dissabte, 27 de gener de 2018

Os de Balaguer


Avui la meteo pintava complicada. Ahir Montserrat estava ben nevat i fa rasca. I, tot i que les previsions diuen que el dia s'anirà aixecant, de moment el matí ha aparegut ben tapat. Cap a ponent es veia lluir el sol, així que, després de molts anys, hem decidit anar a Os de Balaguer.

En Ramon no hi havia estat mai. Jo sí, però la meva memòria no és prou bona com per recordar els detalls de com accedir-hi, però finalment, després d'algunes voltes, hem arribat aquí (41.873890, 0.712781). Arribant al poble, cal anar a la dreta, direcció Tartareu, i després en direcció a la Cova dels Vilars, per una pista en bon estat fins una esplanada al cim d'un turonet. Trobem un corriol que porta a la cova i, poc abans d'arribar-hi, una desviació que ens porta barranc amunt.

L'altra vegada vam estar al sector Tot un Plaer i ens hem encaminat cap allà per escalfar o, com a mínim, intentar-ho.

M'he posat a Els Primers Passos (V+). Com el seu nom indica, deu ser la primera via que fa tot Déu, perquè està recontrasobada. Entre la sobamenta i el fred, m'ha costat una mica! Principi vertical amb bon canto, un tram un xic més tranquil per afrontar el desploment, bon canto aquí i algun pas interessant per acabar d'arribar a la R. Amb bon sol segur que la cosa canvia, però avui no l'he gaudit pas!


  A la primera del dia, a poc més de 0ºC.

En aquest punt hem estat a punt d'abandonar, perquè estàvem escalant a 1º C i això només està reservat per als més fanàtics. Per sort ha semblat que es veia una mica el sol darrera els núvols... Hem esperat uns minuts i, oh miracle!, el sol ha sortit i ens ha convidat a quedar-nos.

Així que m'he posat a Borni (6a+), a l'esquerra de tot del sector, una via que no havia fet. El començament té uns passets de tibar-li, un ressalt vertical curiós, una bauma enorme, una tibada amb bon canto per la dreta per sortir de la bauma i uns passets finals de placa amb millor canto del que sembla. Interessant! 

 Tot i que el sol escalfa, la roca està glaçada i cal refer-se de tant en tant...

  En Ramon, superant la bauma.

Després d'aquesta ens hem posat a L'Esquena del Vent (6a+). Aquí hi ha un parell de seccions tibantoses. Una, a partir del primer desplomet, on cal anar primer cap a l'esquerra a buscar uns bons cantos i després cap a la dreta, a cercar una llastra diagonal. Més amunt podem reposar i estudiar el segon tramet. Pujo per deixar la cinta i baixo, torno a pujar per xapar i torno a baixar i finalment m'hi poso. Cal anar també cap a l'esquerra i fer un pas ben llarg per pillar una llastra. Aquí se me n'ha anat un peu, però he aconseguit refer-me! Per arribar a la R torna a haver-hi uns passos ben finets...


   A L'Esquena del Vent.

A continuació m'he posat a 2 Per 1 (6b) a la dreta de les anteriors, tot i que ja torna a estar tapat i fot un fred que pela. Trobem un primer desplomet que afronto un xic per la dreta, seguint unes taques de magnesi. Després ve un desplomet on tenim bon canto de mans primer, però cal pujar els peus a sobre sense gairebé mans... un pas de decisió! Aleshores quedes a la llisa placa final que ja em feia por des de baix: sembla que no hi ha res de res, llisor absoluta. Però hi ha una llastreta on hi ha posat totes dues mans -vull dir la primera falange d'alguns dits- i, buscant amb la lupa, he trobat un parell de rugositats pels peus que m'han permès anar a buscar una altra llastreta d'esquerra sense caure. Des d'aquí veig que em puc tirar a la cadena i apuntar-me-la, però en un esforç més, encara decideixo arriscar un pas més fins una llastra (aquesta ja bona) des d'on xapo la R amb dignitat. Buff!

 A 2 Per 1, el projecte del dia :)

I ara ja hem tirat avall perquè teníem ganes de no arribar massa tarda a casa. Entre que ens hem decidit, ens hem perdut i que la cosa queda lluny, la sortida no ha donat molt de sí, però hem escalat!