Cap de setmana a Margalef /2

Avui hem tingut alguns dubtes sobre on anar. Una opció era Can Regino. Però al final ens hem decantat pel Camí de l'Ermita. Jo hi havia escalat un parell de vies fa molts anys i en guardava un bon record.

En el record també hi havia una gentada impressionant i avui també hi havia overbooking. Costa d'imaginar que segurament això és així dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any... Quina plaga que som els escaladors!

Hem escalfat amb la més senzill de la zona, Flor de Llit (V+)

Gaudint de la primera del dia.

 Després hem fet la seva veïna de l'esquerra, que té una entrada ben tensa i comparteix reunió amb ell, Flor de Nit (6a). Passats els primers metres, la resta és d'anar fent, ben suau.

A Flor de Nit hi ha una arrencada molt dura i una passejada després.

Seguidament ens n'hem anat a un viot més a la dreta, Sóc Roig (6a). Aquí trobem un primer tram d'anar fent i el tomàquet ve a la part final, quan la via entra al mur ataronjat. Aquí s'ha de tibar bastant i s'ha de navegar una bona miqueta! En particular, cal encertar la millor manera de fer els metres finals, un xic per la dreta. Per sort o per desgràcia, tot està tan magnesiat que s'acaba veient clar. Ara bé, la vi infla bastant. Força dura pel grau!

Cal encertar bé la part de dalt de Sóc Roig.

Després la placa de 6b, La Chinita de al Lao (6b). Ja s'intueix que aquí no regalaran res i així és! Placa de forats, la majoria no massa bons i algun peu clau sobat no, el següent! Em penjo en algunes xapes però els passos van sortint, mirant-ho bastant però. Segurament sortiria en un segon pegue però no es tracta pas d'això avui.

La Chinita no ens ha deixat encadenar-la.

Després d'aquí, veient les opcions disponibles, que són poques per la massificació, ens n'anem a fer, per acabar, tres vies a l'esquerra de tot.

La primera d'aquest trio és Badabadoc(V+). Placa bonica de fer.

Molt bonica, la Badabadoc.

La segona, Pelacanyes (V+). Aquí hi ha una entrada bastant rabiosa i alguns moviments curiosos més amunt. Bastant més difícil que l'anterior!

A Pelacanyes ja s'ha de tibar més.

I la tercera del trio final, Sac de Gemecs (6a). Entrada dura i sobada, un tram finet de posar-s'hi bé i un tram ben exigent que et fa rumiar i treballar. Però s'ha de tibar fortet aquí també!

Acabem la feina amb Sac de Gemecs.

Amb set vies, senzilles, al sac, ens n'anem més que contents. 

Les impressions són diverses. D'una banda, jo guardava molt bon record de la meva anterior visita. Aquesta vegada no ho he gaudit tant. Probablement hi jugui el meu baix estat de forma. L'altra vegada tot em va semblar fàcil i, en canvi, ara gairebé tot m'ha semblat difícil, jeje. També és veritat que alguna via està sobada de veritat i això no ajuda gens. També hem de comptar amb no estar sols ni de tros! El primer dia, vam estar envoltats de guiris en un 50% aproximadament, fins i tot als llocs fàcils on estàvem nosaltres. Entre els visitants i els locals aquí s'hi acumulen unes gentades que fa una certa basarda. 

Ara bé, la roca sembla feta per ser escalada i hi ha unes línies impressionants. Per tant, hi tornarem, ja veurem com, però hi tornarem!

 

Cap de setmana a Margalef

Amb en Ramon teníem planificat de fa mooolt temps de fer un cap de setmana de a Margalef. Finalment, aquest any, sí!

Hem anat a la Punta de les Espadelles perquè l'orientació és bona i, sobre el paper, hi ha coses factibles. Per escalfar ens hem posat a I tu de qui ets, Xiquet (6a+), perquè és el més assequible que hi ha. M'hi poso i vaig fent, però apretant bastant. La roca se'm fa estranya, fa temps que no tibo de bústies amb els dits ni tampoc que em veig obligat a aprofitar-les per als peus... Total que m'acabo penjant en un ressaltillo. Mirant-ho bé tot va sortint... però més amunt encara em torno a penjar perquè m'estic embutifarrant. Déu n'hi do el que m'ha costat entrar en el joc!

Escalfant, o intentant-ho, a la primera del dia.

A continuació, la segona via del dia ha estat Un Petó de Marieta (6a+). Aquí hi ha una entrada durilla seguint un diedret i després tot sembla indicar que continua més suau per la placa. La veritat és que és així, però abans toca agafar-se per uns forats de la placa de la dreta, més que vertical. Jo no ho he fet i he tornat a acabar penjant-me, jeje. Més amunt la via ja és bastant més suau. És més senzilla que l'anterior, però tampoc no queda encadenada!

Aquí hi ha més joc, però s'ha d'encertar també!

Per aquí ja només queden coses més cares i optem per baixar una mica el nivell i anar cap al Totxo de les Espadelles, que ens queda ben a la vora. Comencem amb Malditos Roedores(V+). Aquí sí, ja encadeno i toca gaudir, simplement!

Al Totxo ja comencem a encadenar alguna cosa.

També fem la veïna de la dreta, Gallo Claudio (V+). Aquí hi ha un pas més vertical al principi.

Al Gallo Claudio.

D'aquí hem anat a fer la Lindo Gatito (6a). Ja s'ha de vigilar una mica, perquè és fina de pebrots en algun punt, però es deixa fer.

Un Lindo Gatito...

I per acabar amb bon gust de boca, ens posem a la Lagarto Juancho (6b). Me l'he mirada una mica baixant de l'anterior, per tenir alguna opció d'encadenar-la Hi ha un tram bastant exigent, però quan faig el pegue em surt tot bé. Ara bé, sort d'haver-ho estudiat abans! A vista hagués estat completament impossible perquè s'ha d'encertar tot i no sobra res. El grau màxim d'aquest any!

L'encadene del dia, Lagarto Juancho.

Amb aquesta via feta pleguem trastos i ens n'anem a veure els escaladors de veritat, que fan de les seves al Racó de les Espadelles. És espectacular de veure!

Baixem cap al poble i pernoctem a la zona habilitada al mateix poble i hi estem la mar de bé.

La primera de l'any, també a Vallirana

Tanco any i obro any nou a Vallirana, aquesta vegada amb en Ramon.

Ens n'hem anat al sector Rototom, on fem Martina(V+). Després ens movem uns metres a l'esquerra a fer Babia (V+) i a continuació La Calça d'Or (6a) entre les dues anteriors. A Babia hi ha un pas curiós per xapar la última assegurança si no hi ha la cinta posada. Nosaltres li teníem i no hi ha hagut problema (o no massa). La Calça d'Or té una entrada bastant tensa fins la tercera xapa...

A Martina.

A Babia.

A La Calça d'Or.

Rematem aquest tros fent Cobi (V+), a l'esquerra de Babia i a la dreta de la gran fissura X-Sex.

A Cobi, molt més suau tot i que hi he tingut una relliscada de peu, sense conseqüències.

Després, anem més a l'esquerra i fem Charmed (V+) i la de l'Esquerra de Charmed (6a+). Charmed és bonica de fer, però hi ha alguna tibada prou intensa. En algun moment havia estat de 6a, crec.

Charmed, es deixa fer, però és física!

 

El 6a+, molt dur al ressalt vermellós.

A la darrera li havia fet un tast fa molt de temps i no me'n vaig sortir. Avui me l'he mirada mentre baixava de l'anterior i l'he encadenada, però s'ha de treballar de valent! Hi ha algun pas de creure-s'ho força, movent-se sobre roms de mans i sabent on són aquests roms acceptables. Diria que força difícil a vista!

I amb sis encadenes ens donem per satisfets. Aprofitem per fer plans per la propera setmana i tornem ben contents. Avui no ha fet sol, però hem pogut escalar prou bé!

Darrera del 2024 a Vallirana

Avui hem tornat a Vallirana amb en Pep, amb qui vam venir fa no res, i amb el Manel i el Mario, que ara feia dies que no coincidíem. Hem anat buscant un sectoret que ens fes el pes i hem començat per un que, sorprenentment, no surt a la guia de Luichy. Ha estat una sorpresa desagradable, perquè les vies no semblen pas TAN noves... Ja se sap que el material imprès té la vida que té, però m'ha sorprès, en negatiu.

Cal buscar Can Cortines per internet i trobarem unes 6 vietes, senzilles, però molt guapes. Hem començat el Manel i jo amb la Can Cortines (V) i en Mario i el Pep a la CADE 75a (V).

Recull de fotos de les dues primeres del dia.

Les vies d'aquest sectoret són, d'esquerra a dreta, segons TheCrag,

• Cicle Fiba-Colui. Sport 20m
• Figuerola de Meiá. Sport 15m
• S/N, . Sport 15m
• Can Cortines. Sport 20m
• Cade 75 A. Sport 20m
• F. Homedes. Sport 20m

Tant Can Cortines com Cade 75a són ben boniques. El primer tram molt arrampat, però després hi ha moviments ben xulos!

