Estrenant l'any a Penya Senyal

Avui hem anat a fer esportiva a Penya Senyal amb l'Ernest, que tenia ganes de conèixer el sector. Jo hi havia estat alguna vegada el 2014 i 2015 i tenia algunes coses pendents, especialment a la banda de l'esquerra del tot on no n'havia fet cap. Per tant, ens dirigim cap allà i mirem què hi ha al menú per allà. Segons les ressenyes a la dreta de les quatre hi ha un 6a+ i decidim posar-nos-hi, tot i que la pinta que té és molt estranya. L'Ernest s'hi posa i s'ho mira i remira... i ha de penjar-se i estudiar-ho força. Finalment treu els passos... L'Ernest fa habitualment vies no d'un grau sinó d'una xifra més i decideixo provar-la en top-rope perquè se suposa que aquí jo he d'escalfar i no pas cremar-me. Fent contorsions considerables, amb alguna relliscada de peus i amb algun pas aleatori, dels que només fas amb la corda per dalt, em surt! La deixem muntada per després...

La primera del dia i ens rebutja sense contemplacions.

A continuació hem anat a la placa xula del mig, on jo havia deixat coses pendents fa més de dos anys i mig, que havia fet en top-rope aprofitant les darreres tibades del dia. Una d'elles és la #13 de la guia (6a+), que està amb spits, just a l'esquerra de la fissura. Aquesta ja és una altra cosa! Hi ha alejillos interessants, però com que porto un temps fent via clàssica no me'n sento, jaja. Segurament avui en dia se li hauria posat alguna xapa més, però es va fent tot i que hi ha algun pas delicat amb la xapa per sota dels peus...

 Alejes i spits rovellats, però la línia és ben bona.

També tenia pendent fer la De l'úter vingueren i de la via ens tragueren (6b). Només tinc apuntat que hi havia alguns passos durs però avui estava inspirat. M'he inflat una mica perquè hi ha continuïtat, però anant buscant i movent-se a dreta i esquerra quan toca ha anat sortint. S'ha de dir però que en algun moment et poses molt a prop de la via de l'esquerra i fins i tot de la que hem fet abans. Prou guapa i una bona injecció de moral!

 A l'Úter... s'ha d'apretar bé i moure's millor.

L'Ernest portava els deures fets i havia llegit que la Spirou 6b+ era una de les millors de la zona i s'hi ha posat. He vist que ho ha hagut d'anar lluitant, però malgrat tot m'he animat a fer-la des de baix i també l'he encadenat! Té alguns passos durs, però col·locant-te bé es troben punts on pots refer-te dels esforços. I així, anar fent, m'he plantat a sota el sostre. Superar-lo té un passet, per l'esquerra, on s'han de buscar peus no massa bons i amb presa xica de mans. Són orelletes laterals fins pillar un canto més bo que permet sortir bé.

 A Spirou, guapíssima.

 Superant el sostre de la Spirou. Per sort, abans es pot reposar a gust!

Per acabar el dia, hem tornat a posar-nos al primer 6a+... i hem fracassat tots dos! Jo per molt poc, perquè m'he estirat amb els peus un xic massa amunt. I l'Ernest perquè no arriba amb tanta facilitat al canto salvador. En tot cas, és evident que la graduació no quadra per enlloc! També veig clar perquè en Pep no m'havia portat mai a aquesta part: ell que s'ho coneix bé ja sap que no són especialment guapes...

Malgrat tot, m'han quedat molt bones sensacions, amb uns bons encadenaments que ajuden a la moral! El dia ha estat ventós de pebrots, per sort la temperatura era prou alta, que si no haguéssim hagut de tornar-nos-en.