Esportiva a Les Arenes

Avui amb en Tati hem anat a Sant Llorenç, Les Arenes. Hi vaig ser no fa massa temps, a fer alguna via "llarga" i volia visitar la zona de l'esquerra, on hi havies d'esportiva. Doncs hi hem estat i hem gaudit d'una bona matinal!

Comença el mestre, amb Lesquerda (V), a la zona on hi ha una mena de canal curiosa. Pel mig hi va una via, la Rocam Rogenc que es veu ben xula, però hi ha una cordada ja. La nostra comença a la seva dreta i aviat se'n va cap a la placa fosca de la dreta. L'entrada és peculiar i no dóna massa confiança però després la via és molt bona, amb bona roca.

A la primera del dia, ben bona malgrat les aparences. 

A continuació, fem la Tanit (6a). Aquesta té el nom en una placa a peu de via. Es veu exigent i, de fet, ho és. Un primer tram ben vertical, amb canto no sempre evident i algun xapatge que sembla que serà llarg, tot i que al final està tot on toca. Superat el primer ressalt dur, ve una zona de placa més suau, on s'ha de navegar una mica. I, al final, hi trobem un segon ressalt finet on s'ha de tibar d'un monodit just quan toca anar cap a la reunió. Déu n'hi do, però bona i recomanable!

A Tanit ja s'ha d'apretar!

D'aquí hem passat a la Roc Punk (6a+), més a l'esquerra. Això ja és una altra història. L'arrencada és inhumana, fins al punt que el company ha de penjar-se i estudiar-la. Al segon intent li surt... Jo sortia amb l'avantatge de saber què ha fet el company, però malauradament la seva forma no és factible per la meva morfologia. Al final m'he adonat de que havia de fer-ho força diferent, però s'ha de tibar de merdetes en un desplom més que marcat. He fe el meu pegue fent un A0 descarat. La resta sí que és 6a+, toca anar navegant, a estones amb presa petita, fins a la R.

A Roc Punk hi ha una entrada completament desfasada, la resta, d'aguantar i gaudir..

Després ens hem posat a Bella Ciao (6b+). El Tati li fa un primer pegue per treure-li l'entrellat, que ja es veu que hi haurà feina de la bona. Jo he optat per fer-la de segon. Amb la informació prèvia m'ha sortit tota després de reposar a la tercera xapa per trobar on hi ha els cantos. Crec que em sortiria si m'hi posés amb ganes: Primer tram molt finet fins a la xapa. Per sobre el desplom hi ha un bidit que s'acaba fent treballar amb l'esquerra per anar amb dreta fins a una franja que, a l'extrem esquerre, resulta boneta. Aquí s'hi acaba posant la dreta amb un canvi de mans rar, pujar peus i estirada d'esquerra fins a una bústia bona. Aquí, col·locar bé peus i anar a buscar una nyapa-regleta de dreta. Aleshores diversos moviments sobre cosetes que et permeten situar-te. Aviat s'acaben les dificultats i et poses sobre un bonyet a la dreta. I ara ve una placa curiosa, amb algun moviment molt delicat per pillar la darrera xapa. El company l'encadena al segon pegue.

A la panxeta de Bella Ciao.  

Quan és el meu torn, faig L'Estaca (6c) que comparteix reunió. També li acabo traient l'entrellat, i m'acaben sortint tots els moviments, cosa que m'ha satisfet. El crux és una tibada d'una bustieta dolenta d'esquerra fins agafar un pla amb una pedreta xica on t'aguantes prou bé, esquerra a una bona bústia, pujar peus i dreta a una presa acceptable. Ara toca una bona remada en diagonal a l'esquerra a buscar un pla merdós però que t'hi deixa aguantar per moure peus a l'esquerra. Després, una pedra negra i algun rebot menys dolent per sortir de les dificultats. La resta, anar fent, més o menys. També li veig color si m'hi poso amb ganes. El company també li fa un top-rope i pleguem trastos.

Acabem amb L'Estaca. Dura, però factible amb motivació!

Dades d'accés: seguir el corriol que surt a la primera casa de Les Arenes fins la tercera mega-fita, després de fer la segona "S". De la fita a la paret hi ha 20 metres, evident. El sector ens ha agradat. Hem estat fresquets i hi hem trobat bona roca. Escalada apretada i equipament molt ben posat: just i correcte. Valdrà la pena tornar-hi algun dia!

La ressenya, de la web de SantLlors: