Avui hem sortit amb el Ramon i la Susanna. Objectiu fer metres i no passar fred. Objectius acomplerts!
Feia temps que tenia aquesta zona de vietes "llargues" a Collbató entre els plans pendents i mai no hi havia anat. Avui, aprofitant l'avinentesa he proposat treure-hi el nas i hem encertat de ple.
Hem començat per la Somni de Tardor. Comença la Susanna i entra en matèria atacant recte amunt al primer bolt. Sembla que l'entrada fàcil és per la dreta, per una soca d'arbre, però ja que hem vingut a tibar, tibem-li! Els primers metres estan una mica sobats però més amunt la roca millora sensiblement. Tirada equipada en plan esportiu (V+) que la companya resol amb solvència, com no podia ser d'altra manera.
Al primer llarg.
Ella també fa el segon llarg, que ataca alguns ressalts bonics però molt senzills. El Ramon i jo anem fins al replanet on comença el darrer llarg i fem canvi de cordes.
Segon llarg, de tràmit.
Em poso a la darrera tirada (6a) que comença amb un tram verticalet amb alguns moviments fins. Després es deixa fer prou bé i la cosa es torna a complicar per superar un ressalt on cal apretar una miqueta. D'aquí toca anar amb lleugera tendència cap a la dreta i situar-se sota el darrer parabolt. Per superar-lo i arribar a la reunió hi ha una altra apretada intensa, escaquejable per la dreta. En aquest llarg trobem alguna zona amb roca que no és especialment bona, a diferència de la que es veu a la Somni de Primavera que va per la nostra esquerra.
Arribo a la R i opto per despenjar-me perquè no és còmoda per assegurar als companys. A més, s'animen a fer-la de primer, en plan esportiu i tothom gaudeix encadenant-la.
Els companys, al tercer llarg, que fem en plan esportiva.
Inicialment teníem intenció de, una vegada completada la primera via, continuar amb el darrer llarg que acabo d'esmentar. Però hi ha una cordada fent-la i optem per anar a buscar algun darrer llarg de les altres vies. Ens hem acabat posant a la Esther. Hi arribem caminant i grimpant amb una mica de cura.
El darrer llarg de l'Esther és més dur. A posteriori hem vist que la graduació que li donen és Ae/V+ però jo anava amb la idea que "totes són iguals" i l'he acabat traient però treballant! El llarg arrenca amb un primer ressalt bonic i intens per entrar a un bosquet i de seguida seguir per bona roca. Roca vertical al principi i més que vertical després. Al desplomet he estat una bona estona cercant com fer-lo i al final he vist un tridit bo d'esquerra d'on, amb una bona remada, s'agafa una bona bústia de dreta. Per xapar cal passar cap a l'esquerra però no he vist cap presa especialment còmoda així que he posat morro fins agafar una pedra marron cantelluda des d'on he xapat la que tocava i, gairebé, la següent. A partir d'aquí va sortint canto suficient per anar gaudint fins la R. Content d'encadenar a vista!
Darrer llarg de Esther. Vista des de la R.
Aquesta l'hem fet en plan clàssic, així que toca rapelar (25m) fins al replà on estàvem. D'aquí un altre ràpel de 30 metres justos (hem fet els ràpels amb corda simple, compte!) fins a la R1 de l'Esther i d'aquí a terra (25m). Fent el darrer ràpel hem vist un parell de bones vies esportives al Totxo Pinotxo que potser es mereixen una visita algun dia. Com també es mereixeran una visita les que resten per fer aquí!
A sota, una panoràmica de la zona, extreta del blog Xavi Diez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada