Prohibitivo

Aquesta tarda hem anat amb en Tati al Prohibitivo. La tarda pintava bastant inestable i, tot i que al final ens ha tret la pluja, l'hem encertada!

No he tret la càmera de la motxilla i, a sobre, tinc dubtes sobre els noms de les vies que hem acabat fent. Diria que he començat per l'Esperó de la Martina (6a+). Entrada sobre la roca típica de la cara nord montserratina, en roca estranya, per anar a buscar un esperonet poc vertical, però de finura: cal buscar!

Després m'he ficat a un esperonet que en Tati m'ha comentat que era 6b i que no aconsegueixo situar amb aquesta descripció. Aquí he suat tinta de valent, i m'he hagut de penjar a diverses xapes. A la placa de l'esquerra d'aquesta via n'hi puja una altra, de més difícil. A la meva hi he trobat alguns passos estranys, estranys. Un xapatge d'uns roms molt durillo i bastants passos colladets de peus... A veure si un altre dia... En tot cas, l'he trobat molt més difícil que l'Esperó de la Martina.

Després m'he posat a l'Obsessió del Sioux (6a+). Aquesta és més tranquileta, tot i que té alguns passos ben curiosos a mitja fissura i una entrada a la reunió peculiar.

A continuació suposo que m'he barallat amb la Riss (6b+). Anant a vista he arribat bé fins la primera xapa del desplomet. A partir d'aquí m'he anat penjant perquè alguns passos no són pas evidents. La següent es xapa des d'una bona bústia d'esquerres. A partir d'aquí s'ha d'anar combinant la fissura amb la roca curiosa de la placa. Ben estranys són també els passos de la darrera xapa fins la reunió... Al final de la sessió li he fet un segon intent en top-rope, que no ha estat pas gaire més afortunat. Està clar que tibo gairebé igual a vista!

En Tati n'ha anat fent alguna de les que he tastat i ha fet minvar la seva llista de deures pendents. Al final, s'ha estat barallant amb X fins que ens han fet fora les primeres gotes...

El sector m'ha semblat molt guapo. Pel que fa als graus de les vies, excepte l'Esperó de la Martina, m'han semblat un xic collats. Igual és que he oblidat la (poca) tècnica montserratina...

Electric Ladyland

Aquest blog és una eina per recordar-me les vies que faig. Abans em feia una ressenya en paper de totes i cadascuna de les ascensions, però no hi detallava cap impressió concreta. Segurament això fa que no guardi cap record especial de la primera vegada que vaig fer l'Electric Ladyland llevat de la bavaresa.

Malgrat aquesta manca de memòria, diria que la Pany, que abans feiem en 5 llargs en comptes dels actuals 3, no era la selva en que està en el moment actual: li aniria bé un bon repàs amb l'aixada i les tisores de podar. En les condicions actuals, si hom vol aprofitar la fissura, ha de lluitar contra la vegetació; i, si no, cal fer més acrobàcies del compte.

El primer llarg (50m) està raonablement equipat, però cal mirar-s'ho i suar-lo de valent. Si no, pregunteu-li a en Jortx (qui es va demanar la bavaresa), que va haver de lluitar-lo sota el sol, abans que ens atrapés l'ombra al segon llarg. Arribo a la reunió ben servit i em toca el segon.

La dificultat és un xic inferior, però diria que sols hi ha un pitó i una reunió opcional en els 50m de recorregut. L'inici, en ramonage, ens porta a la placa, en díedre, i novament a la placa.

L'inici del segon llarg

Es pot assegurar bé a la major part del recorregut però hi ha alguna zona on cal anar tirant sense possibilitats de posar res en un bon tros. Igual a sota la vegetació hi ha algun ferro podrit... Arribo a la reunió suant de valent, després de 100m seguits d'escalada atlètica, no pas especialment fàcil i, a més, tensa.

El tercer llarg tampoc no és per tirar coets: vegetació, i placa terrosa.

