Feia temps que tenia pendent una sortida amb la Cristina. Despŕes d'adreçar-la a la gent de Can Romu per tal que prengués contacte amb l'escalada, bé que havíem d'anar algun dia plegats a tocar roca... i després de diversos intents avui tot ha encaixat.
La intenció era anar a fer alguna agulleta a Montserrat, però la previsió del temps ha aconsellat anar a algun lloc més arrecerat i proper al cotxe. El revolt de l'Àliga era doncs una bona opció.
Cal dir que el terrenys des del pàrking de Montbrú clàssic fins la cruïlla on s'aparca al Revolt han canviat bastant des de la darrera visita. El camí, sovint inundat, ha estat farcit de rocs: certament, això evita el fang però ara cal anar amb molt de compte per no tocar amb un cotxe baix. D'altra banda, s'ha fet una bona neteja del bosc i s'han eliminat els darrers vestigis que en quedaven allà on s'aparca... Serà una extensió del golf o un nou camp?
Pel que fa a l'escalada en sí, hem començat per la clàssica Pixapins (IV+). Després de muntar-la, la Cristina l'ha fet en top-rope primer i després des de baix. Felicitats!
D'aquí hem anat a Prisa Mata (V), amb algun pas de bavaresa dels de tibar un xic i després hem anat a fer la Pachan (V-), sense complicacions apreciables:
D'aquí hem anat a Prisa Mata (V), amb algun pas de bavaresa dels de tibar un xic i després hem anat a fer la Pachan (V-), sense complicacions apreciables:
La Cristina a Pachan
A continuació, ens hem enfrontat amb Stradivarius (V+), una petita joia vertical on s'ha de tibar perquè la cosa tiba enfora...
La Cristina a StradivariusI per acabar, ens hem posat encara a Pep Tatoos (V), que va pel díedre de la dreta del fons d'una olla.
La Cristina a Pep TatoosUna tarda ben aprofitada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada