Calders: Primers deures acabats

Després d'uns dies d'inactivitat rockera, aquesta tarda s'ha pogut fer una escapada que ha servit per acabar uns deures pendents de fa uns dies. Ens fem un truc amb en Tati i quedem directament a Calders-Desploms perquè jo he de tornar més d'hora. Poc després d'arribar-hi apareixen en Javi i en Oriol.

Mentre arriba en Tati, en Javi m'assegura a la primera via de la tarda: La Calavera (6a). Bonica via que segueix un diedret, amb canto a tot arreu i on cal espatarrar-se un xic de tant en tant. Surt sense dificultats, com l'altra vegada que m'hi havia enfilat.

Ja amb en Tati, ens fiquem a la Entrerrocs (6b). Aquesta no l'havia provada mai i estava entre les "assequibles" pendents. Un inici verticalillo amb tendència primer un xic a la dreta i després flanquejant marcadament cap a l'esquerra per agafar un enorme bloc-llastra (sembla que aguanta) i anar pujant entre un diedrillo i un esperonet fins a la reunió. Força bonica també.

Després d'això ja tocava el projecte del dia: la dels Xais (6b+) que els lolos habituals de la zona fan saltant i que en una visita anterior va ser objecte de dos intents per part meva. Avui he anat molt bé posant les cintes fins al xapatge de la darrera abans de la primera reunió. Allà no he sabut posar-m'hi bé i m'he petat molt xapant. Tant, que quan ha tocat sortir han fallat les piles i m'he hagut de penjar. Un repòs i cap amunt, fins a la segona reunió, el que permet allargar un xic la via.

Com que li he vist clarament color, l'he deixat muntada i he reposat una bona estona mentre els bous feien de les seves (Balrog, Examen Final, Miracle) per la zona. Cal dir que hi havia una oferta d'entrepà de calamars associada a l'engalomament del Miracle... no sé pas com haurà acabat la cosa!

Després d'un bon descansillo, li he fet un segon intent a la dels Xais, aquest cop amb èxit! Aquesta vegada, al xapatge on abans m'havia complicat, m'hi ha posat bé creuant peus a l'esquerra i ha sortit molt millor. D'altra banda, ajuda molt recordar bé cada pas així com no haver de posar cintes!

Finalment, mentre en Tati s'enfilava per la seva banda, en Javi s'ha ofert per assegurar-me a alguna via... No era el moment de provar res més seriós i he decidit fer la enderrocs (6a+) que sols havia fet un cop i en top-rope. Ha sortit bé tot i que a la segona xapa he tingut alguna que altra dificultat.

He deixat els lolos tibant cadascun al seu projecte i cap a casa ben content!
 

Paret de l'aeri. Easy Rider

Avui hem fet l'Easy Rider a la paret de l'aeri amb en Jortx. Una retrovada amb aquesta magnífica via que jo havia fet l'any 1982 i no havia repetit fins avui.

L'Easy Rider: diedre, sostret, plaques, esquivar desploms i esperó final

Aquest matí en Jortx s'ha despertat sobresaltat i sense que sonés el despertador i m'ha passat a recollir. Teníem molt clar que havíem de fer els deures que van quedar pendents la vegada anterior, així que hem enfilat cap a Sta. Cecília i d'allà cap al peu de la paret.

La incògnita de saber si estaríem acompanyats s'ha aclarit ben aviat: avui sols érem nosaltres i una cordada de tres a la Electric Ladyland (també hi havia algú a la dels sostres, però els hem vist baixar de la primera reunió). Per tant, a gaudir de la via!

El primer llarg (V) té l'inici un xic trencat però ben aviat la roca millora i forma un bon díedre que ens acompanya fins la 1a reunió i més enllà.

L'inici del segon llarg és l'antic artificial on jo he fet 2 passos aïllats d'A0 en un parell de punts on la roca es torna molt llisa de peus (6a/A0). Quan la fissura s'acaba i la via se'n va un xic a la dreta comença una placa molt bona la dificultat de la qual va baixant progressivament (V+ ... IV+) -a l'igual que la densitat d'assegurances- fins a l'entrada de la R2.

En Jortx, poc abans d'entrar a la R2

La tercera tirada (IV+) té la primera xapa força lluny, just abans de superar el sostret característic. Sort que a en Jortx li he fet una classe llampec de com assegurar-se en merlets. Així n'ha llaçat un a un parell de metres de la reunió. El pas del sostre és senzill però molt espectacular. A partir del sostret, una placa farcideta de bons bolos ens mena a la R3.

La quarta tirada surt en diagonal a l'esquerra fins a trobar la primera xapa a una desena de metres. A partir d'aquí se'n troben tres més en una placa que es va tornant vertical i exigent. Ullant la ressenya que en vaig fer el 1982 tinc apuntat "V molt legal", amb la qual cosa ja està tot dit. Al cap de 35 metres entrem a la R4 que es troba a la vertical de la darrera xapa (en contra del que indica alguna ressenya que volta per internet que la situa en un flanqueig a la dreta).

I aquí, sortint del muret vertical de la 4a tirada

El cinquè llarg surt per la dreta de la reunió amb una lleugera tendència posterior a l'esquerra fins trobar una xapa que protegeix un pas curiós (V) que ens mena a una savina des de la que ataquem un diedre amb algun altre pas interessant que es pot protegir amb un friend. Es llaça una segona savina per continuar per la placa de l'esquerra una desena de metres fins a la R5.

En Jortx, a la 5a tirada

El sisè llarg (IV+) surt en la vertical de la reunió tibant d'uns bons bolos per continuar cap a la dreta per un replanet i una fissura terrosa. Segueix una placa abans d'entrar a la selva i flanquejar cap a la R6. En aquest llarg en Jortx hi ha vist una xapa -l'única del llarg- que jo m'he saltat! He posat un friend a una bústia a la placa i he llaçat una savina abans de la selva.

Jo mateix (aquí li he passat la càmera al company) al principi del 6è llarg

A partir d'aquest punt comença l'eperó final. El setè llarg (IV+) té dues xapes a les repises on es podien posar còmodament i una llargada d'uns 35m. Bona roca amb canto llevat d'alguns passets on cal mirar-s'ho amb calma.

Qui escriu això, gaudint de l'esperó de la 7a tirada

He empalmat els llargs 8 i 9 perquè des de la R8 fins al cim amb prou feines hi ha 15 metres. El vuitè llarg (IV+) atravessa una franja vegetal on es llaça una savina per trobar, uns metres més amunt, una xapa. Més endavant he postat un friend en una zona on la roca presenta uns bons forats, he xapat la R8 i una savina pràcticament al cim de la via.

Jo mateix arribant al cim

Hem fet la reunió a la instal·lació del ràpel de 15 metres que ens porta a un collet. Des d'aquí, un llarg un xic terrós primer i selvàtic després ens porta a zona apta per caminar amunt.

Guapa via!
 

Montserrat - Desdentegada

Avui teníem intencions d'anar a fer tàpia montserratina amb en Jortx, però quan m'ha passat a recollir a les 9 del matí Montserrat gairebé no es veia. Després d'una parada a Sta. Cecília hem decidit enfilar cap al vessant sud, confiant en que allà el temps seria millor.

Així que hem anat cap a la Desdentegada, que en Jortx sols hi havia estat una vegada. La veritat és que l'hem encertada. Tot i que no es pot dir que hagi fet bo, s'ha estat prou bé. Fins i tot hem gaudit d'algunes ullades de sol.

Hem escalfat a les vies 17 i 18 (V+/6a), plaques montserratines típiques, on cal mirar bé on es posen els peus i buscar preses raonables entre un mar de possibilitats menys raonables. El tret més destacable d'aquestes vies és la llargada (entre 25 i 30 metres) així com l'equipament generós.

En Jortx a la via #17.Jo a la via #18 ...

... i en Jortx a la mateixa via #18

A continuació hem fet la via #14 (6a+). Es tracta d'una via molt recomanable, on ja cal fer alguna tibadeta amb certes ganes. Aquí també es fa una trentena de metres amb un bon nombre d'assegurances.

Jo mateix a la guapíssima via #14.

Després d'aquí hem enfilat cap a la placa de les vies 26-28. Aquí jo havia fet la #26 (6a+) amb un repòs degut a l'embotifarrament dels braços. Avui el repte del dia era provar la #27 (6b) a vista... i ha sortit! Una magnífica via de 30 metres de continuitat on cap pas és excessivament més difícil que la resta. Pura pila.

En Jortx a la via #27

A continuació he fet el mateix a la #28 (6c) i gairebé que també surt a vista. Malauradament he anat a fer un xapatge forçat i en no poder passar la corda m'he hagut d'ajudar amb l'altra mà. Però malgrat aquest incident al crux de la via (passat el sostret de l'esperó de la dreta) la resta ha anat sortint molt bé. Estic més que satisfet: està ben madura! Vies d'aquest estil deixen un excel·lent gust de boca: es fan un munt de metres i tots ells molt ben aprofitats. No cal dir que en Jortx les ha fet com qui res.

Jo mateix a la via #28

A partir d'aquí hem canviat d'estil de via en visitar la placa de les vies 30-34: més curtes i bloqueres. Animat pels èxits anteriors he provat la #33 (6b+) i no hi ha hagut manera. Les primeres 2 xapes són molt bloqueres i les que segueixen no es queden pas massa enrera. En resum: m'he penjat pràcticament arreu i encara hi ha algun pas que no ha sortit. Vull pensar que el cansament acumulat m'ha passat factura tot i que no em sentia pas inflat.

En Jortx ha passat d'aquesta via i s'ha fet la #32 amb una mà a la galta. Jo l'he provada en top-rope però l'he vist molt dura.

Finalment, en Jortx ha acabat la festa passejant-se per la #31 (6c+) mentre que jo m'he abstingut de provar-la. Un altre dia, potser...

En Jortx a la via #31

Després d'això, ha tocat plegar els trastos. Entre pitos i flautes, avui hem escalat un bon grapat de metres! Arribant al cotxe hem comprovat que la part alta de la muntanya estava emboirada, fet que ens ha tranquilitzat novament la consciència: avui no era dia per fer tàpia.

Escapada al Cargolaire

Aquest matí hem anat a fer una escapada al Cargolaire amb la Rosa, que feia temps que no escalava, entre lesions i queixals rebotats. Hem començat pel díedre de la Tarda de St. Joan (V). Es una via amb bon canto, sense dificultats apreciables llevat de l'entrada a la reunió que queda molt forçada a l'esquerra.

La Rosa a la Tarda de St. Joan (V)

A continuació hem fet la Inevitable destí (V+). Molt més fina que l'anterior, requereix posar-s'hi bé. Com abans, la Rosa l'ha fet sense problemes, tot i que aquí el seu peu dret s'ha començat a queixar i li ha fet posar punt i final a l'actuació d'avui.

Com que la teníem just al costat, m'he decidit a provar l'impressor (6b). L'entrada sempre m'havia fet angúnia vista des de sota, raó per la qual no m'hi havia posat mai. Cal dir que la dificultat està concentrada a la primera part, fins posar els peus a una repiseta on hi ha el primer parabolt. El primer cop m'he hagut de penjar de la primera xapa per estudiar la continuació, que no era pas evident del tot. Sortir del segon parabolt requereix uns passos fins, però ja es pot controlar força bé. Com que li he vist possibilitats, m'he decidit a fer-li un segon intent (com m'estic tornant...) i l'he engalomat però bufant de valent! És el que passa quan estàs batallant tant a prop del teu límit.

Jo, a la part de dalt de l'impressor (6b)

Quedava temps per fer una altra via i he dubtat on ficar-me. Tinc ganes de que caigui algun 6c! Finalment m'he decidit per La seca (6c), que ja havia provat un cop en top rope. Avui li he fet una entrada a sac i he aconseguit aguantar al llançament a la safata bona que hi ha a la sortida del desplom. Emocionat, he anat a buscar l'esperò bo de l'esquerra, però des d'allà no hi ha hagut manera de xapar el segon. Diria que cal fer-ho des de la safata! D'altra banda, m'havia quedat amb la idea de que a partir d'aquí la cosa es podia anar fent... Craso error! El que queda fins dalt continua essent bastant dur: tot i que la cosa és més aviat vertical, no hi ha cap canto bo: tot són roms, nyapes i merdetes i, a més, la roca està coberta de molseta negre perquè la via no es deu repetir gaire (la Rosa es queixava de que li queien coses constantment). El resum: tot i que he fet tots els passos, m'he penjat a tot. Un altre dia serà, tot i que la part de dalt no la veig pas evident. A veure si el seu autor, en Ramon té alguna idea feliç que faciliti el tema!

Aquí estic estudiant la part final de la seca (6c)
 

Fermí

Aquest matí hem fet el funeral per en Fermí, un company de la nostra escola de ball. En els darrers anys, amb la Rosa havíem estat molt actius en el món del ball de competició -fins que l'exigència de la competició al màxim nivell ens treia la pràctica totalitat del nostre temps lliure. En Fermí havia estat un bon company amb qui sovint havíem compartit classes i entrenaments. Després de superar una primera envestida, un càncer se l'ha endut a la segona, i ha servit per recordar, una vegada més, que la nostra estada en aquest magnífic lloc és passatgera. Bon viatge, Fermí! Sigues valenta, Carme!

Per sort, a la tarda en Tati m'ha ofert una nova escapada, física i mental -avui calia-, aquesta vegada cap al Cargolaire. Hem provat unes vies que darrerament ha obert en Sebastià a la part esquerra, més o menys on indica el punt groc a la foto següent, treta (sense permís) del blog d'en Jortx i que serveix per posar una nota gràfica al que seria un post de text.

Situació aproximada de les noves vies

Efectivament, tal com m'havia semblat, les tres de la dreta són unes línies que m'havia mirat fa un temps i que semblaven prou atractives per fer vies d'iniciació.

Hem començat per la que queda a l'esquerra d'aquestes, crunx. En Sebastià proposa 6a, però jo no he estat capaç de fer-la en cap dels dos intents (oh frustració!). Cal dir que hem intentat anar tota l'estona per la placa de la dreta, el que fa que la tercera xapa quedi molt a l'esquerra i en resulta un tram molt dur tibant d'una lateral ronyosa amb la dreta i un romo ronyós amb l'esquerra. Per evitar aquest pas hi ha la possibilitat d'anar cap a l'esquerra per un tram terrós. Potser per aquí la cosa surt més senzilla, però menys atractiva.

Després del fracàs a crunx, he fet la CanRomu (V+) i la Segell de Qualitat (V) sense problemes. En aquestes, com a la crunx, caldria una bona pluja o una bona aspiradora industrial per acabar de netejar la roca del polsim inevitable en recorreguts nous.

Com que en Tati s'ha enfilat per la Mesas (6b+) l'he provat en top rope. L'entrada és inhumana: empotrament de dits bo en una fissura per l'esquerra, empotrament dolent per la dreta, esquerra a un pla fastigós i creuament bastant forçat fins a una orella bona. Tot això justet de peus i on el millor és un bec que belluga. Traduit: tibada de cinta. El resum: pas de bloc a l'entrada i passejada (V+) molt guapa, això sí, per la resta.

En Tati ha fet alguna extravagància desplomada que li ha vingut de gust i he enfilat cap a el vistassu (6c) que feia temps que volia provar. M'he penjat a totes (bé, menys la darrera) però almenys aquí he pogut anar veient i fent els passos: li veig color.

Sant Benet

Avui hem decidit fer alguna clàssica de Sant Benet amb en Jortx i en Ramon. La via escollida ha estat la Gómez-Xalmet a la Prenyada. Es tracta d'una via clàssica i molt recomanable que segueix un marcat díedre en diagonal que acaba enfilant-se al bombo de la prenyada. Ressenya aquí.

Jo l'havia feta per primer cop l'any 1981. Aquella vegada, a la 2a tirada vàrem fer bastant d'artificial, com es pot veure a la foto de sota. A la ressenya que vaig fer aleshores hi tinc marcades les assegurances que vàrem trobar: 2 pitons a cada un dels llargs del díedre (3r i 4rt) i l'artificial equipat. Val a dir que ara (fa uns tres anys vaig tornar-hi i està igual) la via està molt ben assegurada amb parabolts -alguns en llocs on es podria protegir fàcilment amb tascons, però no seré jo qui inciti una incursió pirata :)

El meu company, en Pep Vinyoli, a la 2a tirada (any 1981)

Avui hem fet el que eren originalment les dues primeres tirades en una, com sol fer la majoria de gent. En resulta un primer tram amb uns passos verticalillos que es tomba per arribar a un arbre on es feia reunió. A partir d'aquí la cosa es complica: primer un xic de ramonage per sortir en díedre una mica extraplomat (6a). Aquesta vegada ha sortit en rotpunkt, tot i que he hagut de bufar de valent. He posat un friend en el primer tram, abans d'arribar a l'arbre, més per alleugerir pes que per qualsevol altra cosa.

Jo mateix a la part dura del primer llarg

En Ramon arribant al tram desplomadet

En Jortx, sense ni despentinar-se a la sortida del primer llarg

El segon llarg és un díedre en el que es progressa majoritàriament per la placa de l'esquerra. Dues savines i un bon nombre de parabolts fan que quedi ben assegurada (V).

En Ramon iniciant el 2n llarg

El principi del tercer segueix la tònica del segon fins que el terreny s'ajeu fins arribar a un bon arbre on hem fet la reunió. Tampoc no hi manquen assegurances (V).

La quarta tirada surt en vertical de l'arbre i flanqueja cap a l'esquerra fins situar-se a la vertical del darrer llarg (IV). Aquest consisteix en uns primers passos verticals amb bon canto que aviat ens menen al cim per terreny més arrampat (IV+).

El descens és un ràpel de 25 metres.

La ventolera que feia ens ha fet desistir d'empreses més agoserades i finalment hem optat per anar a fer la normal de la momieta, que jo encara tenia pendent!

Arribem a peu de via i -ja és mala sort- trobem una cordada que just s'estava preparant per fer-la. Decidim esperar el nostre torn i agafar paciència.

La primera tirada és un flanqueig assegurat amb parabolts que va seguint una lleixa fins pràcticament a la reunió. El més complicat és al principi. No és especialment difícil, però no s'hi val a badar (IV+).

Jortx al flanqueig del primer llarg

La segona tirada és una típica placa montserratina de posar-s'hi bé (V). Està assegurat correctament amb parabolts i un pont de roca que li dóna el caire montserratí. Hi ha una reunió uns 5 metres abans de l'enorme forat característic i és on l'hem fet nosaltres, tot i que aquí no ho recomanen i potser tenen raó: val la pena fer una visita al mega-forat!

Jo mateix, arribant a la 2a reunió

D'aquí es surt en terreny progressivament més senzill (IV+,IV, III) fins arribar a una reunió en un bon replà a dos metres del cim. Des d'aquí amb cordes de 60m es podria baixar amb un sol ràpel fins al peu de via. Nosaltres ho hem fet en dos trams, un fins al collet amb la Mòmia on hi ha una bona instal·lació i l'altre fins baix.

I seguint amunt, al tercer i darrer llarg del dia

I ben contents de la feina feta, cap a casa! El dia m'ha deixat un molt bon gust de boca. Caldrà tornar a fer quelcom similar ben aviat!
 

Sant Martí Sarroca

Avui hem fet una altra sortida de muntanya amb nens: el camí equipat de Sant Martí Sarroca. Aquesta vegada l'itinerari era una mica més exigent que altres passejades que s'han fet darrerament. Això i el fet de que es demani als participants estar federats ha propiciat que al final hem acabat sent quatre adults i quatre nens. La resta de la troupe han anat a fer una passejada amb visita a les bodegues Torres inclosa (crec).

Es tracta d'un itinerari circular amb punt de partida i arribada a prop del castell de Sant Martí Sarroca:

El Castell, vist des d'un pont de roca

La ruta transcorre inicialment per una pista que s'enlaira sobre el congost de les valls. Aquesta s'abandona per un trencall que surt de baixada a mà esquerra (marques grogues). De tant en tant es troba alguna corda que ajuda a superar els trams més drets tot i que no és imprescindible el seu ús llevat que trobem el terreny moll.

El camí ressegueix per baix uns cingles calcaris molt erosionats amb abundants balmats i formacions curioses:

L'itinerari segueix el peu de cingles calcaris erosionats

La canalla en una balma

Per la mateixa zona hi discorre una via ferrada que sembla prou exigent i interessant malgrat consistir essencialment en un flanqueig horitzontal tipus baumes corcades. Atrevits com són, la canalla ha tastat la sensació que suposo enfilar-se per una ferrada:

Uns passos per la via ferrada

La ressenya d'aquesta ferrada, extreta d'aquí:

Ressenya de la via ferrada de Sant Martí Sarroca

Finalment, cal dir que a la zona hi he vist algunes vies d'escalada i alguna zona amb potencial per obrir-hi alguna via. Per exemple, al costat del riu hi ha aquest sectoret amb mitja dotzena de vies que semblen entre V+ i 6x.

Un sectoret amb mitja dotzena de vies

No he trobat cap informació sobre aquestes vies enlloc. Algú en sap alguna cosa?