dissabte, 10 de febrer del 2018

Plaques de l'Urquiza al Clot de la Mònica


Avui la Rosa m'ha acompanyat a escalar, a fer de noia gri-gri. Per tal que hi hagués una mica d'activitat addicional he proposat d'anar Clot de la Mònica amunt, fins les plaques de l'Urquiza, on no havia estat mai.

Localitzar el peu de via no té misteri, només cal cercar la corba del camí adequada. Decideixo que val la pena començar per sectoret de més a la dreta i d'aquí trio, per començar, la Bufo bufo (V+). Quan em poso els trastos m'adono de que he oblidat el magnesi... tocarà fer el valent sense! La via té algun passet al principi i un altre a la part de dalt, però es va fent bé.

 A la primera del dia, Bufo bufo.

A continuació, em poso a la de la seva dreta, Tagomago (6a+). Aquí els primers metres són més durs i el ressaltillo de dalt també. De fet, a dalt m'ho he hagut de mirar i remirar perquè no tenia intenció de tibar més del compte. Que si per l'esquerra, no millor per la dreta, tornar a baixar, tornar per l'esquerra i decisió i amunt. La manca de magnesi em dóna una manca de confiança total! És curiós com t'hi acostumes!

 Al ressalt final de Tagomago.


Després segueixo a la dreta, amb Cabrera (6a), un xic més senzilla que l'anterior. Guapa també, com totes les que faré avui.

A Cabrera, un xic més suau.


Després ha caigut Iroquesos (6a+), a la dreta de l'anterior. Més vertical i amb passos de tibar una mica més, especialment a les primeres xapes, però per mi, més franca que Tagomago.

 Iroquesos, amb passos de tibar, però francs.


I, per acabar, Es Cargoler (6a+) a la dreta de l'anterior. D'un estil semblant, amb algunes tibades interessants al principi on val la pena haver mirat una mica la cosa des de baix.

 A la darrera, Es Cargoler.


Ha estat un bon treball, el d'avui. Anar sense magnesi m'ha donat una sensació d'inseguretat que ha donat un plus a algunes de les vies. Però cap al final o bé ja estava escalfat o bé ja no li donava tanta importància, però he anat més bé. Potser les vies són més del meu estil...

El lloc m'ha semblat ben guapo, amb vies no molt llargues, però xules. Algunes, però, tenen alejillos als trams més senzills. Res de l'altre món, però és un risc que potser no cal en esportiva. Alguna primera xapa queda alta i val la pena xapar-la baixant de les vies del costat. Per la resta, mereixerà alguna visita més -no massa perquè tampoc hi ha tanta tria...