dilluns, 17 de maig de 2021

Tarda d'Esquellot (Cerro Torre)

Amb en Josep hem fet una sortida de tarda cap al Berguedà. No està clar el temps que farà, al matí ha estat força ennuvolat. Però a la zona estem prou bé amb algun moment de sol i tot. 

Després d'insistir-li una mica, el company accedeix a començar escalfant amb l'Esquellot (6a) en comptes d'anar a sac amb Educa'm Berguedà (6b). El 6a es va fent, sense cap zona molla com l'altre dia, però cal escalar-hi una mica. Moltes cintes és el que cal!


En Josep, a l'Esquellot.

A continuació, ara sí, és el torn de Educa'm Berguedà (6b). S'hi posa el company sense massa dificultats i a continuació vaig jo. La primera part és molt arrampada. Després es redreça però es va fent bé, buscant aquí i allà el moviment més còmode. Més amunt hi ha una apretada per superar un tram lleugerament desplomat i torna a tombar-se una mica abans de l'apretada final, on cal sortir al buit, cap a l'esquerra. Aquests darrers moviments es fan estranys perquè no és evident quin és el millor moment per moure's a l'esquerra. Ha sortit a vista també.



En Josep, a Educa'm Berguedà i jo a la reunió d'aquesta via.

Posem cintes a Buenos Aires (6c+) i en Josep s'hi posa des de sota. Baixant se l'ha estat mirant i entre això i la informació que ell ja portava d'un altre dia es sent prou valent per tibar-li de primer. En algun punt s'ha de penjar, però. El meu pegue el faig en top-rope per estudiar es passos. Hi ha alguns llocs a la part de baix que s'han de conèixer per no tibar més del compte i això és el que intento. Després entrem a la zona de bona ganda i s'arriba al relleix: jo hi vaig per la dreta i el company per l'esquerra. Però després queda el tram final, dur de pebrots. Toca anar pujant aprofitant alguns roms laterals fins pillar algun bon canto viu. Aleshores toca controlar peus: jo poso el dret en un bonyet mentre la mà esquerra pilla un pla lateral fins poder pillar un cantet des d'on es podria xapar la darrera. La sortida d'aquí me la miro per l'esquerra i hi trobo la forma: estirada de mà esquerra en diagonal esquerra, dreta a la vora, pujar peus, esquerra a un canto bo i dreta a un canto a pillar la R.

Al segon pegue, el company tira en top-rope. El meu segon pegue, però, el faig des de baix. M'embolico una mica al primer ressalt fi de la part de baix, cosa que m'infla innecessàriament. Resolc bé el segon ressalt fi: pinça roma de dreta i anar a pillar un fissura arrodonida però suficient per la dreta i pillar bon canto. Després, la zona de gandes i remades llargues, cap problema. Em recupero una mica abans del tram final. Faig els passos de laterals romos, pillo el cantet bo i intento reposar per al darrer esforç, però tinc la mà esquerra bastant tocada. Peu dret sobre el bec, rom d'esquerra i pillo el canto per xapar. Ho faig però aquí intento improvisar segons el mètode del company: L'esquerra tal com feia jo, però aleshores anar a buscar una dreta prou bona a la banda dreta. Ho aconsegueixo, però no tinc forces per pujar peus i em deixo anar! Quina llàstima! Potser, si hagués seguit el meu mètode ho hauria tret, tot i que anava baldat a més no poder. De fet, m'ha costat arribar a la R fins i tot havent reposat!


El meu pegue fanàtic, que acabarà fallit, a Buenos Aires.

Tocarà tornar-hi algun altre dia, però diria que Buenos Aires és més difícil que Dan Petri, com a mínim hi ha més trams on s'ha de donar la talla i això passa factura. També és cert que, tenint ben controlat el primer tram, hagués arribat en millors condicions a la part final... Hi tornaré!