diumenge, 22 d’abril del 2012

Coll de Nargó


Avui hem sortit amb en Pep Ll. i en Màrius. La intenció era fer alguna via, però tal com s'ha llevat el dia hi havia algun interrogant. Així que, en passar pel pantà d'Oliana i veure-ho tot bastant empalomant decidim posposar la decisió fins sortir del Tahusà, a veure com evoluciona. Acabem decidint anar a fer esportiva a la zona de Coll Piqué, just sobre Coll de Nargó. Escalfem al primer llarg de la Sanglas (V+). Començament per un díedre ben vertical d'on es surt lleugerament cap a l'esquerra, entrant en terreny suau.

 Als primers metres de Sanglas.

 A continuació ens posem a la clàssica Peu de Moix (6a). Una via molt guapa i apretada. Començament força fi fins a la zona lleugerament desplomada, on cal tibar de bons cantos. Navegar un xic i uns passos finals d'apretar-li ben fort per entrar sans i estalvis a la R! 


Jo mateix a Peu de Moix

En Pep a la mateixa via. 

Després d'aquestes, anem cap a la dreta a Samanganxa (V+/6a). Aquesta no ens ha agradat especialment, sobretot tenint en compte que la de l'esquerra resultarà molt millor! Es tracta de Samaronsa (6a) més dreta, però més guapa i no està massa clar quina de les dues és més difícil.

En Màrius a Samanganxa

En Pep a Samaronsa.

En Màrius té ganes de fer El Canto del Cerdo (V) i jo també m'hi poso. Resulta una via força més guapa del que pot semblar vista des de sota!


En Màrius a El Canto del Cerdo.

Com que tinc ganes de gresca, em poso a Samanrampa (6a+). Una via de tibar-li de valent, amb bon canto majoritàriament i un pas durillo per arribar a la darrera xapa -i un pas de finura per sortir-ne! Grau dels anys 80, també. 

Està clar que en Màrius és un excel·lent fotògraf:
Jo mateix a Samanrampa... 

 ...i en Pep al mateix lloc.

I per acabar, retornant cap al cotxe, encara acabem fent de Sabrina a Sabrina (6a+). Tot i compartir grau, la dificultat d'aquesta no té res a veure amb Samanrampa: començament finet i un pas per superar un ressaltillo. Després arrampat fins al mur final on l'entrada a la reunió torna a tenir un puntet...

A de Sabrina a Sabrina. Per cert, què se n'ha fet d'aquesta mossa?

I aquí hem decidit tancar la jornada. Malgrat que teníem altres plans, hem acabat gaudint d'un bon grapat de vietes, algunes de molt interessants. Les fotos bones d'aquest post són d'en Màrius! 

I de tornada, parada al Cadí de Ponts, on els xipirons ara surten més cars que abans. Coses que passen!