El quart, que correspon a l'inici de l'Electric Ladyland pròpiament dita té un inici digne de "derribos Arias". Un primer tram resseguint una llastra per l'esquerra i superant un terreny terrós per arribar a la fissura on es pot posar alguna cosa. Després, roca menys dolenta fins una xapa. Aquí m'he entretingut a arrencar unes plantes i he posat un friend perquè no es veia cap més assegurança. Per sort, apareixen algunes escarpes amb cordinos d'època que acompanyen fins la reunió.

Al díedre del quart llarg

Darrers passos del quart llarg

Al següent llarg, la roca millora, cosa que no és difícil. La sortida de la reunió està assegurada amb bones xapes per continuar amb un díedre d'anar fent. Es van trobant assegurances, amb falsa reunió inclosa, tot i que hi ha alguna excursió en terreny prou difícil abans d'arribar a les darreres xapes del llarg, de les que tibem sense miraments.

L'inici de la cinquena tirada, amb la millor roca fins al moment

Vista des de la R5

Al llarg del sostre la roca és, fins i tot, bona -tot i que ni la toco! No posem res, però m'he d'estirar bastant al darrer pas de flanqueig del sostre.

Estirant-me al llarg d'artifo

En Jortx, tibant a l'entrada a la R6

Després, el llarg de la bavaresa, espectacular i aeri. Fent l'A0 que porta a la llastra ja se m'enrampen els braços: els esforços fets en llargs anteriors ja passen factura!

L'objectiu de la via!

Vista espectacular de la bavaresa

La bavaresa en sí no és especialment difícil: bon canto, peus raonables i roca aceptable. A la línia de xapes que mena a la reunió en Jortx ha de fer una bona sortideta en lliure per salvar el parabolt petat.

Em toca el següent llarg i compleixo malgrat l'estat en què estic. Això sí, tocant bastant de ferro! L'entrada a la reunió, amb un pas durillo, és la guinda. Arribo a la reunió ben baldat, però amb la satisfacció de la feina feta. També aquí hi ha alguns trams amb roca dubtosa i visita a la vegetació.

El darrer llarg difícil, per terreny variable

Finalment, el darrer llarg, de flanqueig, un passeig.

El resum podria ser: una via de traçat elegant per roca que no es pot qualificar de "bona" enlloc. Són llargs atractius, la major part del 5è, el 7è (el que justifica la via) i un tros del 8è. Alguns trams del 1er i 2n llargs, tot el tercer, i la meitat del 4rt són autèntics rostolls. La resta, és suportable. Sincerament, en tenia un record global millor.

Material: cintes llargues, camalots fins al 3, aliens, tascons i un pedal.

Tarda al Revolt

Feia temps que tenia pendent una sortida amb la Cristina. Despŕes d'adreçar-la a la gent de Can Romu per tal que prengués contacte amb l'escalada, bé que havíem d'anar algun dia plegats a tocar roca... i després de diversos intents avui tot ha encaixat.

La intenció era anar a fer alguna agulleta a Montserrat, però la previsió del temps ha aconsellat anar a algun lloc més arrecerat i proper al cotxe. El revolt de l'Àliga era doncs una bona opció.

Cal dir que el terrenys des del pàrking de Montbrú clàssic fins la cruïlla on s'aparca al Revolt han canviat bastant des de la darrera visita. El camí, sovint inundat, ha estat farcit de rocs: certament, això evita el fang però ara cal anar amb molt de compte per no tocar amb un cotxe baix. D'altra banda, s'ha fet una bona neteja del bosc i s'han eliminat els darrers vestigis que en quedaven allà on s'aparca... Serà una extensió del golf o un nou camp?

Pel que fa a l'escalada en sí, hem començat per la clàssica Pixapins (IV+). Després de muntar-la, la Cristina l'ha fet en top-rope primer i després des de baix. Felicitats!

D'aquí hem anat a Prisa Mata (V), amb algun pas de bavaresa dels de tibar un xic i després hem anat a fer la Pachan (V-), sense complicacions apreciables:

La Cristina a Pachan

A continuació, ens hem enfrontat amb Stradivarius (V+), una petita joia vertical on s'ha de tibar perquè la cosa tiba enfora...

La Cristina a Stradivarius

I per acabar, ens hem posat encara a Pep Tatoos (V), que va pel díedre de la dreta del fons d'una olla.

La Cristina a Pep Tatoos

Una tarda ben aprofitada!

Grau dels Matxos

Aquesta tarda en Tati i en Jortx m'han portat al Grau dels Matxos, no gaire lluny de Centelles. Nosaltres hi hem anat per Moià i direcció Castellterçol... i acabar en una pista més o menys aquí. Es convenient deixar el cotxe un xic abans perquè els tractors no fan la corba d'on comença el corriolet que ens porta a peus de vies.

Si anem seguint pel caminet, anirem vorejant unes quantes vies i arribarem a un lloc on hi ha una ressenya en una funda plastificada. Aquí hi hem posat el camp base. Hem començat escalfant a Enderrocs Puigdomènech (6a+). Una via llargueta, com totes (uns 20 metres) molt agradable, on anem tastant el terreny: arenisca peculiar, amb bona presa sovint, però amb zones on no hi ha gran cosa i cal estirar-se. Enderrocs té la zona més complicada a la part final.

A continuació hem fet l'Escarbat Copulador (6b). A les fotos ja es pot veure de què va: un magnífic díedre que ens porta a una repiseta a partir de la qual hi ha un xic de tomàquet, però que surt a vista sense problemes.

En Jortx, a l'Escarbat Copulador...

... i un xic més amunt, a la zona dura.

Després, els bous s'han posat a Fot-li Morru (6c+/7a). En Tati ha anat fent, sense despentinar-se gaire i l'ha seguit en Jortx, més despentinat. Finalment m'hi he posat en top-rope. Un pas llarg abans del desplomet em surt bastant bé. Després venen uns passos durillos però que van anar sortint penjant-me sovint. La sortida del desplom també té la seva gràcia i després és un passeig fins la cadena.

En Tati encara ha triomfat a un 7b que atravessa un sostre, sostre!

En Tati, a un sostre de debò...

... que supera amb autoritat.

Després, en Jortx m'ha suggerit que fes el díedre Thycodroma Muraria (6b). Dóna gust anar acompanyat d'aquests guies! La via és genial, genial. Una bavaresa amb bon canto que et deixa en terreny de ningú... sort d'una bústia salvadora que permet iniciar uns moviments a la dreta i acabar la via sense més dificultats.

Qui escriu això, al primer tram de la Thycodroma Muraria...

... estudiant la bavaresa...

... i tibant-li!

Ha estat una visita a una zona desconeguda per a mi i puc dir que segur que hi tornaré. L'entorn, la roca i les vies es mereixen un bon nombre de visites futures!

Chachi-Piruli

Avui tenia una estona curta al matí i li he proposat a en Jortx d'anar a fer la Chachi-Piruli: una via ràpida i equipada. Preparant el material a casa trobo a faltar el casc. De ben segur el vaig deixar a la repisa per on vàrem rapelar de la nord de la Prenyada fa uns dies. Si algú en sap alguna cosa, li ho agrairé: vaig acostar-m'hi i vaig preguntar al refu però sense èxit. Mentrestant hauré de treure a passejar la meva relíquia...

Hem començat per la via original, amb un primer llarg poc atractiu seguint el que és més o menys el curs de l'aigua (IV). Certament, un llarg poc atractiu però que ens deixa al peu de la segona tirada, bastant més interessant, entretinguda i tècnica.

Aquest segon llarg comença per la placa de la dreta en un terreny d'anar fent amb assegurances espaiades. Després, flanquegem un xic a l'esquerra per agafar un tram bastant més difícil (6a), tècnica, amb presa petita on la distància entre assegurances fa pujar les pulsacions. Després d'uns 10m la cosa comença a afluixar i s'entra a la reunió amb ganes!

