Avui volíem anar per Camarasa a tastar una via nova del Gutierrez. Però quan hem arribat hem vist que el sol trigaria un munt a tocar-hi, així que hem fet un pla B. El Jordi proposa fer la Joaquin Sabina, que n'ha fet una part i li va semblar interessant.
Aparquem en una petita esplanada a peu de paret i anem a buscar un corriol allà on hi ha un torrentet que passa per sota la carretera. En poca estona estem en condicions de veure les alternatives. Hi ha un díedre de 6a com a alternativa d'entrada, però està a l'ombra i l'aspecte no convida gaire així que decidim començar per la via, sense variants.
Començo jo amb el primer llarg. L'itinerari segueix una fissureta però es fan alguns passos per placa. Després del primer parabolt he posat un tascó i un alien perquè hi ha alguns passets on s'ha de vigilar. Després ja s'agafa una bona fissura i s'arriba a la segona xapa sense problemes. A partir d'aquí el terreny ja és més suau i es va fent prou bé, posant alguna cosa quan toca. La reunió queda un xic a la dreta, al peu de l'esperó.
A la segona tirada es veu una xapa i una corrua de ponts de pedra, alguns amb pinta de decoratius perquè el diàmetre de la baga supera el del pont, però el terreny és prou senzill com per no haver de patir. Una altra xapa protegeix un ressalt vertical i després toca anar fent sense dificultats. El Jordi ha muntat la reunió al collet, evitant quedar a l'ombra de l'agulla.
La segona tirada. Amanida de ponts de pedra.
La tercera tirada no és massa atractiva per la qualitat de la roca. El traçat està ben trobat però. Hi ha algun pont de roca, poquets, però es pot amanir amb friends al gust. La reunió l'he muntada en una sabina combinada amb un bec de roca.
Per la quarta tirada hi ha diverses alternatives. A l'esquerra la més xunga i en Jordi acaba decidint-se per la fissura de la dreta. Com que portem un friend del #5 el posa per protegir els primers passos, bastant tontos. Més amunt un del #4 i després un pont de roca primet que es deixa reforçar bé. La reunió en unes savines.
Per la fissura de la dreta. Gens fàcil.
Des d'aquí es veu el que ha de ser el llarg estrella de la via. Jo no porto informació, si no sabria que cal portar un camalot del #6 si no es vol fer el tram xungo a pèl. Per sort, el meu sentit comú em diu que millor no embolicar-se sense anar preparat: ja he vist un parell de fissures, la variant de la primera tirada i la tirada de l'esquerra a la zona de les tres fissures, on has d'anar a pèl si no portes cebes grosses. Com que en Jordi tampoc no vol fer-se l'heroi decidim que farem la fissura del mig en top-rope i que ho deixarem aquí. Després de fer-la confirmo la opinió: aquí no sé pas ni si s'hi posaria el #6 i l'alternativa és anar a pèl, que a mi no m'atrau especialment.
Seguim doncs la feixa fins que es troba una instal·lació de ràpel que en 60 metres ens deixa en terreny més o menys ferm que permet acabar d'arribar al cotxe per terreny desagradable.
M'apunto que, si maig vull tornar-hi, cal llegir abans ben bé la informació que hi ha per la xarxa, video inclòs, i estar disposat a arriscar una mica. Del tros que hem fet, el millor és el primer llarg. El segon no està malament. La resta és una excusa per anar pujant fins al que deu ser la cirereta del pastís. Poques fotos he fet, però és el que hi ha...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada