Tarda a Fígols

L'Ernest i el Josep avui m'han portat a Fígols, un altre sector de Berga on no havia estat mai. Pensàvem que potser passaríem calor... i gairebé hem passat fred :) Si no m'equivoco amb el google maps, cal deixar el cotxe a 42.188208, 1.846382. Aleshores prenem un corriolet marcat amb fites i marques de PR que ens porten a peu de parets. Quan el camí agafaria un tros equipat amb alguna cadena, seguim la paret cap a l'esquerra i en poca estona trobem les vies.

Els companys m'han portat a fer vies escollides. La primera, l'Hereu de Can Clenxa (6a+). Em suggereixen que esperi a que la faci l'Ernest perquè suposadament costa de veure algun pas. Quin bon consell! Quan m'hi poso, al principi vaig fent, però no és pas com l'altre dia al Mercadal! Hi ha algun passet ben llarg, on cal remar sense miraments. Després la via va en diagonal a la dreta, anar fent. I després em quedo en terra de ningú. Es veuen marques verticals de gats per l'esquerra, d'aquelles que indiquen el gat no s'ha aguantat i em falta una presa per moure'm. Miro per la dreta i tampoc. Total, que em penjo i m'ho miro i remiro una bona estona. Trobo un lateral per l'esquerra amagat i resant perquè els peus aguantin, aconsegueixo fer el pas. Tot força delicat i encara queden uns quants metres més senzills però ben exigents! Un bon fracàs per començar! En Josep la treu, però esbufegant una miqueta... L'hem trobat ben dura!

L'Ernest i jo mateix a L'Hereu de Can Clenxa.

Després d'aquesta ens posem a Presin'Fat (6b), una colla de metres més cap a l'esquerra. No té pèrdua: és la única que sembla humana de la zona. L'Ernest la fa, però no amb la mà a la galta. El Josep ja fa estona que ha dit que la farà en top-rope i d'alguna forma l'Ernest també m'ho recomana i jo que li faig cas :) El començament és ben bloquero. Per anar a buscar una llastra bona a la dreta cal abans tibar d'una lateral clau. Un cop a sobre d'aquí el terreny no és tan vertical però uns metres més amunt tenim una altra zona d'adherència que ens costa força. Ha sortit... amb la corda per dalt! El Josep, baixant, li ha trobat algun truc que ja no recordo quan escric això. Després ve un tram d'anar fent i un mur final atlètic. Posar-s'hi té un passet i pel mig cal tibar força seguint una fissureta. Després encara hi ha un alejillo per arribar a la reunió, amb canto raonable, però. Més mantinguda que la de l'Hereu, però de l'estil: dura!

  L'Ernest a Pressin'Fat.

 En Josep, tibant la lateral per acabar de resoldre l'entrada de Pressin'Fat...

 ... i encarant el mur final.

Abans hem deixat un corda a l'Hereu per poder intentar Clar de Lluna (6c) en top-rope. Té el començament igual que l'Hereu i després continua recte. Superar el sostret és més senzill del que sembla i un xic més amunt hi ha el crux de la via. Es tracta d'anar a buscar una llastra per la dreta a l'indret on és bona, que és bastant amunt. El problema són novament els peus: la roca és llisa i poc adherent, com ho demostren més rallades verticals (quanta goma que deixa la penya!). Hi ha un peu bo força a la dreta, però per arribar a la llastra en condicions he de provar-ho bastants cops. Finalment surt, no sé gaire com i vaig seguint amunt, ja sense aturar-me. Això sí, entremig hi ha una colla de passets delicats de veritat! Molt dura també!

 A Clar de Lluna. El crux és per anar a agafar la llastra que tinc 2 metres més amunt.

Anem cap a la dreta perquè l'Ernest ha d'escalfar per al seu projecte i ens posem a un 6b que resulta ser més: Ciecas el del Turrón (6b+). Una entrada estratosfèrica, llisa de coll**** seguida d'un tram més suau. Després va a buscar la fissura de l'esquerra i millor seguir-la força perquè la placa, malgrat el magnesi, no és ni de tros 6b+. Més amunt es pot anar escalant s'arriba a la R amb una mica de dignitat. Diria que ha sortit, en top-rope naturalment, però agonitzant.

 Cremant torrons a Ciecas el del Turron.

L'Ernest acaba la sessió posant-se a VertiSub (7a) on hi ha tomàquet del bo. Falla en un pas inesperat i aprofita per investigar un xapatge que hi ha força amunt. Sembla que els passos queden controlats. Encadenar-los serà una altra cosa...

L'Ernest  a VertiSub.

En resum, avui ha estat un entrenament peculiar. Està clar que no sé aguantar els peus en parets llises sense relleu, com les que abunden aquí. Com ho fa la penya? No ho sé pas! Potser necessito uns altres gats o potser és que, simplement, les vies són dures pel grau proposat. Però m'he endut una sensació similar a la darrera vegada a l'Estany. Caldrà tornar-hi, però no hi ha gaires vies que siguin assequibles aquí...