dissabte, 15 d’octubre del 2011

Josep Maria Andreví + Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba


El Ramon fa una pila de temps que no escalava, i tenia mono. Doncs a tocar roca s'ha dit! Total, que li proposo alguna de les vies de la zona de la Miranda i Agulla de Can Jorba. Com que no està segur de les seves forces, decidim posar-nos a la J. M. Andreví: tres llargs que podem completar pujant a l'agulla si tenim temps i ganes. D'altra banda, ja és causualitat, però repeteixo germans Masó... i jo que no n'havia fet cap!

El primer llarg comença per un esperó i els primers passos son molt fins. Després la dificultat disminueix un xic, però no es pot abaixar la guàrdia. Anem trobant assegurances als llocs que toca, però es pot afegir alguna cosa. Jo poso un alien en alguna banda. En Ramon pateix als primers passos de la via, i no és per menys!

En Ramon al primer llarg. Vist d'aquí sembla un rostoll, però
no ho és tant!

El segon llarg comença flanquejant uns metres a la dreta. Després cal superar una llastra, llaçar una savina i comença una placa no massa complicada que es va redreçant progressivament. Aquí també poso un alien per arribar a la zona més vertical. Un spit, un pitó que belluga i un altre spit protegeixen els passos. Després val la pena llaçar la savina i en uns pocs metres som a la R.

Al segon llarg

El tercer llarg surt un xic per l'esquerra i va resseguint una placa suau amb roca bona. Van apareixen assegurances, incloent un spit que queda un xic a l'esquerra. A partir d'aquí es va a buscar la zona més vertical. Novament poso un alien abans de trobar les dues assegurances del resaltillo.

En Ramon al pas clau del tercer llarg

En Ramon ha anat gaudint dels darrers llargs i anem bé de temps, així que decidim fer el cim de l'agulla. Una caminada, primer una cinquantena de metres recte amunt i després en xic cap a la dreta, sempre buscant el millor camí, ens porten a una canaleta on una corda ens ajuda a arribar a l'aresta brucs, amb un bon replà.

L'aresta Brucs és senzilleta, amb dos llargs. El primer, un xic més dret, va per una roca molt bona. Poso un tricam, més que res per jugar i que en Ramon en vegi un en acció i un alien abans de fer reunió en una bona savina. Puja el company i l'envio amunt. Posa un pont de roca i una savina i fa reunió en un parell de parabolts. Un pas i som al cim.

Vista de l'Aresta Brucs des del replà.

I el replà, vist des de la savina de reunió de l'Aresta.

Optem per baixar fent servir les cames. Aquí val la pena no pujar al cim sinó flanquejar el bony cimer per l'esquerra a l'alçada d'on ens hem tret els trastos. Així ens estalviem descendir-lo amb l'ajut de la corda. Després seguim la carena fins un collet i baixem a la dreta cap al Joc de l'Oca. El remuntem, anem a buscar el coll de Mosset i baixem pel camí dels francesos, en aproximadament una hora des del final de via.