dissabte, 25 de novembre de 2017

Replicants


L'altre dia vam tornar a tastar el plaer de la via llarga amb la Dersu Uzala i vaig quedar fascinat per la placa de la Replicants, on hi evolucionava una cordada. Total que fa uns dies li proposo al Ramon i accepta el repte!

A diferència de la setmana passada, avui hem escalat sota un cel tapat fins que no hem arribat al darrer llarg. Per tant, ha tocat abrigar-se un xic, però s'ha escalat la mar de bé. Quan ens estàvem posant els trastos ha arribat una colla de la plana de Vic amb el mateix objectiu que nosaltres. Finalment dos d'ells s'han posat a la Dersu Uzala i els altres ens han anat seguint.

El Ramon demana començar i així ho fem. El primer llarg té uns primers metres prou cabronets (6a), amb un parell de xapes, suficients, però suficientment allunyades com perquè t'hagis d'esforçar. Entre la sorreta que hi ha als forats i que t'enganxa en fred, cal apretar una miqueta! Després d'aquests metres ve un terreny rampós i indefinit on cal anar a buscar una xapa visible a l'esquerra. Entremig es pot posar alguna cosa. La xapa protegeix un ressalt vertical amb bona presa que porta a un arbret i d'aquí toca fer una marcada diagonal a la dreta fins atacar un muret xulo i ben protegit. Val la pena estar al cas de les ziga-zagues, i gestionar bé la corda, que si no acabes tibant més del compte... El llarg fa 50 metres i et deixa ja ben amunt de la paret!

  En Ramon, al primer llarg.

 Jo mateix, al muret final del primer llarg.

Faig el segon llarg, que no té més misteri que superar un ressaltillo (V) a uns metres de la reunió (parabolt visible) i anar a buscar la R2 al peu del díedre taronja característic.

Al tercer llarg (6a+) toca d'apretar força! Cal enfilar-se pel díedre, aprofitant la fissura i també les plaques tant per mans com per peus. Uns metres per sobre del segon pitó he posat un bon tascó que protegeix segurament el moviment més dur del llarg. Quan s'acaba la fissura hi ha un parell de pitons més a tocar. No es veuen fins que hi ets, però hi són! Jo ha mosquetonejat el de dalt perquè l'altre pinta força malament... De fet, el primer del llarg tampoc no pinta bé, ja que es mou, i el segon no m'he entretingut a mirar-lo. Es surt del darrer pitó cap a la placa de la dreta i toca fer algun moviment delicat fins poder respirar còmodament. A partir d'aquí, qüestió d'anar controlant.

Posant un tascó...

  ... i un xic més amunt, tibant-li de valent.

En Ramon, des de la R3, sortint de les dificultats.

Al tercer llarg he hagut d'apretar molt (objectivament, si m'hagués relaxat una mica hagués fet el mateix sense cansar-me tant, però només ho sé ara, a posteriori...) i m'he fos bastant, de manera que tenia dubtes de com em sortiria el quart, al que li posen 6b. Per sort, mentre ha pujat el Ramon he fet un mos, quan ha arribat hem begut una mica i després de relaxar braços he decidit tirar amunt amb les forces una mica renovades. La primera xapa es veu molt amunt però s'hi arriba bé. La roca és boníssima, amb forats guapos, canto raonable i peus suficients com per poder anar parant de tant en tant a espolsar braços. I així he anat fent fins a sota el desplomet. Aquí ho he estat mirant una estoneta i quan he estat decidit he encarat el crux. Jo he tibat d'un monodit d'esquerra, he pujat preus apretant i he anat a buscar un cantet lateral que m'ha permès passar peus cap a l'esquerra, on hi ha bona presa per ells. A partir d'aquí ja es troba canto suficient i aviat la cosa es suavitza progressivament. Des d'una franja en roca negrosa ja no he trobat res més, però em diuen que hi ha un parabolt extra, un xic a la dreta. L'altre dia vaig veure que les noies se n'anaven a buscar una reunió molt a l'esquerra i jo estava pendent d'això. Però la reunió de la via és recte amunt, seguint una fissura. Pensant que tot estava equipat li he deixat tot al company, però un friend o un tricam hagués anat prou bé, perquè he fet una excursioneta que Déu n'hi do. Un llarg espectacularment guapo!

 Una de les noies, fa una setmana, al quart llarg de la Replicants.


  I avui, jo al mateix lloc, en un dia no tan xulo!

El Ramon s'encarrega del tràmit del cinquè llarg (III)  i es planta al peu del darrer (6a). Li suggereixo que s'hi posi perquè el recordava ben equipat de quan vam fer la Nexus. Els primers moviments van pel díedre i aviat es passa a la placa, amb roca bona d'escàndol. Després de lluitar amb una branca de l'arbre venen uns metres amb presa més xica, on cal aprofitar bé peus. Aquí el Ramon ha sentit la crida de la gravetat i se n'ha anat avall, però aviat s'ha refet i ha seguit. Queden uns metres més d'anar controlant i després el terreny s'ajeu una mica i deixa agafar aire. Superar la boleta cimera també té la seva gràcia: bavaresa boníssima però desplomada, un moviment més finet per sortir-ne cap a l'esquerra i un passet més delicat per superar el darrer ressalt i arribar a la darrera reunió.

  El company, encetant el darrer llarg...

  ... i jo als darrers metres de la via!

Des d'aquí es segueix la carena fins trobar el primer ràpel de la Dersu Uzala on arribem al mateix moment que la cordada que s'hi ha posat. Decidim compartir cordes per fer la baixada més àgil. Si hagessin estat només 3 els ràpels, fins i tot haguessim pogut deixar-ho muntat per la cordada que ens venia al darrera! Compartint cordes el descens ha estat força àgil i en poca estona tornàvem a ser a peu de via.

Hem compartir unes estones ben agradables amb els tres osonencs i la sallentina d'adopció (si no recordo malament), un d'ells company del nenivan, un dels bloggers que seguia de tant en tant i del que no sabia res de la seva retirada forçada... Ànims des d'aquí! Amb els companys d'avui, a veure si tornem a compartir escalades: pels comentaris que hem creuat quedava clar que ens podrien mostrar molts indrets!

La via és segurament la més guapa de les tres: Nexus, Replicans i Dersu Uzala. Dels sis llargs, en té quatre on s'ha de donar la talla i només el segon i el cinquè són de tràmit. M'ha agradat força. Segurament hi ajuda el fet que l'hagi encadenat tota, però el tercer, quart i sisè llargs són objectivament guapos, especialment el quart i el sisè. L'únic inconvenient, per mi, són els quatre ràpels que calen per baixar-ne, però són un preu raonable.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

L'hi has agafat el tacte a la paret de l'esperança! Felicitats pels encadenes, que això ja no és esportiva i el coco treballa massa a vegades, però veig que el tens bn centrat!

Petrus ha dit...

Jajaja, no és això exactament, però ho sembla! Hi ha vies que entren per la vista i la placa de la quarta tirada vista des de la Dersu Uzala era molt llaminera. A més, s'ha d'aprofitar abans no comencin les restriccions!

El coco va fent, amb el cul apretat i amb molta més tensió de la necessària, però sí!!

Salut i a tibar-li!