dissabte, 14 d’abril del 2012

Overbooking al Clot del Boixar


Diu la meteo que tindrem un matí sense pluja, així que aprofitem per acostar-nos al Clot del Boixar. Arribem a l'aparcament i sols hi ha un cotxe... quan tornem n'hi trobarem més de 25!

No he estat mai per aquí, de manera que tot és nou. En Pep proposa escalfar a l'agulla Gunilla, on hi ha una colla de vietes senzilles. Comencem per la de més a la dreta, la #9 (V) segons aquest link. Escalada plaquera on cal mirar-s'ho molt i molt bé perquè té algun tram fi fi.


A la via #9, suposadament la més senzilla, però fina, fina!

A continuació fem la Sra. Maria (V). Més vertical que l'anterior però amb més canto i, per tant, més agraïda! Seguidament ens posem a la Sra. Gunilla (6a), la més llarga de l'agulleta. Tram inicial finot i un xic arrampat i després més verticalitat i canto. Aquesta és més llarga i deixa un molt bon gust de boca.

A la Sra. Maria.

Canviem d'agulla i passem a La Mosca, a fer la via de mateix nom, (V+) segons la ressenya, però igual o més difícil que la Sra. Gunilla. Uns metres inicials de finura, posar-se bé per xapar el parabolt de sobre el desplom i fer una bona tibada al desplom. Bon canto i una excursioneta des de la darrera xapa a la reunió, encara que en dificultats cada cop més decreixents.

A la La Mosca.

Anem a les zones inferiors i les trobem a vessar de gent. Nosaltres havíem anat sentint algú, però no havíem pas imaginat la gentada que s'ha arribat a acumular en aquesta zona no massa prolífica en vies! Al peu de l'agulla Si-Pan trobem un bon grapat de coneguts amb els que feia un munt de dies que no xerràvem. Esperem que es buidi Guaytayama (6a+/6b) i en Pep l'ataca. Mentrestant en David, en Salva i l'Anna van fent la del costat, Ketama.

Diria que hem acabat fent una combinació entre la Guaytayama i la Spitting Blood (6b) perquè al llavi on es creuen hem seguit per la línia de la dreta. Per cert, que m'ha costat força el passet per superar aquest llavi... Més amunt, placa que es va deixant fer fins arribar a sota el desplom final. Allà cal anar a la dreta de les assegurances, buscant els millors forats i cantells. Haberlos, haylos, però s'han de trobar i s'ha d'anar aguantant. Ha sortit, però he arribat a la reunió ben inflat! Una via bestial, de 35 m i on probablement calgui portar 20 cintes, preferiblement llargues.

Jo mateix a Guaytayama i l'Anna a Ketama.

Després d'aquesta via teníem intenció de fer-ne alguna de més a la dreta, però estava tot ocupat! Finalment hem fet una excursió fins al fons del clot, a visitar la caseta, i a veure la platgeta que hi ha al damunt... I encara hem acabat posant-nos a Capitan Cabochard (6a), una via sense pretensions, amb la primera xapa a can pixa i una reunió ronyosa. Malgrat això, no pot dir-se que la via sigui lletja...

En Pep a Capitan Cabochard.

Arribats aquí hem decidit enfilar el camí de tornada. El temps ens ha deixat escalar: primer amb sol, després fins i tot en màniga curta i finalment ha quedat el cel ben tapat, amb els dits refredant-se a la llarga Guaytayama. Caldrà tornar un altre dia amb menys gent per poder tastar alguna de les altres vies que, per cert, es veuen molt guapes!