Aquesta tarda hem anat a can Jorba amb en Pep. Resulta que encara hi quedaven alguns racons verges i darrerament s'hi han obert unes vies i en Pep, tot i que ja hi ha fet alguna visita, tenia ganes de fer-ne alguna.
Hem començat escalfant al sector columpi, amb la via de la Marta (V+), una via llargueta i prou maca. Està un xic sobada al principi i en algun pas puntual. És qüestió d'anar fent fins un ressaltillo un xic més fi on cal vigilar. Bona per escalfar i diria que no l'havia feta, com a mínim en els darrers 15 anys...
Gaudint d'un festival de metres a la de la Marta.
A continuació en Pep proposa fer la Lady Sue (6b) fins dalt, a la placa que queda a l'esquerra de l'anterior. L'entrada està molt, però que molt sobada i, a banda de tibar com cal, cal estar atent a possibles relliscades. És a dir, res del que m'interessa en aquest moment, així que jo la faig en top-rope. Surt sense massa complicacions, però apretant més del que caldria si la roca estigués en el seu estat natural.
Més metres encara, fent la Lady Sue fins dalt de tot.
A continuació passem al sector nou, entre la Lady Sue i el mur de les lamentacions. Comencem per la via de més a la dreta, de nom desconegut i dificultat més probable 6a+. Li veig possibilitats, així que m'hi poso per sota. La roca és dubtosa en algun punt, probablement li calguin repeticions. Cal anar buscant el camí més senzill, navegant un xic, però surt sense massa complicacions. Bé!
Ambient atlètic al 6a+ de la dreta de tot.
Aquesta via comparteix reunió amb una altra (6b) i també ens hi posem. En Pep la treu, però aquí ja s'ha de tibar un xic més. Prefereixo no apretar massa, així que m'hi poso amb la corda per davant. Té un tramet ben vertical (o més) i algun pas de presa petita i em penjo en un punt per no forçar massa. Els passos surten, però segurament és la més exigent que hem fet avui.
En Pep al 6b del mig.
Per acabar, en Pep ataca la via que surt a l'esquerra (6b+). Comença per l'indret d'una fissura lleugerament desplomada que cal creuar cap a l'esquerra entrant en una placa ja menys vertical. Hi ha algun forat bo però cal tibar-li de valent. En Pep treu els passos, però jo opto per mirar-m'ho des de baix, que per avui ja n'he tingut prou.
Havent superat l'entrada difícil de la darrera via.
I ens en tornem, amb un bon nombre de vies fetes, algunes de prou llargues!
2 comentaris:
Ei! soc el Jaume, quina llàstima que ens hagim hagut de conèixer per culpa de la pluja!! veig que poc a poc vas tornant a tibar prou! ànims que aviat ens fots canya a tots.
He llegit que vas trobar finot els primers passos del diedre Bonnigton, no ets tú, és que la via és així, la setmana passada la vam fer i ens vas orprendre el primer llarg, allà el grau hi és collat.
Fins una altra!
Hola Jaume! Benvinguda sigui la pluja si serveix per fer tan bones coneixences i, a més, davant d'una cerveseta :)
A veure si coincidim un altre dia amb un temps més agraït!!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada