de força temps he tornat a sortir amb en Jordi M. Aquesta vegada ens n'hem anat a Àger, el que suposo una bona tirada en cotxe, però l'escalada allà s'ho val. En Jordi tenia diverses propostes a l'agenda i finalment ens hem decidit per la Totoro, una via força recent.

La via es pot situar força bé gràcies a la foto panoràmica del final a càrrec de Lo Gall. A peu de via hi ha una T gravada a la roca i la llastra característica del primer llarg tampoc té pèrdua.

Comença en Jordi i ataca el primer llarg. Qüestió d'anar fent, amb un ressalt una mica més punyetero (V/V+) on s'ha de mirar bé com gestionar-ho per no tibar més del compte. La resta, suau i amb roca a controlar.

En Jordi, al primer llarg.

És el meu torn i ataco el segona llarg. Comença amb un Ae per superar un desplom on no se li veuen possibilitats en lliure. De fet, faig servir l'estrep amb ganes. La sortida no té massa dificultats fins a un ressalt on s'ha d'apretar una miqueta bastant (6a). La resta anar fent. A partir d'aquí el company em cedeix els llargs restants, cosa que no em desagrada pas.

Arribant a la R2, sense dificultats

El tercer llarg és més exigent. Comença amb una sortida de la reunió força complicada. Potser s'ha trencat alguna cosa, però m'he hagut d'esforçar bastant. Després ve un lleuger flanqueig cap a la dreta i un ressalt de Ae o bé Ao/6a que es veu factible de fer en lliure (6b/6b+). Un moviment delicat fins a pillar una franja boníssima (jo he trencat una llastreta de peu i m'he penjat), xapar i remada molt llarga fins a un bon canto. A la remada no he encertat el lloc bo i m'he hagut d'ajudar un moment de la xapa, però és un moviment llarg i burro i prou. Després el terreny s'ajeu i cal posar algun alien per protegir el que queda de llarg (V+).

La tercera tirada.

La quarta tirada és molt bona, tot i que això ho opines una vegada l'has feta. El començament és d'anar fent, per un díedre, a buscar un arbre i plantar-te a sota d'un esperó. L'esperó és forçat i fins i tot venen tentacions d'anar per l'herba de l'esquerra, però cal posar-hi ganes i atacar-lo amb decisió. Més amunt es veu penjar una baga d'una xapa, cosa que no augura res de bo, però realment es va fent. El llarg sorprèn perquè vas esquivant les dificultats i van apareixent cantos i assegurances variades (claus, pont de roca) quan menys t'ho esperes, això sí, en terreny desplomat. En una xapa em sembla que hi haurà tomàquet i m'aturo a reposar. La ressenya Gall parla de Ae o 6b+ en una banda i la Vèrtex parla de Ae/V+. Són graduacions imprecises que no conviden a apurar: error! El llarg es pot fer prou bé en lliure (6b+), però s'ha de lluitar fort perquè és llarg i no dóna treba. Jo he fet servir el pedal en un pas perquè no he vist com fer-ho, però realment hi ha possibilitats. Després dels parabolts la via segueix en tendència a la dreta amb pitons i es fa bé en lliure (6a ben bo) fins al darrer pitó des d'on s'ha de flanquejar a la dreta. Aquí hi ha un pas força estrany, que jo he resolt anant baix i en Jordi més amunt. He posat un friend xic per protegir el pèndol del segon, perquè el pas no és senzill!

Si ara repetís la via, gaudiria d'aquest llarg, on només he posat un tascó al principi. Fent-lo, però, tenia massa interrogants al cap...

El quart llarg acaba amb un flanqueig marcat que permet fer fotos xules.

La cinquena tirada és molt bona. Comença suau, d'anar fent però es complica bastant quan cal deixar una fissureta per anar a buscar el pas per sota d'un petit sostret. Aquí hi ha alguns moviments, per mi de 6a, protegits en primera instància per algun alien. Més amunt, un parabolt i claus sense problema. He posat algun friend més.

 

Arribant a la R5.

La sisena i darrera tirada és senzilla però molt guapa. Franges vilanovines on cal posar alguna cosa, amb moviments molt estètics, els més complicats al voltant del V.

La darrera tirada també deixa un bon gust de boca.

Aquí les ressenyes, del Vèrtex i del Gall (fins a R5)

La via m'ha agradat, però la gaudiria més en una segona repetició (que no faré). Es pot anar amb la idea de reservar l'estrep per la segona tirada i anar a treure la resta en lliure. Cal posar alguns catxarros, nosaltres portàvem parxís d'aliens, tascons i un joc de friends fins no gaire grans. Crec recordar que hem posat tascons, aliens i un friend mida camalot #2 però només perquè el portava i volia encolomar-li al company. Reunions sense anelles, preveure material de retirada, si escau.