A continuació amb en Manel ens n'hem anat a la dreta, al sector Rototom, a fer la #4 (V+) segons la guia del Luichy, a la dreta de Pijus Magnificus. Bona, amb una zona prou durilla, segurament un bon 6a a molts llocs.

El V+ o més...

D'aquí hem fet la Pijus Magnificus (6a+). Té una entrada regletera ben intensa i un tram final on s'ha de fer algun moviment curiós fins agafar la fissura final. Xula!

Gaudint de Pijus Magnificus.

Hem seguit amb la 1+1=3 (6a). Aquesta és clarament més difícil que l'anterior, però què hi farem! Fins la 3a xapa hi ha una bona lluita, ben intensa. Després s'acosta bastant a la seva veïna de l'esquerra, que han fet els companys abans. Aquesta de l'esquerra, segons la guia del Luichy diu que és 6a i que es diu Top10, però tothom diu que és V (també TheCrag) i no se li coneix nom. No sembla que aquí ajudi gaire o gens la guia tampoc...

Lluitant fort a 1+1=3.

Després d'aquestes 5 vies encadenades enfilem el camí de tornada, que el Mario té compromisos d'hora. La darrera de l'any, amb un sol meravellós i una excel·lent companyia. Tot plegat, un luxe!

Vallirana

Avui amb en Pep ens n'hem anat a Vallirana. Portem la nova guia del Luichy de Barcelona y Alrededores i pensàvem que amb això ho trobaríem tot... i no és exactament així! Hem anat bucant i ens hem plantat al sector de l'Escut.

Hem començat fent Meteoro (V). Via bonica de fer, variada, amb un flanqueig interessant al mig del llarg. Recomanable! Sembla que més recomanables que les dues que van per la seva esquerra i que no surten a la guia.

Escalfant a Meteoro.

Després ha ant venint gent i ens hem acabat posant a One (6a), més a la dreta. Té químics, encara que la guia diu parabolts. Pot servir per situarla. Bona via, també. Té una zona més delicada on ja s'intueix: a la zona més panxuda. Per sort, apareixen bones gandes i són ben visibles. Al segon bombillo avui hi havia unes cleques que no deixaven marge de dubte... Com ens hem de veure!

Apretant una mica més a One.

D'aquí hem passat a Top10 (6a). Aquesta encara el desplomet de l'escut per la banda dreta, passant per un giga-bloc reforçat amb tensors, on només s'hi posa un peu. Es pot llegir bastant fàcil. El més difícil és quan es surt de la zona desplomada, on toca fer una remada fins alguna presa no massa bona que permet restablir-se sobre els peus.

Top 10 desploma una mica...

Posem cintes a Àngela (6a) i m'hi poso. Aquí s'ha de tibar bastant més. A la zona desplomada toca tibar amb ganes perquè desploma de veritat. Surt, però esbufegant. L'he trobada molt més difícil que les altres!

... i Àngela desploma de valent!

D'aquí passem a fer la 1% Ampliada (6a+). Un tram d'anar fent que ens porta a la placa fina que duria a la R de la 1% Sense Ampliar. Aquí hi ha uns moviments fins, especialment per flanquejar cap a la dreta i encara la fissura. S'agafen un bons forats i després toca anar aguantant. Van sortint cantos bons, també a la vora d'una arrel que convidaria a ser usada si no fos perquè està feta una ruïna absoluta -compte! Aviat es passa cap a la dreta per unes bones preses i toca encarar una entrada a reunió on hi ha un punt de mirar-s'ho amb un alejillo. Aquí en Pep, que les ha anat fent en top-rope, ha fet una volada i no s'ha vist amb forces per retornar a la línia de la via perquè la corda ve de costat.

Tibant de valent a la 1%

Aprofito l'avinentesa que la corda ve directa per fer-li un top-rope a la veïna Espacio Intervenido (6a+). Mirant el blog crec que només li vagi fer un altre tast en top-rope fa molt de temps. M'ha sortit, però sembla que s'haurà de tibar molt fort (uns companys que volaven pel peu de via parlaven d'ella com a 6b).

Acabant el treball d'avui amb un top-rope a Espacio Intervenido.

Amb això tanquem la matinal d'avui! Malgrat el fred de matinada, hem escalat en màniga curta des de la primera via. Tot un luxe!