Avui he sortit amb el Ramon i al final hem anat a Vallirana, per assegurar el temps. Enfilem cap al sector Antípodas, aquesta vegada seguint el camí com toca: per la pista fins trobar un cartell que indica un trencall a mà esquerra i seguir el corriol fins a peu de paret.
Per anar escalfant ens posem a Truganini (V+). No té cap complicació a banda Després ens posem a Tavernia (V+), amb químics. Aquí hi ha uns passos ben fins a l'entrada, bastant més complicats que el que suggereix el grau.
A Truganini.
A Tavernia.
Després ens movem una mica cap a l'esquerra, a fer Antípodas, la que dóna nom al sector. Una via ben guapa, xula de fer.
Antípodas és una vieta interessant i llarga.
A continuació em poso a Bellerive Bluff (6a+) on l'altre dia vaig fallar a l'entrada a la reunió. Aquesta vegada, cap problema. La via té un pas tens al muret del principi, on ja s'intueix. Aquí s'ha de tibar fort de franges prou bones i anar fent amunt. Després ve suavitat fins al desplom final. Primer un pas de pujar peus a un bec i després unes tibadetes fins la reunió. I avui, en comptes de voler xapar quan la R queda a l'abast, he fet un moviment més fins quedar-me bé. Aquesta va ser l'errada del dia passat...
A punt d'entrar al desplom de Bellerive Bluff.
Poso cintes a Les Gens que J'Aime (6a+/6b) i m'hi poso. Aquesta té la part de baix molt més senzilla que l'anterior. El desplom és un xic més llarg, però es deixa fer prou bé. Surt a vista sense problemes.
A Les Gens que j'Aime, un nom que em porta records....
D'aquí passem a una via suposadament més tranquil·la, la Devil in my Veins (6a). L'altre dia ja me la mirava, pensant "si és 6a és que hi ha d'haver molt canto, perquè la zona desplomada es veu picantona". I avui m'hi he posat amb la mateixa idea... errònia! Els primers metres són una rampa amb algun pas fi sense complicacions. On comença el tomàquet és a la zona desplomada. Primer faig una bona tibada per poder xapar la cinta que protegeix el pas i torno a desgrimpar per estudiar-ho amb calma. Em decideixo a pujar per on m'ha semblat... i tot és romo! Total que em penjo perquè no ho veig clar. Tasto les úniques preses possibles: un rom d'esquerra i un petit bec de dreta que han de servir per pillar un bon canto que s'endevina més amunt. Torno a baixar per encadenar-ho i efectivament és així. Després de pillar el bon canto, encara toca moure bé els peus i fer alguna tibada en desplom, però bones preses. Sense badar, però!
A punt d'entrar a la zona picantona de Devil in my Veins.
Després ens posem a una via que s'intueix plaquera, per variar: la Kunanyi (6a+). És realment maca, llàstima que passa a la vora d'una mica de vegetació que, si bé no fa nosa, fa lleig. Hi ha alguns moviments d'anar-se posant bé i un tram més durillo, amb una apretada fins la xapa anterior a la reunió. Els darrers metres, que des de l'altra via m'havien semblat que potser serien fins, es deixen fer prou bé.
En Ramon, a punt d'atacar el pas més dur de Kunanyi.
Mentrestant una altra cordada ha estat fent Totem Poble (6a+) i ens diuen que es deixa fer bé i em decideixo a posar-m'hi. Realment és bastant més senzilla que la Devil in my Veins. Hi ha desplomet del bo, però amb canto i fàcil de llegir. Xula.
El desplom de Totem Poble és tibantós, però franc i de bon llegir.
I amb 8 vies fetes ens n'anem de tornada. No està malament per una matinal! El Ramon ha fet les primeres vies de primer i ha gaudit de la zona. Hem estat bé de temperatura malgrat que el sol estava lleugerament enteranyinat. La propera vegada tocarà anar a l'extrem esquerre o visitar el Heidi Metal, a veure què s'hi dóna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada