Kiel birdo sur drato

Kiel birdo sur drato
au drinkulo en nokta debato
strebis mi lau mia volo
al libereco*

No us ha passat mai, mentre esteu sols a la muntanya, que una canço es manté una i altra vegada a la vostra ment? Avui, mentre tornava a fer una de les meves activitats favorites, els 1000 metres de desnivell que separen Monistrol de Sant Jeroni a pas lleuger, no m'ha abandonat aquesta cançó.

Fa uns anys, quan sovint tenia llargues reunions a Barcelona i tornava a casa esgotat mentalment, intentava fer aquesta mateixa escapada per esgotar-me físicament. I recordo el contrast que em suposava pensar que feia només unes hores jo estava voltat de personatges tocats i posats (i jo un més entre ells) mentre ara gaudia de la llibertat. I pensava que si algú em veiés pensaria que estava mig boig fent el canvi de vestuari a correcuita a Monistrol per tornar-hi unes hores més tard suat i esgotat però feliç.

Avui, després de molt de temps de no fer cap caminada, he resseguit novament el conegut camí. Malgrat la manca d'entrenament i el fang i fins i tot la neu que he hagut d'aixafar, he arribat al punt culminant de la muntanya màgica en el temps previst, sense trobar ningú en tot el camí, sols amb l'agradable companyia dels meus pensaments i la cançó d'en Jacques Yvart ressonant.

De baixada, l'aire fresc de la canal, la parella desorientada, el gavatxo curiós, l'escalforeta de l'aire primaveral a les parts soleies i el grup d'escoltes m'han anat tornant progressivament a la realitat...

* Jacques Yvart canta en Esperanto Bird on a Wire de Leonard Cohen
 

Verdonitis

Estem passant uns dies complicats... i per això avui ha caigut una escapada molt curteta al Cargolaire amb la Rosa. Ens encaminem al sector solarium, on comencem per la Societat del malestar (V+).

La Rosa i la Societat del malestar.

A continuació, fem la Solarium (6a). Si no fos perquè a la primera visita al Cargolaire ja m'havia sortit, no sé pas si avui l'hagués tret! M'ha costat un munt trobar una manera de no patir-hi gaire, tant que ha servit per acabar ben escalfat :) La Rosa l'ha feta sense gairebé despentinar-se, és el que passa quan et creues... Avui portava de cap atacar la Verdonitis, però anant tan malament a la Solarium...

Jo mateix, lluitant la Solarium...

... i la Rosa, passejant-s'hi.

Baixant de la Solarium he posat cintes a la Verdonitis (6c) i li he fet un intent en top-rope. De l'altra vegada recordava una entrada inhumana i després un terreny prou complicat. Avui li hi vist color: superada l'entrada he anat veient com treure-ho força bé llevat del xapatge de la segona -ja ho veurem.

M'hi he posat des de sota i he fracassat al primer pas. Torno a baixar i aconsegueixo treure'l... bé! A més, faig un canvi de peus que em deixa xapar bé la segona... està clar que ha de sortir! Efectivament: sols ha calgut anar controlant la resta i a la butxaca!

Jo mateix engalomant la Verdonitis.

Amb els deures fets, encara hem tingut temps per prendre un xic el sol a peu de via abans de tornar cap a Manresa, a visitar la iaieta a l'hospital i fer-la caminar un xic.

Facultat d'història

Retrobada històrica a la Facu amb en Pep Ll. i en Màrius, amb qui no havíem coincidit des de feia dècades, junt amb en Pep i la M. Alba. A Manresa hem estat dubtant sobre on anar, però hem descartat llocs i ha quedat la Facu, on jo tenia deures pendents.

Després d'una parada per esmorzar (moltes felicitats per endavant, Pep Ll.) ens hem plantat al pàrking i -oh miracle- hem estat els primers! Així que hem decidit anar primer a la part de la dreta on no havíem estat el darrer dia amb la idea d'anar a l'esquerra a mida que s'anés atepeïnt de gent, cosa que ha esdevingut ben aviat!

En Pep Ll. i jo hem començar per l'esperonet on he deixat els trastos, que ha resultat ser una via 10: La Cesca (V+). Després hem fet la que havíen montat els altres, que diria que deu ser la Lourdes o la Montserat Bardí (V).

Als primers metres de Cesca.

A continuació ens hem posat a la Xavier Rabat (6a+). Aquesta és notablement més difícil que les altres, amb alguns passets de placa curiosos, especialment sense saber-ne els trucs -que no sé si n'hi ha. A vista m'ha semblat que li estaria bé un plus de més!

Com que la cosa s'ha anat omplint nosaltres dos hem tirat cap a la banda esquerra on jo hi tenia deures pendents. Hem començat per Les Neus (6a+), una via per disfrutar de valent on la dificultat està a la part que desploma un xic.

En Pep Ll. a Les Neus.

A continuació tenia ganes de fer Marta 82 per posar cintes a La Bomba. He començat pel díedret de La Bomba pensant que la via anava per allà però no he vist assegurances enlloc... i he deduit que la Marta 82 comença igual que Les Neus. Com que ja hi estava posat, he decidit continuar per La Bomba posant cintes. He anat lluitant i aguantat als desplomets d'abans del sostre, amb alguna remada llarga, m'he refet a sota el sostre i he encarat el pas. No recordava haver-me d'estirar tant per agafar la regleta de dretes i he hagut de buscar la d'esquerres per poder caçar la llastra bona. Una bona tibada, les gotes d'aigua a l'esquerra i ja estava xapant... Misión cumplida! Aquest 6c s'ha hagut de lluitar però ha caigut!

A La Bomba.

Després hem fet la Marta 82 (6a) començant per Les Neus. Un alejillo amb bon canto quan es deixa Les Neus i entrem a la zona complicada on cal anar negociant per aquí i allà. Per arribar a sota el sostre hi ha un bon canto amb un pas ben llarg fins la fissura. Baixant he vist algun forat a l'esquerra que ajudaria. Finalment, bavaresa atlètica fins la R. Diria que és igual o més difícil que Les Neus, que sols té un pas.

I amb aquesta hem tancat la sessió per avui i hem arribat a dinar (tard) a casa, no sense abans fer-nos una foto de grup i un tanto al bar :)

Els Lolos d'avui.

Bloc a Sant Joan

Tarda de bloc a Sant Joan amb en Tati, que ja havia quedat per blocar. Feia un munt de temps des de la darrera vegada i avui hem visitat el Dau, el Trinquela, la Visera, el Pessebre i el Cementiri.

Fracàs absolut a l'aresta SE del Dau per la cara sud, on sols he aconseguit fer el flanqueig per començar a escalfar i l'aresta SE per la cara est. Alguna tibada amb èxit a el Trinquela (crec), visita a la Visera per pendre vistes i baixada cap al sector dipòsit. Una via senzilla a el Pessebre, que ha havia fet i prendre vistes al flanqueig del Cementiri.

Després hem pujat a sobre el camí que puja a Moncunill on els bous han estat barallant-se amb el Cerví. Guapo!

Gèlida /2 (La Vinya)

Matinal gèlida la d'avui. Masoquisme en el seu estat més pur? No, millor: optimisme en el seu estat més pur! Perquè d'optimisme no en faltava aquest matí quan en Pep i la M. Alba m'han passat a recollir... Com que pintaven mal temps a la costa, hem decidit anar cap a l'interior. El destí ha estat el nou sector de la Vinya, just a sobre de Berga.

Amb un fred de justícia ens hem aproximat a la paret amb la confiança que el sol ens donaria alguna oportunitat. I així ha estat o, millor, hauria estat si no fos per un ventet que es girava de tant en tant i que et deixava ben glaçat. Per tant, hem hagut d'anar acumulant escalfor de tant en tant i esperar que la brisa no ens la prengués tota!

Hem començat per la via de més a l'esquerra (V), que és més interessant del que sembla des de baix. Després, hem fet un 6a de la seva dreta i a continuació un 6a molt llarg que ha resultat molt divertit, variat i mantingut. A continuació, un 6b que té la reunió a la meitat d'aquest 6a i a l'esquerra del 7a. Baixant d'aquí, a sobre se'ns ha posat un nuvolet a sobre i s'han acabat les possibilitats de fer res més. Així que, cap a casa!

En Pep a la primera via.

La M. Alba, lluitant per sortir al sol.

Un servidor, arronsat pel fred, enfilant-se.

Es una zona petita, vàlida per alguna escapada. La roca és un calcari amb algun còdol incrustat de tant en tant, bastant adherent. Ofereix passets variats, amb llastretes, gotes d'aigua, adherència, foradets... L'equipament es veu nou tot i que el peu de via es veu netejat de fa temps. Cap a la dreta es veu algun tros de roca prou interessant encara, a l'igual que una agulleta uns centenars de metres més a l'esquerra...

Gèlida

Gèlida tarda la d'avui a Calders Sud... Però ja se sap, "la cabra tira pa'l monte" i en Jortx i un servidor no ens hem arrugat i ens hem plantat al mirador de Calders. Feia un bon fred i bufava un bon vent, però ens hem acostat a peu de paret a veure si es podia fer quelcom... i s'ha pogut!

Escalfar, el que es diu escalfar, no ho he aconseguit però amb aquest objectiu he tornat a fer la via xxx (6a+) que l'altre dia va servir per al mateix. Després, en Jortx em munta la Kale Borroka (6b+). Li he arribat a fer tres pegues sense aconseguir res de bo. Havent xapat la segona s'han de pujar peus i pillar un tridit bastant bo, però no hi ha manera. Provant el pas acaba sortint però fer-ho seguidet és una altra història. Més amunt també hi ha el seu tomàquet... En fi, queda pendent!

En Jortx ha tingut valor d'inmortalitzar un dels meus pegues a Kale Borroka...

Mentrestant en Jortx s'ha tret de sobre un parell de suposats 6b+'s bastant inhumans. Almenys algú que va tatxant!

A cada via que hem fet ens hem anat abrigant més i quan ha marxat el sol hem toca el dos ràpidament... i hem arribat a casa ben d'horeta!

Os de Balaguer

He estat uns quants dies sense tocar roca perquè notava alguna molèstia a l'espatlla. No gran cosa, però he pensat que més valia deixar-ho reposar un xic... Per tant, avui ha estat la prova, i ha sortit força bé!

Avui ens hem tornat a retrobar els quatre grimpaires: En Pep, la M. Alba, la Rosa i jo mateix. El dia pintava bé però amb vent als extrems del país. Nosaltres hem enfilat cap a Os de Balaguer (41.8764,0.7115) i també hem quedat ventadets, però s'ha escalat la mar de bé. Això sí: hem hagut de córrer més d'una vegada per rescatar alguna cosa que el vent s'enduia, sobretot al primer sector que hem visitat.

La primera zona ha estat la "Tot un plaer"on hi havia algun cinquè per començar a escalfar motors. En Pep i la M. Alba es posen a l'Esperó de ponent i la Rosa i jo a Els primers passos (V+). Després nosaltres ens posem a l'Esperó de ponent (V), ben ventadets!

La Rosa a Els primers passos...

... i a l'Esperó de ponent.

A continuació hem fet Pastures de Voltor (6a). Una entrada plaquera i bonica per flanquejar a la dreta esquivant un arbre i un final atlètic configuren una via ben variada.

A Pastures de voltor: en Pep

Les nenes, a Els primers passos i a Pastures de voltor.

La Rosa tibant fort a Pastures de voltor.

Aprofitant que en Pep hi ha posat les cintes ens posem a Tot un plaer (6a+) que comparteix entrada amb l'anterior. Després segueix recte per agafar una fissura al final de la qual hi ha uns moviments curiosos en tendència a l'esquerra.

De mica en mica ha anat arribant força gent. Nosaltres canviem de sectoret per anar a fer Una de calç (6a+) i Una d'arena (6b). La de calç té una entrada bloquera, una zona de placa fineta, una panxeta on cal anar a buscar els bons cantos i un final de placa suavet i guapo. La d'arena té una entrada de bloc bastant més durilla, un repòs i un altre passet abans d'entrar a una placa fina. A partir d'aquí cal encarar el desplomet, que es resol bé a base de passos llargs.

Jo mateix a Una de calç...

... i a Una d'arena.

La Rosa (esquerra) a Una de calç i la M. Alba a Una d'arena.

En Pep i la M. Alba han anat baixant i han esperat que quedés lliure la Kin-tostao. Quan hi arribem, ells ja hi estan i decideixo posar-me a la del costat, Kin-matao (6b+). Ha anat bé per treballar l'"a vista", que és el que mola! Entrada amb bastants passos amb canto bastant petit. Després hi ha una llastreta on s'ha de tibar de valent fins a poder reposar a la repisa que fa a la part superior. A partir d'aquí cal mirar-se els primers moviments i després anar fent fins la reunió.

En Pep a Kin-tostao.

Jo mateix a Kin-matao.

Baixo i em poso directe a la Kin-tostao (6a), per acabar de rematar el dia. La Rosa també la fa -tot i que després de la d'arena ja deia que havia acabat la sessió- i sense despentinar-se! Una via molt guapa! Està clar que a les nenes els haurem de donar més canya, que s'enfilen per tot arreu!

I, de tornada, hem agafat forces a Ponts (41.9175,1.1866), on hi ha bona teca encara que arribis tard... un bon final per un altre dia excepcional!