Gel

Avui hem fet una matinal de gel al salt de Murcurols amb en Joan i en Toni. Està clar que s'ha d'aprofitar la fresca! Llàstima que abans del fred no haguéssim tingut més precipitacions, perquè aleshores hi hauria més línies formades...

Des que tinc el bloc que no he anat a fer cap activitat hivernal mitjanament digne... Entre que no estem a un país de gel i que el meu company habitual per aquestes aventures està per terres escoceses, he hagut de treure una bona capa de pols als cargols i piolets!

Els companys proposen anar al salt de Murcurols, que té una aproximació curteta i permet ser a dinar a casa. Estava format, però pel que sembla, molt menys del que sol ser habitual: Sols hi havia gel a la part dreta, que segueix una roca adossada a la balma que forma el salt. Malgrat tot, hem pogut clavar les eines força bé i hem acabat muntant una via d'esportiva, a base de repeticions i cargols que hem anat posant.

En Joan, encetant el camí.

En Toni, assegurant-me des d'un peu de via ben còmode.

Gel just, però suficient.

I aquí hi ha en Toni en plena acció.

En Toni ha comprovat que les eines són més fortes que la pell, especialment quan fa fred. Sortosament, ha estat un incident sense més conseqüències. Val a dir que ha fet una fresca considerable. Però malgrat això, a mida que passaven les hores anava augmentant la quantitat d'aigua que s'escolava per la cascada. Quan desmuntava la via, de cada forat de cargol n'acabava brollant un bon raig d'aigua!

I després de trinxar una mica de gel per als cubates, hem anat a caseta, a degustar-los!