diumenge, 22 d’abril de 2018

Pala Alta: Brothers Ruiz i del Lluís


Avui he tornar a sortir amb en Xevi, amb qui feia una bona colla de dies que no sortíem. Té ganes de fer via, però suau així que li proposo anar a la Pala Alta, a fer la Brothers Ruiz i, si tenim temps, la del Lluís.

En Xevi comença el primer llarg de la Brothers. Té uns primers metres on has de mirar-t'ho (V), amb algun pas ben vertical, tot i que sempre amb força bona presa i una més que bona protecció de xapes. Després la via flanqueja cap a l'esquerra i acaba d'arribar a la reunió per un diedret incipient. El recorregut fa força ziga-zagues i val la pena gestionar bé la corda.

En Xevi, al primer llarg.

El segon llarg té un inici rabioset per sortir de la reunió. Després tenim una placa excel·lent, amb roca adherent i preses petites però franques de peu i alguns passos d'adherència de peus. Es va a buscar un esperonet/fissura i aquí torna a haver-hi algun pas més delicat, però sempre amb prou bona presa. Al darrer tram, la via flanqueja fortament a la dreta, i s'entra a la reunió gairebé de baixada.

Placa d'entrada a la R2.

La tercera tirada va per una placa suau però excel·lent. Metres i metres de bona roca, que només baixa lleugerament de qualitat quan s'acosta al dau a sobre del qual farem reunió en unes anelles. Tot el llarg va en marcada diagonal a la dreta. Pensàvem que aquí hi hauria menys assegurances, però en Xevi ha escurat completament l'arsenal de cintes que s'havia endut!

El tercer llarg, en llarga diagonal a la dreta.

El darrer llarg és la cirereta del pastís. Començament més que vertical però amb bona presa fins posar-se damunt del desplomet. Després segueix per la fissura amb bon canto i finalment ataca descaradament el mur de franges vilanovines que ens porta al cim. Aquí hi ha algun moviment on s'ha de tibar més, especialment per anar cap a la dreta i fer els darrers metres de la via. Des de la reunió hi ha bones vistes al darrer llarg!

 Darrera tirada i darrera apretada! Llarg estrella!

Anem caminant cap al Coll de Porta i retornem a peu de paret, aquesta vegada a fer la del Lluís, però entrant per la Temps de Neu, com fan molts. El primer llarg de la Temps de Neu és mantingut, amb bon canto excepte un passet més finet on has de mirar-t'ho una miqueta. Més amunt, el terreny es suavitza i acaba amb una rampa fins la R1.

La segona tirada, a càrrec d'en Xevi, va a buscar un diedret a mà esquerra. Val la pena posar alguna coseta perquè hi ha unes bones excursions, si no.

 La segona tirada de la del Lluís.

Faig el tercer anant a buscar una xapa cap a  l'esquerra. Abans es pot posar un bon alien i després està tot on toca. Fem reunió uns metres a l'esquerra de la darrera de la Brothers Ruiz, segons el color de les xapes.

El darrer llarg també té un començament lleugerament desplomat. Cal anar pujant peus poc a poc i aviat s'agafa bon canto. De xapes, però, n'hi ha poquetes i cal anar buscant per posar-hi alguna coseta perquè si no et jugues alguna galeta, malgrat que alguna ressenya suggereix portar només cintes: "via equipada", diu (3 xapes, 30 metres). Si no recordo malament, la darrera xapa està estranyament baixa i hi ha una apretadeta des d'allà fins al cim. La reunió, en un parabolt ja en zona plana al cim.

 Arribant al cim de la del Lluís.

La ressenya, del bar de Sant Llorenç, útil (només) per situar les vies:

El resum, dues vies ben xules. La primera equipada en excés, però preciosa. A la segona penso que és imprescindible portar alguna cosa. Jo portava un joc d'aliens i de tascons i he anat fent. Preciosa també.

Ha estat un matí ben aprofitat i que ens ha permès dinar a casa... tard, però dinar a casa :)