El Folló

Després de bastant temps torno a sortir amb en Tati. Avui ens n'he anat al Folló. Ell hi havia estat fa moooolts anys. Mentre conduïm, trucada al Mohawk que té bona informació. Amb això ja tindrem alguna cosa sòlida!

Cal anar gairebé fins la casa de turisme rural del Folló i aparcar al creuament que hi ha uns 250 metres abans de la casa perquè l'aparcament allà és privat. Per fer l'aproximació el millor és seguir aquest track que he gravat baixant. La idea és seguir unes taques grogues, combinades amb algunes fites. Hi ha altres tracks per la xarxa però tots sembla que passen per dins de la propietat i hi ha alguns cartells que ens conviden a no fer-ho. Calcular uns 20 minuts d'aproximació.

Nosaltres hem anat a l'esquerra de tot. Hem començat per Finestra al Cel (6a). Val la pena portar algun alien o tascó per protegir el tram -fàcil- fins la primera xapa, que queda molt, molt amunt. La via segueix una fissura al primer tram. Després hi ha el pas més difícil de la via, on la xapa queda força lluny, per passar cap a l'esquerra quan la primera fissura s'acaba. Després ve un terreny vertical, en algun punt amb pinta de trencat, però amb bon canto. Des de la darrera xapa es surt per la llastra de l'esquerra i de seguida es passen els peus cap a la dreta per entrar a la reunió, senzill però amb xapa lluny.

En Tati, a dalt, i jo mateix, a baix, de Finestra al Cel.

Aprofitem la reunió i baixo posant cintes a la del costat, Munalis (6a+). Com a l'anterior, la primera xapa queda a can pixa. Incomprensible. Després ve un tram molt curt, trencat. I a partir d'aquí, una fissura espectacular. Cal tibar fort en bavaresa, fer algun empotrament i, en general, tibar-li fort. També hi ha un alejillo que d'entrada fa por, però s'hi arriba còmodament. Per sortir de la darrera xapa d'aquest primer tram, cal una mica de morro per l'esquerra. El segon tram de la via és el més difícil. El primer tram és desplomat i cal tibar de fissura, un canto d'esquerra, pillar fissura i moure peus per xapar amb mans a una franja horitzontal. Pujar peus i pillar molt bona llastra. Al final, uns metres d'anar fent.

No sé exactament què passa aquí, però he arribat a la reunió bufant de valent! I els braços queden tocadets. No ho sembla però tot plegat és la mar de vertical!

A Munalis.

Després ens n'hem anat un xic cap a l'esquerra i hem fet la The Wanderer (6b) tot i que volíem fer El Frare (6b) que comparteix entrada. Aquí hi ha una mica més de feina a l'entrada, amb unes apretades intenses i un xapatge de la segona molt a desmà, mola allargar-la. Després ve un tram més suau, però tot plegat vertical (o més). Hi ha un passet curiós per flanquejar cap a la dreta, on he agraït tenir la cinta posada. El mur final, sobre roca gris, també demana força. Per sort, he pogut reposar a una bona franja horitzontal i atacar-ho amb ganes. Des d'una bona franja horitzontal sobre la darrera xapa, remada per pillar fissura a la dreta i anar resseguint una mena de llastra fins arribar a la reunió. Despenjant-te queda clar per què he acabat infladet: quedes separat de la paret!

Per cert, per fer El Frare cal flanquejar a l'esquerra abans del sostret que es veu, a buscar la placa gris. Al company li ha semblat que allò era una altra via que venia de baix i buscava sense èxit una via que se n'anés a l'esquerra...

Fent The Wanderer que comparteix entrada amb El Frare.

A continuació el Tati s'ha posat a Ginseng a la Vena (6b+). L'entrada es veu xunga, tant que el company s'ha de penjar per estudiar-ho. Baixa i hi torna, ara amb èxit. Quan és el meu torn, opto pel top-rope i ni així: el primer pas és A0! Després ve un tram més agraït però més que vertical i amb cantos que no són positius i van inflant. Després la via se'n va cap a la dreta a la placa gris. Aquí hi ha una altra apretada! El magnesi està per l'esquerra però en Tati ha pillat una roma de dretes, una invertida d'esquerra i, pujant peus per dins, ha pillat el canto que permet sortir de les dificultats. Jo ho he fet igual, amb èxit també. A la part final ja vaig ben inflat i he de reposar aprofitant una franja de mans i bons peus. Toca sortir per la vertical a l'esquerra i entrar a la reunió des de l'esquerra. Bona i dura!

A la part de dalt de Ginseng...

El company encara li fa un tast a Decapitació (7a+/b). Sort de la canya, perquè hi ha alguns passos que se li resisteixen de debò. Jo no faig cap gest més i enfilem el camí de tornada.

Per aquí hi pugen les nenes grans...

El lloc ens ha agradat. Ombra fins les 15:00, vies llarguetes, força bones. L'equipament és bo però l'estratègia de posar les xapes és peculiar, normalment amb el pas difícil amb la xapa lluny, en plan: que la penya pateixi! Imprescindible la canya per xapar les primeres, que estan massa amunt. L'entrada de la Ginseng és estratosfèrica! No hi ha moltes vies (hi ha altres sectorets cap a la dreta, però no en dúiem informació) i l'aproximació és una mica selvàtica.