Micos i Gorros

Aquesta tarda hem quedat amb en Toni i en Joan per anar a fer unes vietes. Com uns senyors ens plantem a St. Joan amb el cremallera i comencem la passejada fins la cara del mico, una nova agulla que avui afegeixo a la meva colecció.

Intentem localitzar l'Escalada Virtual, però la descripció que portem -o la interpretació que en fem- ens menen a la Infidel. Totes dues de xapes grogues i estils similars encara que sembla que la Virtual ha de ser millor.

A la Infidel començo fent el primer llarg, enfilant-me al bloc característic. Els primer metres són els més verticals. Després el terreny s'arrampa fins la R. És el millor llarg de la via.

Segueix en Toni en lleugera diagonal cap a l'esquerra. Creuem una via clàssica que té pinta de ser interessant -i amb equipament menys generós.

Després surt en Joan amb la intenció d'empalmar els dos darrers llargs. A la reunió dubta (la ressenya que portem marca cap a la dreta) però la línia groga ens porta cap a l'esquerra, per una fissura descomposta. Després passem a la placa i anem fent fins al cim. Amb cordes de 60 s'arriba i el fregament és raonable (?)

En Joan, al tercer (i quart) llarg.

En Toni, lluitant a la fissura després de la R3.

Del cim baixem amb un ràppel curtet fins a un collet. Des d'aquí seguim per la mena de carena que fa i baixem per una canaleta cap a la dreta. Poc a poc ens acostem a la paret del Gorro Frigi, on volem fer la Òptima.

Descendint de la cara del mico.

A la part més baixa de la paret hi trobem una línia de burins, amb algun parabolt intercalat fruit d'alguna restauració més o menys actual. Té bona pinta! La nostra via comença més a l'esquerra.

Novament començo jo i torno a tenir el plaer de fer el millor llarg de la via. Començament vertical, més interessant sense boix ;) i després una bona placa fins la R1, amb la decepció de comprovar que s'hi arribaria caminant per l'esquerra. Però és un bon llarg.

Jo mateix, començant la Òptima.

En Toni fa el segon, sense massa interès, seguint la línia de xapes grogues. En Joan ataca el tercer, una cutrada per terreny descompost on te la jugues si vols fer-la sense tocar ferro. Aprofito que la corda em ve de dalt i faig veure que la roca aguantarà... i ha aguantat. 

Terreny descompost i vertical al tercer llarg.

El començament del quart llarg també és guapo, però el tram interessant es fa curtet. Ben aviat som al cim.

El resum seria: a la Cara del Mico segurament la més interessant deu ser la Terestel. Caldrà anar-hi algun dia. L'altra que hem creuat també es veu maca. La que hem fet nosaltres només té el primer llarg que valgui la pena. De la cara oest del Gorro Frigi m'he de mirar altres ressenyes a veure si n'hi ha alguna d'interessant. A destacar el sobreequipament de les dues vies que hem fet, però això ja ho sabíem...