diumenge, 21 d’agost del 2022

Corbera

Avui hem sortit cap al Berguedà amb l'Ernest. Ha proposat d'anar a Corbera i m'ha estat perfecte perquè jo no hi havia estat mai encara.

Hem començat fent unes vies del Joan Baraldés i companyia. La primera, la Via a la Fresca (V+). Està ben orientada a nord i això ens permet escalar a l'ombra total des de primera hora. És una via molt ben trobada, amb passos xulos sobre una roca amb multitud de llastres prou bones. Algun pas de mirar-s'ho més i agradable de fer.



L'Ernest, a dalt, i jo mateix escalfant a La Fresca.

Després hem fet la Canal de l'Arbre Mort (6b). És una via de tres llargs però els hem empalmat tots tres amb una corda de 85 metres i l'hem fet en plan esportiu. En resulta una via ben interessant! L'inici és suau, amb bon canto, seguint una fissura. Algun tram amb roca a controlar, però bé. Després (final del primer i inici del sego llarg) és on hi ha alguns passos que demanen una mica de concentració. La paret de l'esquerra és llisa i toca pujar en díedre, aprofitant les dues parets. Moviments xulos d'apretar-li una mica fins la R2. Se'n surt per terreny lleugerament desplomat però amb bon canto. Un mica més amunt, un altre ressalt ben vertical que cal saber llegir. I després, terreny d'anar fent, lleugerament descompost, fins la R3. En plan esportiu els darrers metres no aporten interès i pot ser que caigui alguna pedra avall, cosa que em fet tant l'Ernest com jo. També costa fer passar les cordes per llocs dignes mentre et despenges. Però queda una combinació ben recomanable al voltant del 6a+!


Fent la Canal de l'Arbre Mort en un llarg d'esportiva.

Després ja ens hem posat en mode Friki. L'Ernest ha muntat Son David (6a+) i ha continuat per Son Bros (6c+). Jo m'acontento posant-me a Son David! Vaig fent a poc a poc i vaig traient tots els passos, que demanen mirar-s'ho bastant per aquí i per allà! A l'entrada a la reunió no veig la forma natural d'entrar-hi i he de desgrimpar una mica per estudiar-ho. L'Ernest ha pensat que em penjava i ha tensat la corda. Jo m'he estat estudiant el pas anar canviant de presa de mans, però m'he beneficiat que em treien una mica de pes. Segurament em tocarà tornar-hi algun altre dia per tatxar-la sense tatxes. La qüestió és que el darrer pas és, per mi, el més difícil: toca fer treballar el peu esquerre en una presa que fa lleugera baixada i anar a buscar algun canto de mà acceptable. Venint inflat de baix (perquè la via demana, i molt) pot ser complicat d'aguantar-li! Variada i bona, però dura, dura!

Tomàquet del bo a Son David.

L'Ernest ha provat Mario Bros (7b) per acabar de treure-li els passos. Jo m'he posat a Tio Gilito (6a+), la única altra via teòricament assequible del sector. Dic teòricament, perquè té la seva història! La primera xapa a està a una alçada més que considerable. Uns companys que l'havien feta han posat cintes des de la veïna i han sortit amb la primera xapada, cosa més que recomanable. S'hi arriba raonablement bé, però el terreny és exigent! La via va per un esperó i tinc dubtes si fer-ho per l'esquerra o la dreta; m'he decantat per l'esquerra perquè és més natural al principi, tot i que després es passa descaradament a la dreta. La part final de la via és desplomada amb certes ganes. Hi ha canto fins xapar la segona del desplom però després hi ha el no-res. Ja he sentit que calia posar-hi morro per sortir, però per més que m'ho he mirat no ha sortit prou morro i m'he penjat. Després de mirar-ho vegades i més vegades acabo decidint-me i surto. Hi ha una quants moviments delicats, amb un empotrament delicat de ma inclòs, fins agafar un canto bo. Aquí no he vist la xapa que hi havia a la dreta i he tirat amunt, encegat, fins la reunió amb una més que considerable excursió. Queda pendent també!

 

A Tio Gilito no hi regalen res tampoc. Cal posar força morro a la part final.

Per acabar la meva feina li he fet un intent a Mario Bros (7b) aprofitant la corda que hi tenia l'Ernest. Ell no l'ha pogut tatxar avui, tot i que la part de baix, la difícil, l'ha encadenada. La de dalt, només és 6c+, segons la guia (és la Son Bros), però ajuntar-ho no és senzill. Doncs jo he patit de valent, però hi he vist possibilitats. He fet tots els moviments de la part de baix, penjant-me un munt de cops però. És curiosa la graduació: els 6a's estan apretadíssims i aquest 7b és d'allò més suau... Coses...

A Mario Bros.

Hem pogut escalar la mar de bé. Tot i que hi ha sol fins les 12, entre que hem fet les primeres vies que queden amagades, que al peu de via i fa bona ombra i que, després, s'ha tapat una mica tot ha anat perfecte. Caldrà fer-hi alguna visita més, a provar algun dels 6b+'s, ni que sigui en top-rope perquè segurament estan molt collats també.

Les vies llargues, que no surten a la guia. Ressenya de sisbemessenapren.

1 comentari:

Joan Baraldes ha dit...

Hola Pere,
Me'n alegro que us hagin agradat les vies . per això les obrim.
Salut i a escalar.
Joan