Solarium

Avui he sortit amb el Pep Ll. després d'uns quants mesos de no veure'ns. Ahir semblava que el temps refrescaria i que es podria escalar al sol, el que em permetria conèixer el sector Solarium de Camarasa... Ho hem fet i hem escalat, però fred, fred, el que es diu fred, no hem passat!

Deixem el cotxe passat els túnels de l'embassament i tornem caminant fins que surt un caminet enfilant-se a la dreta. Toca anar caminant fins trobar l'objectiu: la cova de l'escaleta, a l'esquerra de tot. Ens hem fet un embolic arribant-hi, però finalment hem trobat el peu de via i ens hem posat mans a l'obra.

Comencem amb La Virreina (V+), que és senzilla i curta i hauria de servir per escalfar. Em poso a fer-la. Es fa sense dificultats i ens permet veure que la roca és un 10 absolut! La reunió però és rara, amb dues xapes una en la vertical de l'altra, la de dalt amb un maillon i la de sota amb una cosa rara...

A la primera del dia.

Quan baixa el Pep s'enfila a La Formiga de Vellut (6a+), pensant que seria 6a. Li dic que la ressenya hi posa el plus i està a punt de dubtar, però tira amunt... i l'encadena! Després m'hi poso jo i també la gaudeixo a full. La via ens ha semblat suau pel grau proposat. Això sí, és llarga de veritat i sobra poca cosa dels 70 metres de la corda.

 A La Formiga de Vellut.

Baixant poso cintes a la via de l'esquerra Fan Tan (6b). Aquí ja he hagut de tibar una mica més. Hi ha un pas finet a mitja via i uns metres verticals per entrar a la reunió. Aquests darrers metres no són evidents, com a mínim anant a vista, i he hagut d'anar tastant diversos foradets, diverses gotes d'aigua, per trobar la forma més còmoda d'anar pujant i no morir en l'intent. Llarga, xula i molt recomanable!

 A Fan Tan.

 En Pep, a la mateixa via.

Mentre escalem toca el sol de ple, però passa un airet agradable. A la primera via he pensat que hauríem de canviar de sector, però finalment hem anat aguantant, sobretot perquè als peus de via hi ha uns arbrets que permeten amagar-te del sol. 

Per fer la següent via proposo la Glee (6a+), a la dreta de tot de la placa on hem estat tota l'estona. Aquí hi ha un passet de decisió al principi i després un terreny més suau. Més amunt, alguns alejillos que no he entès perquè hi ha passos que no són senzills. Un tram més suau ens mena al mur final, on hi ha concentrada tota la dificultat de la via. És absolutament vertical i hi ha roca coral·lina, d'aquesta que no saps on hi ha el millor lloc per agafar-se. Aquí hi ha un bon pas bloquero que, per sort, surt sense patir excessivament.

A l'estranya Glee.

 En Pep, atacant el mur bloquero final.

Després d'aquesta decidim donar per tancada la matinal, perquè el sol apreta amb ganes i, a més, l'horari no dóna gaire més marge...

A sota, la ressenya d'aquest subsector, extreta de woguclimbing, amb les vies que hem fet avui.