Desdentegada

Avui havíem quedat amb una altra família per fer una sortida d'escalada infantil. Malauradament, els virus i bacteris han causat baixes així que, finalment, ens hi hem acostat només amb la Rosa i la Clàudia. Havia pensat anar a la Desdentegada, aprofitant que avui no s'hi esperava overbooking i finalment hi hem fet cap... i hem estat sols!

Ens hem posat a les vies més senzilles (19, 20 i 21 de kpujo). Hem començat per la de la dreta, que sembla i és la més senzilleta. Esta hiper-assegurada, pensat en escaladors novells, el que obliga a portar una bona colla de cintes! La Clàudia l'ha feta la mar de bé!

La Clàudia, a la via #21

La meva asseguradora d'avui, sota l'atenta mirada de la Rosa.

Després ens hem posat a la de l'esquerra. Aquesta és força més difícil i obliga a mirar bastant i tibar un xic en algun pas. Surt amb algun repòs. Per acabar, hem fet la del mig, que diria que és més fàcil que la de l'esquerra. De fet, a la Clàudia també li ha sortit millor.

Fent la via del mig.

Per acabar d'aprofitar el dia, m'he posat a la #23 (6b) que encara no havia fet mai. És un muraken vertical,, de continuïtat, on van sortint cantos i forats de forma oportuna. Una 10 de via! El pas més delicat és per superar una panxeta on he anat pujant peus progressivament... fins trobar una bona bústia i amunt... Qüestió d'anar aguantant!

Jo mateix, encarant el desplomet.

Tot això, assegurat per la Clàudia, que ja comença a dominar el tema (amb l'ajut i supervisió de la Rosa en tot moment, això sí!). I des d'aquí, cap a casa, a fer un arros a la cubana!