diumenge, 2 de maig de 2021

Matinal al Cerro Torre / l'Esquellot

Després de molts dies passats per aigua avui hi havia ganes boges de tocar roca. Amb en Pep ens hem mirat la meteo i el radar i ens ha semblat que, malgrat les previsions, al Berguedà hi podríem estar prou bé malgrat que ahir hi havia plogut a bots i barrals.

Ens hem acostat al Cerro Torre, a la zona anomenada l'Esquellot, prop de la Font Negra i semblava que hi hauria alguna línia practicable.

Hem començat fent el primer llarg de Dan Petri (V) per explorar com estava la cosa i per estrenar gats, tant en Pep com jo mateix. La roca tenia algun punt moll, però es podia escalar. Els gats, van justos i tocarà donar-los a poc a poc -avui escalaré amb els vells, però!

 


En Pep, a la primera del dia, esquivant la mullena.

A continuació em poso a l'Esquellot (6a). La primera part és tombada i és qüestió d'anar fent. Després, es redreça i cal controlar una mica. Hi ha alguns llocs on la roca està molla i m'entretinc a buscar el millor camí per no mullar ni peus ni mans i gairebé ho aconsegueixo. La roca està molt freda, però, i toca anar escalfant els dits de tant en tant. Porto una quinzena de cintes i això faci que n'hagi d'anar traient una bona colla per no arribar escurat a la reunió. L'equipament generós fa que això no sigui un problema especial.



Jo mateix, al díedre de l'Esquellot.


En Pep, a la mateixa via. Surt el sol i comença a treballar!

Mentre em despenjo em miro una mica la part superior de Dan Petri (6c+). Em sembla que la part difícil ha de ser sortint de la reunió intermitja i m'ho miro una mica.

En Pep fa l'Esquellot i, baixant, passa la corda per algunes xapes de Dan Petri, per intentar fer-li un tast en top-rope. En aquesta modalitat m'hi poso. Per sortir de la reunió hi ha certament un passet bastant cabró. Però trobo la forma de fer-lo, això sí, aguantant d'alguna nyapa. Més amunt va sortint una mica més de canto i aviat estic a un lloc còmode abans d'atacar l'esperó final. Aquí toca anar una mica a l'esquerra i faig filigranes per no tocar res moll. Poc a poc vaig fent fins la darrera xapa que tinc en top-rope. En A0 i amb una tramposa acabo de muntar-lo (la corda em ve en lateral) i faig una apretada en "lateral-rope" fins la reunió i munto un top-rope digne. Anant en top-rope com toca hauria sortit prou bé, penso.

En Pep la prova però s'encalla i se li resisteix el pas difícil. Després d'aquí ell va fent, inflant-se, però va fent. A continuació jo m'hi poso des de baix, a veure...

El crux em surt ben bé. Per sortir de la reunió vaig a buscar una nyapa amb la dreta i pujo peus a una mena de bec. Després una lateral/hombro de dretes i canvi de mà fins posar-hi l'esquerra. Una tibada pujant peus en algun bonyet i amb la dreta es pilla una nyapa. Pujo peus i aconsegueixo arribat en estàtic a la llastra evident amb l'esquerra (abans he fet una mica de llançament). A partir d'aquí alguns moviments amb cura, però controlats. Arribo a sota l'esperó final, reposo i em concentro. Pillo una lateral, uns cantos i vaig pujant fins la darrera xapa. Aquí s'ha de tibar d'alguna cosa més xica. Vaig inflat i no veig cap canto digne però m'agafo allà on puc fins que m'estiro i pillo els laterals des dels que puc pillar la reunió! Encadenada, però ben inflat!


Acabant Dan Petri.

En Pep ha agafat fred mentre m'assegurava (abans jo també he començat bastant glaçat). En algun moment ha sortit el sol, però s'ha tornat a tapar i bufar airet fresc, cosa que no ha estat gens agradable. Per tant, decidim plegar trastos, ben contents. He acabat fent 4 pegues i m'he emportat Dan Petri, cosa que no hagués imaginat a priori. Sort que la graduació és benèvola -normalment no faig 6c+ ni que sigui en top-rope al primer pegue...

Per cert, baixant de Dan Petri m'he mirat la veïna de la dreta, Buenos Aires (6c+). M'ha semblat que hi havia tomàquet a la part de dalt. De fet, he pujat levitant, tibant (és un dir) de romos laterals... Més avall m'ha semblat que hi havia canto, tot i que no ho he provat... Queda pendent per un altre dia!

Aquí cal portar corda de 80 metres o assegurar des d'uns metres més amunt o despenjar-se de la reunió intermitja, al gust del consumidor! El lloc, una meravella! Moltes gràcies als equipadors per aquests regals.He de dir que hem pogut escalar, malgrat que la cosa no pintava gaire bé... I sumant-ho tot, han acabat sortint força metres de bones vies


Cap comentari: