Desdentegada

Aquest cap de setmana he estat a Manresa. Tenia ganes de sortir diumenge i al Pana li anava bé! Després de mirar les previsions hem optat per anar cap a Montserrat i l'hem encertat. D'entrada no teníem clar on anar, però com que anàvem d'hora i el company no hi havia estat mai, hem enfilat cap a la Desdentegada, que allà hi ha feina!

Hem començat a la Placa del Quintos, fent la #16, una via llarga, llarga i fina fina! A més, els primers metres estaven a l'ombra, de forma que la roca tenia un tacte lleugerament humit en algun punt. Comença el Pana i ha al·lucinat amb la finura que s'hi gasta. Poc a poc, renegant una mica, ha anat fent. Més amunt la via es posa més senzilla i només s'ha de gaudir. Quan m'hi poso, confirmo la finura, però la gaudeixo i no m'estresso més del necessari.

Escalfant a la #16 (V+)

D'aquí hem passat a la #14 (6a+), el 6a+ clàssic de la zona. Una via rebonica, amb moviments de finura i alguns de tibar-li una mica més. Surt ben bé també!

Continuem escalfant, ara a la #14 (6a+)

D'aquí proposo anar a la Placa de les 3 Vies, on hi ha les #26, #27 i #28. Després de pensar-ho breument, li proposo al Pana que es posi a la #28 (6c), que la tinc pendent des de fa molt temps. La meva relació amb aquesta via va començar el març de 2008 en una visita que li vam fer amb en Jortx. Teníem altres plans a parets i vam acabar aquí. Aquell dia gairebé que em surt a vista, però em vaig haver d'agafar lleugerament en un xapatge. Li vaig fer un altre intent el setembre de 2013 amb el Pep P. Aleshores em vaig haver de pillar al mateix lloc! Baixant em vaig estudiar els passos i van sortir. Uns anys més tard, hi vaig anar en plan matinal llampec el gener de 2017  amb la Rosa. Va sortir en top-rope però el dia no va donar més de si. Per tant, sí, li tenia ganes!

El Pana s'hi posa i va traient passos, però ha de reposar en algun punt. Treu l'entrellat del segon crux, que se les porta, i l'acaba muntant. Jo li faig un pegue en top-rope per matisar moviments. M'ha sortit sense massa dificultats, de fet ni m'he inflat! El company decideix fer el segon intent en top-rope i se'n surt. Aleshores, m'hi poso jo, des de sota.

Els primers metres segueixen una llastra, amb relativa comoditat. Després s'ha de passar cap a la dreta, apretant de valent i controlant peus. Poc a poc, més a la dreta, fins a l'esperó. Aquí hi ha el primer crux, amb uns moviments delicats fins que pots agafar bon canto a l'esperó. Aquí es pot reposar prou bé i progressar fins al segon crux. La clau és posar peu esquerre sobre una pedra de quars marronosa, cap a l'esquerra, ajudar-se amb una lateral i tenir controlada una bustieta per al peu dret. D'aquí s'agafa un bolo acceptable per l'esquerra i et pots moure cap a la línia de xapes i xapar apretant el cul ben fort. A partir d'aquí, toca anar aguantant però no hi ha cap pas extrem. Aviat m'adono que avui serà el dia, 17 anys més tard del primer intent, on gairebé em surt! Olé! Feia dies que no encadenava un 6c. Segurament hi ajuda l'entrenament que faig a Santander, jeje.

I el projecte del dia, la #28 (6c) que finalment he encadenat!

Aquests quatre pegues sumen més de 120 metres i estem més que satisfets, així que enfilem el camí de tornada. Queden projectes a la vora... Hi tornarem!