Després de bastants dies d'inactivitat, aquesta vegada per un esquinç al turmell (accident laboral), avui tocava veure quines sensacions tenia escalant. M'ha acompanyat en Ramon, que no hauria de ser aquí sinó en una altra banda. També allà va actuar el senyor Murphy i la seva llei...
Hem pensat que el Revolt seria un bon lloc per començar de nou i cap allà que hem enfilat. A l'arribada hi havia un cotxe aparcat. A la tornada n'eren catorze -crec que és el rècord que mai hi he vist, i de llarg. Malgrat tot, hem pogut escalar la mar de bé, sense fer-nos nosa amb ningú.
Hem començat per les vies de principiants, la Pixapins (IV+), la Prisa Mata (V) i la Stradivarius (V+).
La Pixapins ha servit per encetar el dia.
A poc a poc a l'entrada de Prisa Mata.
Tibant-li més a Stradivarius.
Després ens n'hem anat al díedre de la Pep Tatoos (V+). Passos en díedre ben eixarrancat i uns passets finets per tornar a la placa de la dreta i arribar a la R.
A partir d'aquí he anat tirant jo sol i m'he posat a la Squamish (6a). Aquesta és delicadeta i s'ha d'anar navegant, o com a mínim jo ho he fet. Baixant d'aquí m'he posat a la ChimiChurri (6a). Aquí el més complicat és l'entrada, on cal tibar fort i posar-se bé i torna a haver-hi un passet quan es passa per sota el sostre i cal passar a la dreta. Per acabar, encara m'he posat a la Abrilsf (6a). Aquesta té els químics que conviden a anar per la placa, però el magnesi és a la fissura que convida més encara.
Hem fet pràcticament les vies que hem volgut, tot i que ha anat venint gent. Uns nois (i noia) han estat provant l'entrada directa de la Alasken Amber, la Vall de Marfà, que havíem tastat fa un temps amb en Ramon. I més a la dreta estava farcidet de gent, famílies senceres incloses. I és que el dia s'ho ben mereixia: hem tingut un solet meravellós i a peu de paret s'estava a recer del vent. Ingredients per un dia ideal!
El meu peu ha respost prou bé. Serà qüestió d'anar tornat a l'activitat -de moment amb aproximacions suaus, per si un cas...
2 comentaris:
Vaja, així que torçada de turmell..veig que ho tens superat peró! que ingrata és però l'escalada, sempre intentant assolir el grau desitjat!
Sí, Jaume! Ara toca tornar a afinar la maquinària. I així mentre el cos aguanti!!
Publica un comentari a l'entrada