La Vinya

Avui havíem quedat amb l'Anna per sortir. Després s'hi van anar afegint la Susanna i el Ramon. I, al final, l'Anna ha fallat! Així que la Maresmenca, el Berguedà i el Bagenc (jo mateix) hem enfilat cap al Berguedà, a petició de la Susanna.

Hem anat a la Vinya, que tenia els ingredients ideals per avui. Volíem començar amb Per la Canalla (IV+) però les nostres dots d'observació ens han portat a El Clàssic (6a+). Jo recordava que Per la Canalla era més de quart, però no entenia res de res... Fins que ha passat el Víctor i companyia que m'ha reconegut i ens ha fet adonar de l'error. En fi, resulta que he tatxat una de les poques que em faltaven (actualitzo: repassant el blog veig que no és cert, sí que l'havia feta), jeje (i hem apretat força, per cert!)

A la primera del dia. 

Després hem fet la Mandonguilles de Burilles (6a). Aquesta és força menys tensa que l'anterior i és ben bonica de fer. El Ramon, fins i tot s'atreveix a fer-la de primer, ara que porta temps sense sortir. Ha tingut una caiguda a càmera lenta però se n'ha sortit ben bé!

Fent Mandonguilles...

D'aquí hem passat a la boníssima Cristi Quin Corpus Tens (6a+). Llarga, variada, amb moviments bonics... una guapada de via!

 

A Cristi...

Després jo tenia ganes de gresca i m'he posat a Super Pepe (6c+). Fa un temps me l'ha via mirat però d'això fa molt. Faig un pegue per posar cintes i mirar els passos. Després la Susanna fa el mateix amb solvència però s'ha de penjar algunes vegades. El Ramon també s'anima a fer-li un tast fins tocar la placa final però tira avall.

Quan torna a ser el meu torn li faig el pegue bo i l'encadeno! He quedat ben content! El sostre es supera amb mà esquerra a una bústia amb pedra al mig del dau, dreta en bavaresa, esquerra igual i pillar el canto salvador de sortida. Aquí he pogut reposar una estoneta, tot i que he arribant prou bé de forces. I ara, la placa: Esquerra a una bústia, pujar peus i anar agafant coses xiques però tallants per la dreta. Xapar en una bona rebava, pujar peus i remada a un bústia roma primer i rebot a una de millor. Seguir unes bustietes xiques i tallants per la dreta. La clau final: dues bústies en pinça i pujar peus moltíssim fins pillar una llastreta per la dreta. D'aquí, remada a una presa bona força a l'esquerra, moure peus i xapar la R. Al final no ha estat tan dura!

 

 

Al final he tatxat la Super Pepe!

La Susanna no és una tatxaire i prefereix tastar la Super Guapo (6b) que li havia recomanat abans. Gaudeix a tope i la qualifica com la millor via que ha escalat mai! La veritat és que la recordo boníssima! El Ramon opta per no fer el seu pegue així que recollim trastos i de tornada a casa, ben contents. 

Una altra visita a un sectoret ben bonic! Poc a poc he anat tatxant... només queda la Sigues Guarru i Dissimula... A veure si algun dia la provo.