Feia força temps que no anava a Vallirana i avui, un dia fresc d'hivern, li he proposat al Pep Ll. d'anar-hi i aprofitar per visitar els sectors de més a la dreta que s'han anat obrint. Sortim amb el cel tapat per núvols alts, però quan arribem al nostre destí ja s'intueix que tindrem un dia esplèndid.
Aparquem a la serradora i, després d'uns dubtes inicials, enfilem el camí que passa per sobre, entrant primer endins. Més amunt també tenim algun dubte més i acabem anant pels camins que porten als sectors tradicionals... És millor seguir la pista fins trobar una indicació de Cal Becó i aleshores començar a pujar. A la baixada així ho hem fet!
No tenim clar quan allunyat està el sector Antípodes, però cal anar tirant amb paciència i al final el camí es torna a acostar a la roca i aquest és el senyal clar. Un caminet acaba de pujar al peu de les vies. Tal com arribem ens trobem una línia de químics, Post-Modern Prometheus (V) i decidim començar l'activitat aquí, a veure com respon el company que està convalescent. Una via d'anar fent, amb roca més bona del que sembla d'entrada, i que acaba sent prou interessant.
A la primera del dia. En Pep en acció.
A continuació fem la de la seva dreta, l'Últim Aborigen (V+), que es fa també amb tranquil·litat, només hi ha una apretadeta a l'inici i una al final.
A l'Últim Aborigen.
Després ens posem a Lazarus (6a), que té el nom escrit a la paret i sembla que serà xula. I la veritat és que no defrauda. Maca, vertical, amb moviments interessants i sense apretar excessivament.
A Lazarus. Molt recomanable.
A continuació, fem Cantamañanas (6a+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més! L'entrada és fineta i després toca fer alguns moviments interessants, en terreny un xic més que vertical. Per sort, va sortint més canto del que sembla, però s'ha d'encertar anant a vista. Després d'un bon repòs torna a venir una panxeta que es pot encarar bé anant recte, però cal mirar-s'ho. Després la cosa es suavitza força.
Jo mateix fent Cantamañanas. Molt bona, però més picant.
A continuació fem La Deriva, suposadament 6a, però que m'ha semblat més dura que l'anterior i, per mi, podria ser 6b en comparació amb les altres. És vertical o, en tot cas, amb molt poc desplom, però hi ha alguns moviments durs de veritat -o no he vist alguna presa clau. Des d'un forat gran que es deixa agafar invertit es pilla un canto bo d'esquerra i una fissureta diagonal per la dreta. D'aquí jo m'he hagut d'estirar molt fins pillar una lateral roma de la que gairebé m'escapo avall. Després ja apareix canto per la dreta i ja només toca anar fent fins la reunió. Ha sortit, però esbufegant!
A La Deriva. El moviment més dur del dia és en aquesta via.
Després hem fet Broken Tree (6a). Aquesta és força més suau que l'anterior, un love-climbing en comparació. Una secció una mica més tensa per resseguir una fissura boníssima per la dreta i ja està. L'arribada a la reunió és vertical però té unes bones gandes.
Broken Tree.
Baixant deixo cintes a Bellerive Bluff (6a+). Aquí la part de baix es resol prou bé i la zona de la panxeta es deixa fer molt bé. El tomàquet està a la part de dalt, que desploma i força. He anat fent la mar de bé fins que he tingut la reunió a la cara, però no em sentia amb forces per xapar-la. En comptes de buscar algun canto millor, m'he fos i... pilla! Una voladeta i tornem-hi que no ha estat res! Amb la reunió posada l'hagués pillat, però no m'he atrevit a tirar-me a l'anella sola! L'arribada a la reunió és el més dur de la via, convé arribar-hi fresquet -aleshores el canto ha de ser suficient per aguantar-li.
Està clar que els metres acumulats han anat passant factura. A les vies anteriors s'ha hagut d'anar tibant, a vegades més i altres menys, però això s'acumula, sobretot si no s'està acostumat a tibar-li, com no ho estic des de fa algun temps. Per sort la petamenta ha arribat quan ja era l'hora de desfilar per dinar a casa, de forma que hem tingut una matinal més que aprofitada, amb 7 vies ben xules i no pas especialment curtes (20-25 metres). Les ressenyes, al bloc del Fernando!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada