La sortida d'ahir s'havia de complementar amb una visita a Xert. Hem començat pel sector del Fardatxo, que no ha estat immediat de trobar [Coordenades pàrking (40.539003,0.130094)]. Una
ressenya es troba al blog del
makidelpinxo, encara que hi ha hagut algunes aportacions noves. En
Pietro també hi ha fet més d'una
visita. Com a mínim, vàrem localitzar les novetats:
a) Una via nova (nom? grau?) en una agulleta a l'esquerra d'
El Ginecòleg.
b)
El Gran Mestre (7a) a la dreta de
El Contorsionista
c) Una via (nom? grau?) a l'esquerra de
Friki 666
d)
Salvita, amb entrada directa
e) Dues vies (nom? grau?) a la dreta de
Auxilio...
f) Crec que hi havia alguna cosa a prop de la Esta pal Xapi.
Als comentaris, l'autor de les novetats ens hi ha posat informació útil. Gràcies Quique!
Nosaltres vàrem començar per la
Xertisme (6a). Des de sota es veu una entrada atlètica i després un tram de finura. Efectivament, a l'entrada cal tibar un xic (vigilant de no topar amb el cap, com vaig fer jo -ai, el casc ben desat) i després es continua en díedre una estona abans d'entrar a la placa. Una via interessant per escalfar.
Jo mateix als primers metres de Xertisme.
La Rosa, al mateix lloc...
... a l'igual que la M. Alba i en Pep.
Mentrestant, en Pep i la M. Alba han estat a fent la
Revirada (V+) i ens hem intercanviat els llocs. Els primers passos són un xic delicats perquè la roca no és totalment franca però aviat entrem en una zona amb roca bona i franges horitzontals. La via supera algun tram ben vertical i es va fent tot i que hi ha algun pas on cal mirar-s'ho un xic. Els darrers metres són sobre una roca excepcional!
Jo mateix...
... la M. Alba...
... i la Rosa a Revirada.
Mentre feiem aquestes vies han arribat tres escaladors amb els que ens hem fet companyia la resta d'estona. Abans d'atacar la placa fissurada de la
Friki 666 on ells estan escalfant, ens posem a la
Sargantana (V+). Avui la Rosa ja s'ho passa millor perquè no hi ha tant de pati!
La Sargantana (Fardatxo pels locals) comença enfilant-se a un pedestal. Després ve un tram vertical amb franges horitzontals on -com passa sovint- sols cal trobar la menys dolenta. L'arribada a la reunió és un xic fina però es deixa fer.
En Pep...
... i la M. Alba fent Sargantana.
A continuació ens hem posat a un viote, Friky 666 (6a segons la ressenya, 6a+ per en Groinket i per mi). Una via llarga, vertical i de continuïtat tot i que té alguns bons reposos on pots refer-te. Si no, ja en parlaríem! Una via guapa, guapa i llarga, llarga (tot i que, comparat amb ahir, sols té 25 m).
La Rosa a Friki 666...
... i en Pep, enfilant-se a la mateixa via.
Després d'aquesta he estat dubtant de per on continuar. Estava clar que havia de ser alguna cosa més picant i dubtava entre El Contorsionista o Agarram la Figa. Finalment m'he decidit per Agarram la Figa (6b+). També té 25 metres i es veia notablement més dura que l'anterior. Concentració i amunt! L'entrada no es pas senzilla fins la primera assegurança, que queda força amunt. Després és qüestió d'anar aguantant: al principi alguns roms fins arribar a una fissureta, alguns bidits, algun pas de finura fins a posar els peus sobre una llastra on he pogut reposar l'estona que he volgut. Després, más de lo mismo: anar buscant els millors passos, no sempre evidents, i buscar les maneres de poder espolsar braços de tant en tant. El pas més difícil, des de la figa (vull dir la figuera) fins la reunió. Aquí he acabant fent un flanqueig a la dreta agafat amb una llastreta (uff) per anar pujant després amb algun pas fi fins agafar una bona regleta des d'on es xapa la R. La Rosa ha fet un tast dels primers metres i ho ha deixat córrer.
Jo mateix als primers metres de Agarram la Figa...
... i aquí lluitant amb els darrers moviments.
En Pep a la mateixa via.
Després d'aquesta, i veient que no quedaven gaires vies senzilles perque s'hi puguessin enfilar les mosses, hem anat a visitar el sector
iniciació [Coordenades pàrking (40.533475,0.150479)]. Pujant hem trobat una parella que baixava, on ell resulta que és el primer equipador (1985) d'aquest indret! De fet, de lluny ja es veuen les típiques regaleres que delaten la presència de vies, darrerament reequipades. Hem començat per la via #5 (V+).
La Rosa a la via #5.
A continuació ens hem posat a la seva veïna de la dreta (nova): La via #5bis (V+), que m'ha agradat força: entrada de tibar un xic, ficar-se en un toll d'erosió, seguir per un díedre, entrar a la reunió (comuna amb les vies #6, #7 i #8) per placa guapa... Genial!
La Rosa a la via #5bis.
I per acabar el dia, m'he posat a la via #4 (6a), aprofitant que en Pep hi ha deixat les cintes. Aquí la Rosa ja ha optat per recollir els trastets, perquè el dia ja s'estava complicant.
En Pep a la via #4...
... i jo al mateix lloc un xic més tard.
Quan hem acabat, hem recollit i hem baixat al poblet de Xert a fer un mos. El primer lloc que hem trobat ha estat el Blanco y Negro on no hi havia possibilitat ni d'entrepà... però sí de pizza. Com que hi havia gana ens n'hem cruspit una cadascun i hem tocat el dos. Diria que el bar dels escaladors deu ser en alguna altra banda...
Ha estat la nostra primera visita a Xert i han quedat ganes de tornar-hi. Ara faltarà trobar l'ocasió!
A Salta Mona, jo mateix...
... i en Pep.
La M. Alba a Teresa...
... i en Pep a la mateixa via.
M. Alba a Rosa Sala.
Encarant els desploms de la Bomba...
...i després de superar el pas clau.
