Desdentegada

Avui hem tornat a sortir amb el Toni que ha estat allunyat de l'escalada durant 6 mesos. No havíem decidit encara si anar a fer alguna via de varis llargs o totxo. Però quan m'ha passat a buscar ho hem tingut clar: la corda de 9 mm del Toni estava mig tallada després de la caiguda del Pedra. Així, anirem a fer esportiva. Doncs deixo els trastos de fer via llarga: la corda prima, els gats còmodes ... Som-hi! Cap a la Desdentegada!

Arribem a l'aparcament -fins i tot hem trobat lloc, que ja és dir- comencem a preparar els trastos i de la meva motxilla surten dos gats: un de vermell i un de groc -tots dos del peu esquerre!!! Ha calgut anar-los a buscar a casa #@&&brfff... Sort que ens ho hem agafat bé!

Una hora més tard estàvem a punt com si res no hagués passat. Per tal de tantejar com li responia el body al company després de tot el que ha passat, hem començat per les vies de la guarderia, de dreta a esquerrra IV+,V- i V.

El Toni progressant a la guarderia

Es tracta de 3 vies d'anar fent, pensades per iniciació, on cal tenir confiança en els peus. De fet, per algú que no ha escalat mai segurament són força complicades. Han servit per aconseguir que el Toni agafés confiança de nou.

Després d'això ens hem posat a la via 25 de les ressenyes de kpujo. Es tracta d'un 6b (si no és que l'han rebaixat a IV+, que també podria ser) amb uns 13 químics. La via és força vertical i mantinguda. Fa una mica de desplom just al final del que jo he sortit anant un xic per la dreta. Aquesta via ja l'havia feta fa bastant temps tot i que aleshores em va caldre un repòs a la darrera assegurança. Avui l'he encadenat tota, però he hagut d'apretar fort: són 25 metres ben intensos malgrat que hi ha alguns llocs on es pot reposar mínimament bé. Tot i que el Toni ja la té ben controlada, després de la pausa forçada d'aquests mesos li venia gran fer-la. Així i tot, n'ha fet la meitat en top rope: suficient per deixar els dits a caldo.

Per acabar la jornada m'he enfilat a la via 26, una via de 6b força vertical d'uns 32 metres assegurada amb 16 químics. Això vol dir que cal anar ben carregat de cintes! Ha estat el meu primer contacte amb aquesta via i m'ha semblat excepcional. Després d'una entrada amb bústies relativament bones però allunyades entre sí, vé una llarga secció amb presa petita on cal posar-s'hi bé tant de mans com de peus per anar progressant per terreny gairebé vertical. A la part final hi ha un xic més de canto, però sense exagerar. El cansament s'ha fet notar a unes 5 assegurances del final i he hagut de fer un repòs. De tota manera, una via així deixa una gran satisfacció. Al costat d'aquesta n'hi ha una altra de característiques similars tot i que amb una zona un xic més difícil. A la dreta de tot hi trobem un 6c. Queden apuntades per al futur.