Recupero el Pana com a company d'escalada. Ara fa temps que no hem coincidit perquè ell ha estat fora de combat des de fa una bona temporada. Avui però té ganes de tornar a les andades i proposa el Mercadal Superior com a objectiu.
Malgrat que el soci diu que és la millor roca del Berguedà, jo no hi tinc massa tirada, així que ja està bé! El que sí que convé recordar, sobretot de cara als mesos que venen, és que el sol entra una mica tard, així que millor no matinar massa. Avui l'he convençut per començar per un parell de vies a dalt de tot, que ni ell ni jo no tenim tatxades.
Així que ens posem a Pèl Moixí (6a). Muntem el peu de via a sobre d'una rampa de roca i la via surt per un esperonet. El company s'hi posa i troba feina als primers metres. Després, una mica més amunt, n'hi torna a haver per superar un ressalt més exigent, res que no es pugui resoldre reposant una mica. Quan és el meu torn, m'hi poso i encadeno, però apretant fort!
A Pèl Moixí.
A continuació fem la Petarrona (6a+) que va per la seva esquerra. Té un parell de llocs on t'ho has de mirar amb una mica de ganes i tenir una mica d'ull per encertar el millor lloc. Encadenem tots dos.
A Petarrona.
Ara, que ja entra el sol, anem al sector on volia anar el company d'entrada. Ens posem a La de Sempre (6a). És una via clàssica, sobada i dura. Ja l'havia fet fa un temps, però no recordava res de res però he anat improvisant prou bé. Ara, sort del company que m'ha cantat com fer el primer ressalt, si no no sé pas si me n'hagués sortit... Al sac, també.
A La de Sempre, dura i sobada, però bonica de línia!
I, per anar-nos petant, el company es posa a Fruit de Passió (6b+). També li havia fet un parell d'intents fa temps i m'havia semblat dura, tot i que factible una vegada matisats els passos. Quan faig el primer pegue, vaig fent prou bé fins al crux. De fet, aconsegueixo fer el primer ressalt difícil molt bé: estirar mà dreta a una fissura/rebava que baixa en vertical, pujar molt peus fins a un triangle (un "cor" diu el company) d'esquerra que es deixa pinçat amb tota la mà. Xapar (si hi ha la cinta posada) i pujar peus per pillar bon canto. Després ve una zona d'anar fent, amb algun equilibri i buscant per esquerra i dreta fins arribar a la zona dura. Toca anar pujant fins tenir regleta d'esquerra. Aleshores, estirar-se amb dreta amunt, posar peu a un foradet en una frangeta, carregar-hi pes i llançament amb dreta a un bony rugós: allà t'hi quedes i els peu dret aguanta encara que no ho sembli. La confiança en el peu m'ha fallat i m'he penjat al primer intent. Des d'aquí, toca esquerra a una regleta, dreta per sobre seu, creuant per obrir-se a anar a buscar una franja bona molt a la dreta. Avui he rebotat amb dreta fins al punt on es fa bona (l'altra vegada, vaig creuar l'esquerra a buscar la zona bona). D'aquí, remada llançament a un bon canto.
Provant Fruit de Passió.
Quan baixo del meu intent el company diu que ja ha acaba la feina, així que em torna a tocar. Reposo una estona, però no el suficient com per fer un nou intent de primer en condicions, així que m'hi poso de segon. I sí, surt, però apretant de valent! Haurà de quedar com a projecte per un altre dia!
És força d'hora encara però pleguem trastos i enfilem el camí de tornada. Encara trobem algun regal pel camí, dels que aniran a parar a la paella...
