Gorges du Tarn. Entre Deux

Avui és el darrer dia del nostre RockTrip 2022. Ahir amb en Pep vam anar a visitar alguns sectors de les Gorges du Tarn per veure les orientacions reals i esbrinar on podríem estar bé. Finalment vam optar per anar a la zona Entre Deux, primer al sector Club House on sembla que hi ha algunes línies xules i factibles.

Avui aparquem com toca, a l'ombra d'un arbre, i fem l'aproximació. Tot i ser el sector més allunyat del cotxe, en pocs minuts som a peu de vies i casualment és l'únic lloc on sembla que hi ha una cordada escalant. Creuem uns "bon jour" i ens posem a mirar la guia, comentant la jugada quan sentim "ostres tu, uns altres catalans!". Ja és casualitat que els únics que estem escalant siguem catalans i haguem coincidit al mateix lloc!

Ells estan fent un 6a+ però jo prefereixo començar pel principi, a fer Oh Lands (5c), la que es veu més assequible, tot i que es veu impressionant. M'hi poso per escalfar i m'he d'esforçar bastant pel meu gust. Inici d'anar fent, però aviat la cosa es redreça i cal navegar una mica i, al final, extraploma i cal tibar fort. Per variar, també s'ha d'anar bé de coco perquè des del darrer químic fins la R hi ha tomàquet al principi i una bona excursió per acabar d'arribar-hi. Surt bé, però bufant!

La primera del dia ja ens posa les piles.

Ens toca pujar un graó i opto per fer Luna Rosa (6a+) a l'esquerra de l'anterior perquè hi podem posar algunes cintes baixant. Es veu una via bloquera i realment ho és. Té una panxeta d'on s'ha de sortir tibant d'alguna regleta més dolenta del que voldria i fer un pas llarg, gairebé un llançament, fins un canto acceptable. A partir d'aquí la cosa ja afluixa i es deixa fer raonablement bé. Em deixa satisfet! En Pep ha de lluitar de valent però el pas bloquero se li resisteix i surt com pot.

Aquí hi ha un bon pas de bloc per superar la panxeta...

A continuació ens posem a Starway to Heaven (6a+), una via que entra pels ulls per la llargada i la línia, que sobrepassa la vertical a la part dura. M'hi poso posant cintes i aconsegueixo anar fent, trobant bons cantos on reposar i refer-me per atacar el mur desplomat. Aquí vaig encertant cantos suficientment bons i vaig tirant amunt ben encegat fins sortir de les dificultats. Els darrers metres fins la R són de tràmit.

A Starway to Heaven. Un viot!

Baixant posem cintes a la seva veïna de la dreta, Caldéron (6a+). Aquesta és una mica més bloquera que l'anterior que era més contínua. El pas dur em surt amb una tibada d'una regleta xica i la resta va sortint prou bé. Ara, també arribo al final de les dificultats ben encegat, amb la sang que no em regava bé el cap de tant obsessionat en tibar que estava. Aquí al Pep se li han acabat els torrons i acaba la via com pot i decideix que la seva activitat s'ha acabat per avui. Jo m'he hagut d'esforçar a totes quatre vies però encara tinc ganes de més.

Fent Caldéron. Un pas bloquero i força pila.

Així que canviem de sector i ens n'anem a Vallon du Zebre, que està molt a la vora. Aquí hi ha una línia, Jeux de Plage (6a) que fa pinta de ser un viot impressionant, amb els seus 35 metres de bona roca (i un màxim de 12 cintes). Em poso a la via, que comença amb uns primers metres de díedre-bavaresa ben atlètics. Hi ha aire entre xapes però no passo gaire por. Finalitzat el díedre la via continua per placa i aquí hi ha una excursió llarga fins al següent químic. També hi ha alguns passos ben delicats pel meu gust! Després la via ataca l'esperó final, molt vertical però amb bon canto. Vaig inflat i m'ho miro bastant per no fondre'm massa i ataco els darrers metres. Xapo el darrer químic i només em queda arribar a la reunió... però no veig com: em trobo en terreny de ningú sense cap canto bo, sols un rom que, petat com vaig em sembla insuficient per xapar la R. Tampoc tinc clar que em pugui tirar a la cadena perquè temo quedar una mica baix i no pillar-la bé... total, que baixo uns passos i em penjo al darrer químic. Després de mirar-ho hi torno i acabo resolent amb una remada fins la cadena: com abans, però pujant més els peus i pillant la cadena en plan salvatge. Llevat d'aquesta entrada a la reunió, bastant cabrona, la resta de via es deixa fer i és la mar de guapa!

La part de díedre de Jeux de Plage. Atlètica i exigent.

I el píxel que es veu allà dalt sóc jo, atacant els darrers metres!

Amb això acaba el nostre periple per les Gorges du Tarn i de la Jonte. Malgrat l'onada de calor hem pogut escalar, que ja és molt. M'han quedat ganes de tornar-hi perquè aquí hi ha bona roca per donar i per vendre! Valdria la pena venir amb una mica més de grau per poder gaudir plenament aquests i altres viots.

Apunts de logística. Unes quatre hores i mitja de viatge. Hem estat allotjats a Le Roucadel, a Peyreleau, just sortint de Le Rozier. Es pot dinar i sopar de conya al Capluc Kfé, que està a uns 50 metres, i on ens han atès esplèndidament. A la zona hi ha vies llarguíssimes, pot ser interessant una corda de 80m per esportiva. L'equipament que hem trobat, tant d'esportiva com de via, és de molt bona qualitat. Val la pena comprar les dues guies.