Aquesta tarda bufava bastant vent. Vent de ponent i no feia massa fred... calia buscar un lloc poc ventat, així que en Pep ha proposat anar a Les Puces. Feia molt de temps que havia ullat les parets que quedaven a la dreta del viaducte, anant cap a Barna, i sabia que hi havia vies. En Pep ja hi havia fet alguna visita i, per tant, coneixia el terreny.
Es tracta d'una zona petitona però es veu que s'hi ha treballat de valent, tant en l'aproximació com en els peus de via. Les vies són peculiars, algunes de molt bones, sobre una roca especial que sovint permet assegurar-se amb ponts de roca, sense haver de posar expansions.
Hem començat escalfant per unes vietes que hi ha a la dreta del sector central, després de pujar uns metres cap al nivell superior. Per aquí hi ha un forat del que en surt un airet frescot... valdria la pena saber fins on comunica! El Pep ha triat dues vietes (V+ les dues) que han resultat bastant disfrutones i que donen una idea de què va la zona.
Les primeres vies que hem fet comencen sobre el replanet.Després hem baixat cap al sector central i hem fet una via que comença per un desplom fissurat per anar a buscar la placa de la dreta i que acaba sortint a la part alta de la paret (6a, probablement):
En Pep tibant de valent.A continuació, un viot espectacular: l'esperó més evident que hi ha al sector central, que sembla que s'anomena St. George Day (6b+). Una entrada curiosa, de tibar-li fort però amb bon canto porta a una zona més tranquila. Després, un pas dur a l'alçada de l'únic parabolt (la resta són bons ponts de roca) i entrada a la reunió per terreny més còmode.
En Pep als primers passos del fantàstic esperó.
Jo mateix als darrers moviments de St. George Day.
Després en Pep m'ha portat, travessant una zona poc fressada, a una altra zoneta més a la dreta, on hi ha tres vies més. Nosaltres ens hem posat a la del mig, que ha resultat ben disfrutona, probablement 6a:
A la via central del sector dret...
... tota ella sobre ponts de roca.En aquesta via hem posat un friend després del darrer pont de pedra, tot i que es passa sense.
En acabat, hem desfet el camí, hem anat a visitar la zona esquerra i hem fet una vieta que comença amb conglomerat montserratí per un esperonet poc marcat, continua per arenisca i acaba amb roca variada:
Conglomerat montserratí al sector de l'esquerra.Entrada dureta, d'anar a buscar un bidit, una franja plana i un bon canto que salva la jugada. No en sé gran cosa, probablement 6a+ o un xic més tenint en compte l'entrada.
En resum, una zona especial, que sens dubte ha estat molt ben cuidada pels seus creadors. Vies úniques, algunes d'elles ben interessants.
