Vallirana Matinal

Després de molts dies de no veure el sol, avui ha donat gust poder sentir els seus rajos sobre la pell i gaudir d'un cel sense núvols. Amb en Pep i en Mario ens n'hem anat cap a Vallirana: a mi m'hi queda molta feina per fer i ells tenen ganes de fer alguna de les darreres vies que s'hi han obert.

Hem començat fent la Martina (V/V+). Comença per un díedre, segueix per placa amb roca que suposo que s'anirà netejant i acaba amb una bavaresa on cal tibar-li amb decisió i que probablement li posi el plus al V.

Fent la Martina, bona per començar.

A continuació, hem fet la X-six (V+), que va per un díedre curiós. Des de sota sembla que la via hagi de tenir tomàquet en algun punt. Però sortosament va apareixen canto quan més falta fa. Això i saber aprofitar ambdues parets fan que aquesta sigui una via preciosa, més espectacular que difícil.

Diversos moments a la X-six, estètica i recomanable.

Baixant de X-six, m'he mirat en top-rope una mica la seva via veïna, la Lamentaciones (6b+). A la ressenya, en Fernando li posa l'anotació de "bloc", perquè té un pas bloquero que déu n'hi do. He mirat una mica com fer-la per si algun dia li tinc ganes. M'apunto que a mi m'anaria bé anar per la dreta, seguint una fissura cega i anant a caçar un canto a la seva dreta. Per intentar avui m'ha cridat més l'atenció la Gertrudis (6b) i m'hi he posat. El començament és suau però aviat es torna plaquero. Els cantos conviden a anar per l'esquerra d'una de les xapes de baix. Al peu del desplom cal anar-se movent cap a la dreta i aquí m'hi he estat una bona estona fins que no he agafat els bons cantos de dreta que permeten xapar i pillar el primer canto sobre el sostre. Per poder pujar peus cal mirar-s'ho una mica, si no s'han de fer tibades molt burres. En el procés m'he inflat i m'he penjat per estudiar-ho. Un cop vist, cal pillar el canto de sobre el sostre i anar a buscar un bon bec a la dreta d'un mini-díedre. Cal moure bé els peus! Aviat s'agafa una llastra triangular d'esquerres que és boníssima. Des d'aquí hi ha una remada molt llarga fins abastar bon canto de dreta. La via acabava aquí originalment però ara arriba fins dalt. Queda una xapa i una tibada que no té massa dificultat, però s'hi arriba bastant fos.

A la placa d'entrada de la Gertrudis...

 ... i sortint del desplomaco.

Els companys prefereixen anar a provar una via nova, la Aumosta (V+) i cap allà ens n'hem anat. Aquesta és força més suau, amb un pas de decisió al voltant de la segona xapa, i unes tibades en terreny ben vertical per arribar a la reunió.

 En Pep, a punt als primers metres de Aumosta.

 I en Mario superant la primera dificultat de la via.

Per acabar, hem fet la seva veïna de l'esquerra, la #86 (V+), de la que no apareix nom a les ressenyes d'en Fernando. Aquesta té un pas bloquero als volts de la segona xapa, bastant més difícil que a la Aumosta. La clau està en arribar amb la mà dreta a un forat característic. A partir d'aquí, amunt sense problemes!

 Fent la #86.

Anar tres té l'avantatge de que surten millors fotos, cosa que darrerament tinc una mica descuidada per part meva: les càmeres les tinc esconyades i les que faig amb el mòbil són un trunyo.  Com sempre, avui els companys han fet bons reportatges! 

Avui he fet una bona colla de vietes que no havia fet i m'han quedat idees per una altra visita. I, com deia al principi, el principal convidat ha estat el solet a qui jo ja enyorava més del que és prudent!