Dues sargantanes a la Gorra Marinera

Avui ha estat un dia molt especial: l'estrena de la Clàudia fent via llarga! Des de xica que l'havia portat a fer esportiva, això sí, molt de tant en tant. Feia dies que li havia proposat d'anar a fer una via i estava ben animada. Triar la via no ha estat massa senzill: bona roca, reunions còmodes, escapatòria senzilla... Total que em va venir a la memòria la Gorra Marinera i la via Sargantanes.

Diria que hem trobat la via, tot i que no n'estic segur al 100% perquè a la zona hi ha un munt de vies properes. Hem començat per l'esquerra d'un forat característic. Uns primers metres més verticals porten a una reunió esportiva. Segueixo uns pocs metres més fins una altra reunió, al peu d'un nou ressalt més vertical.

A peu de via he fet una explicació força detallada de tot el procés, especialment del protocol a seguir quan el primer s'ha lligat a la reunió... Però ara és l'hora de la veritat! Aviat comença a pujar, treient cintes, i en poca estona és a la reunió. Bé! Hem quedat que a la primera reunió decidiríem si tirar amunt o avall, però la Clàudia ho ha vist clar per seguir. El fet que la reunió sigui raonablement còmode i sense pati segur que ha ajudat!

Primer llarg, sortint del ressalt.

El segon llarg comença amb un tram més dret, assegurat exhaustivament, i segueix després per terreny més arrampat, amb la mateixa densitat d'assegurances. Tot i que porto piles de cintes, no vull abusar del segon de cordada i xapo el que em sembla convenient.

Al segon llarg, bona roca i una mica d'ambient.

El tercer llarg és més arrampat i ens porta fins una bona vira terrosa, a l'alçada de les runes de l'esquerra. Entremig trobem alguna reunió que no cal  fer. És una tirada de tràmit, però a la Clàudia li ha agradat igualment

La tercera tirada, força llarga i més arrampada.

La quarta tirada és la cirereta del pastís. Comencem per terreny arrampat per anar a cercar la vertical i, des d'aquí, flanquegem cap a l'esquerra posant-nos damunt el buit de la bauma. Aquí m'entra algun dubte sobre si la Clàudia passarà por... però no! Ha anat fent, ben decidida, i ha encarat sense despentinar-se uns passos ben verticals on cal tibar una mica i posar-s'hi bé, abans d'entrar a la reunió per terreny ja més amable. Encara que hagués pogut continuar fins al cim, he preferit fer la R aquí, ja que es pot controlar millor l'evolució del segon... i a més, així practiquem els canvis de reunió i el seu desmuntatge.

Iniciant el flanqueig a la quarta tirada...

... i sortint de les dificultats del llarg.

La darrera tirada té un ressalt un xic més dret, però la presa és prou abundant com per no haver de patir gens.

Treient el cap a la cinquena tirada. Aconseguit!

Gaudim una estona del cim i ens n'anem a cercar la baixada. Per descendir cal anar a buscar una savina al vessant oposat per on hem pujat i anar desgrimpant fins una instal·lació de ràpel que queda per sota d'un segon bosquet penjat. Entremig hi ha un parabolt que he fet servir per reunir-nos (no ens hem deslligat) i assegurar el seu descens fins la instal·lació.

Amb la Clàudia havíem practicat algun ràpel, però avui anava de debò. Per assegurar el tret li he deixat pre-muntat el reverso i he baixat primer per desembolicar les cordes. A continuació ha baixat ella, la mar de bé i feliç.

Descens amb un ràpel d'uns 30 m.

Després de recollir la corda encara hem fet una sessió pràctica de com muntar reunions, aprofitant una xapa i un tricam que hem posat en un bon forat. Hem llaçat merlets... vaja, tot el que cal per anar pel món amb garanties. Un altre dia, a practicar amb friends i tascons!

El que ha estat el nostre objectiu d'avui.

I hem baixat, tot xino-xano, fins al monestir, ara ja buit de turistes. La sortida d'avui ha estat una experiència molt intensa per tots dos. Segur que repetirem!