Avui hem anat a Casanova amb l'Ernest i en Pana més la companyia d'en Sergi, un bou que havia contactat amb l'Ernest. Jo aquí hi tenia projectes pendents des de feia temps i avui tocava tatxar-ne alguns.
Hem començat escalfant a Poca Conya (6a), que ja havia fet fa algun temps. Té una entrada estranya, just quan toca passar de sobre la roca desenganxada cap a la paret. I després, més amunt, també hi ha algun moviment que jo he salvat gràcies a la meva envergadura (i en Pana, després, també).
Baixant he posat alguna cinta, les que he pogut, a Aitortillafria (6a+) a la que, gràcies al blog, recordo ara quan ho escric, que havia fet un tast en top-rope feia temps (i havíem assolit un consens de que segurament seria un 6b). L'Ernest li ha fet un pegue perquè vol muntar la de l'Abuelo, que és on es barallarà després, i no ha pujat saltant ni res. Jo m'hi he posat i l'he encadenat, el que m'ha deixat ben satisfet. Arribar a la primera xapa és fàcil, no així arribar a la segona. Cal fer alguna filigrana fins pillar un bon canto i d'allà es xapa bé. Després toca anar cap a la dreta, a tibar d'unes laterals i retornar a la vertical per xapar de bons cantos, però lluny. Aquí pensava que s'acabaven les dificultats, però la realitat és que continuen fins a la reunió i he hagut de treballar de valent! El Pana, que serà el meu company de cordada, opta per fer-la en top-rope perquè no té ganes de patir.
A continuació ens n'anem cap a la dreta, a la Tanguitis (6c+). Aquesta sí que recordava haver-la fet en top-rope i avui me l'he posat de projecte. Pujo amb la idea de muntar-la però vaig fent, a poc a poc, i l'encadeno! Té l'entrada bloquera però factible un cop veus la forma de fer-la. Després un terreny d'anar fent, amb algun ressalt més delicat, i se'n va cap a la dreta al díedre. Aquí hi ha diverses zones amb moviments molt fines de peus, gotes d'aigua salvadores, etc. que permeten anar pujant a poc a poc fins que et plantes a la xapa de sota la xorrera. Intento visualitzar una forma de fer-ho (no m'havia mirat el blog, uff) i encerto una bona forma: una petita levitació fins pillar bústia d'esquerres i agafar xorrera amb dreta a baix. Pujar peus i agafar la part alta de la xorrera i xapar, ben lluny de l'altra. Sortida per la dreta i flanqueig per sota el ressalt cap a l'esquerra, xapant també lluny. Pujada per l'esquerra, seguint el terreny senzill fins a l'alçada de la reunió on toca moure's cap a la dreta de forma mooolt delicada. Al sac! M'ha semblat suau pel grau. De fet, he lluitat més a la Aitortillafria... serà que allà estava escalfant.
El Josep s'hi posa en top-rope i també la fa sense patir-hi massa. Baixant deixem la corda i l'aprofitarem per fer un top-rope a Txuet i Furisu (6c). Aquí li faig un top-rope i al·lucino. Com ja m'havien dit, és extremadament difícil. En tot cas, molt, molt més que la Tanguitis. L'arrencada és dura i cal saber la seqüència sense dubtes. Jo m'he hagut d'anar penjant per anar trobant els passos (cosa que, amb el xiclet de la corda que ve dels núvols, no és senzilla). I després hi ha una bona colla de moviments, de fet, tots, que no són gens senzills de llegir. Val a dir que avui hi havia una humitat elevadíssima que ens feia estar sucant constantment, però no tot és això! El company també li fa un top-rope amb diverses reposades. Un altre dia pot servir de projecte -dur.
L'Ernest no ha aconseguit l'Abuelo i el Sergi s'ha barallat amb El Trallon (7c). Jo he tatxat el que tenia pendent, ja tocava!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada