Funció Clorofílica a la cara oest de la Pastereta

Aviat tindrem menys hores de llum a la tarda, així que aprofitem amb en Toni per anar a fer una vieta que jo no recordava haver fet, sense massa complicacions: la Funció Clorofílica.

Amb el cotxe d'en Toni aparquem a la placeta de dalt de tot. Hi ha més gent escalant per la zona, uns també a la oest de la Pastereta, fent la Josep Nieto. Ens acostem a peu de via i ens posem els trastos.

Començo el primer llarg. Els primers metres són senzills, però el primer parabolt queda molt amunt, així que poso un bon tascó prop d'un parabolt tallat. Després venen uns passos drets però amb bon canto i posteriorment uns metres fins. Després, terreny suau, amb tendència l'esquerra fins arribar a un replà on pensava que hi hauria la reunió. Però aquesta queda uns metres més amunt. Aquí hi ha un embolic de xapes i acabo anant per la Josep Nieto perquè no he vist els meus parabolts. Reunió un xic incòmoda.

Roca excel·lent al primer llarg.

En Toni, superant el tram vertical del primer llarg.

En Toni ataca el segon llarg, que va a un metre escàs de la JN. Assegurances abundants i molt bona roca ens porten a la R2 en un bon replà des d'on rapelarem després.

Al segon llarg: terreny amable i bona roca.

El tercer llarg ens porta gairebé al cim sense complicacions. Als darrers metres trobem una xapa blava (tota la via han estat vermelles) i una reunió amb dues xapes blaves. Un xic a l'esquerra d'aquesta hi ha dues anelles i uns metres més avall una cadena amb anella d'on hem rapelat nosaltres.

Baixem amb un ràpel de 30m fins la R2. Des d'aquí intentem arribar a baix amb un sol ràpel... amb un èxit relatiu: jo em quedo a una de les primeres xapes de la Zoe, des d'on aconsegueixo arribar a la canal deixant alguna baga que recuperarà en Toni, que fracciona el descens en dos trams.

Val a dir que la Zoe es veu impressionant: caldrà anar-hi -amb mentalitat esportiva, es clar!