Aquí estic xapant el primer bolt de la segona tirada...

... i en Jortx negocia uns passets típics montserratins.

El tercer llarg comença amb una sortida de la reunió durilla (V), amb tendència a la dreta i no té més complicacions.

En Jortx a la tercera tirada...

... i jo mateix, amb el meu casc clàssic.

La quarta tirada va a buscar una canal poc atractiva i acaba amb una entrada plaquera a reunió, assegurada per uns quants bolts (IV+).

El cinquè llarg comença amb una sortida de la reunió durilla (6a+) tot i que generosament assegurada. Algun pas en díedre per acabar progressant ja per la placa, amb dificultad decreixent fins a la reunió. L'inici de la tirada és força vertical i obliga a tibar-li, però es deixa anar fent.

En Jortx, al cinquè llarg

El darrer llarg és força maco, encara que no revesteix cap dificultat especial. Cal anar a buscar un parell de xapes al tram més vertical i amunt cap a la R!

Jo mateix al tram vertical del sisè llarg.

No ens n'hem adonat i ja tenim la feina feta i són les 11. He tingut temps d'anar a investigar la pèrdua del casc, xerrar una estona al refu i anar-nos trobant penya que tot just pujava quan nosaltres ja enfilàvem el camí cap a casa!

A sota penjo una ressenya d'onaclimb... així serveix de backup.

Riugréixer

Aquesta tarda hem anat a Riugréixer amb en Pep i en Oscar. Per mi ha suposat visitar una zona nova i ja puc dir que la qualificació és excel·lent.

Hem començat amb la Pim-pam (6a). Qüestió d'anar fent, amb cantos al lloc adequat. Després, la Directa Pim-pam de la seva dreta (6a+) on ja s'ha de vigilar un xic més.

Hem seguit per la Matapà (6a+). Una via amb moviments bastant variats i molt recomanable.

Jo, als darrers moviments de Matapà.

En Òscar, a Matapà...

... i aquí, encarant el final curiós.

Després ens hem ficat a l'Orfe Esquerra (6a+). Alguns passets durs aïllats, voltats de trams de continuitat i un parell de bones repises on reposar a gust. Si no fos per les repises, "otro gallo cantaría".

En Pep, a l'Orfe Esquerra...

...seguit, al cap de poc, per en Òscar.

En acabar, hem anat a l'altra cantó i hem fet la Derbi Variant (6b+). Aquí he estat a punt de reposar a diversos llocs però m'he anat dient, vinga un passet més, "no hay dolor", i ha acabat sortint com la resta! Ha estat un bon final de festa per una tarda ben aprofitada.

En Pep, enfilant-se a la Derbi Variant...

... i aquí un xic més amunt.

Jo mateix, iniciant l'agonia de la Derbi Variant...

... lluitant cada pas i cada xapa fins la R. Èxit!

I cap a casa, amb parada a Cercs a buscar la coca que ha de permetre que en Òscar segueixi sortint!

Solet als Graus

Aquest matí hem fet una sortida amb el Pep i la M. Alba... i hem acabat als Graus. De bon matí feia una fresca considerable, però ben aviat el sol ens ha anat rostint de valent.
Com el darrer dia, hem començat per la Placa de la Poma, fent els Pinxos no morunos (V+), el Gamarús Alegre (6a) i Atxís, txus (6a+).

Jo, fent el Gamarús

En Pep, també fent el Gamarús

Després hem anat a fer les vies #15 (6a) i #16 (6a) de la panoràmica d'onaclimb. Aquestes darreres van per una placa bona, amb alguns passets on cal mirar-s'ho una mica...

La M. Alba a la #15

Jo mateix, a la #15

En Pep a la #16...

...i jo al mateix lloc.

Una bona col·lecció de vietes per un matí al sol!