Tarda al Mal Pas de Travil

Avui hem estat quatre els fanàtics de tarda: amb l'Ernest, el Ramon i el Josep ens n'hem anat al Mal Pas, on hi ha vies per tots els gustos.

El Ramon i jo escalarem suau mentre els companys apreten tant com poden. Nosaltres hem començat per Interferències de Manel (V). És un "suposat" V perquè la realitat és ben diferent. Cal donar la talla a diversos punts, la presa sovint és petita (anant a vista, com a mínim) i el terreny força vertical. Això sí, és una línia guapa i llarga, que deixa ben escalfat. No li recomano al Ramon que intenti fer-la de primer, així que la fa en top-rope... i coincideix amb la recomanació.

 

A Interferències de Manel, molt més exigent del que sembla.

A continuació fem Teia de Maria (V). Veig que quan l'havia feta estava de V+... També és un "suposat" V, doncs. Més curta, amb alguns passos bastant més tiesos... cal donar la talla també.

A Teia de Maria també s'ha de treballar.

 Baixant hem posat cintes per provar El Noi del Pijama de Ralles (6a). Aquesta és més difícil que les altres, amb tibades intenses, però és prou franca si tens alguna idea de per on atacar-la. Sort que me l'he mirat una mica baixant abans...

A ... el Pijama de Ralles. Bona com el llibre.

Després hem anat al díedre La dels Ossitos (V+). És bastant més senzilla que la Interferències o la Teia pel meu gust. Però no cal atabalar-se massa: totes són vies boníssimes.

El boníssim díedre Dels Ossitos.

Per acabar la sessió, m'he posat a la magnífica Sant Antoni (6a+) que havia fet fa uns anys. Després de l'entrada d'arbre toca tibar una mica per unes xapes verticals, però on van sortint cantos i t'hi pots anar posant bé. La resta, una placa d'anar navegant, amb passos interessants més amunt, però que es resolen la mar de bé. Com diu l'Ernest, segurament la via amb més entitat que he fet des de la tornada a l'activitat. Més que bona, boníssima!

Sant Antoni no defrauda, tot i el traçat sinuós.

I gairebé ben fosc hem plegat trastos i cap a casa. Una tarda d'1 d'Octubre ben aprofitada -pensar que fa tres anys estàvem amb altra feina...

Roc Negre

Hem començat per Caga Tió (IV+). Una entrada rabiosa pel grau i anar fent fins la reunió roca discreta. Aquí el Ramon ha atacat de primer i posant cintes.

Començant amb IV's

A continuació m'he posat a Pagafantes (6a+) just a l'esquerra de l'anterior. La roca és força discreta, no convida gaire a ser escalada. Toca fer alguns moviments a dreta i esquerra per trobar una línia coherent. Alguns passos delicats fins arribar a un punt on no tinc clar per on tirar. M'ho miro per la dreta, després per l'esquerra, fins i tot arribo a xapar la reunió de la via del costat, la desxapo quan veig que no és per allà i torno a mirar-ho per la dreta... Tot això anar aguantant com puc perquè el terreny no és pas gens senzill. Al final em penjo i m'ho miro. Resulta que al final és pel mig: hi ha una regleta que no he encertat a veure en cap moment. Des d'una llastra que sona trencada per l'esquerra toca agafar una presa raonable per la dreta i remar fins la regleta, a poder ser amb la dreta. Pujar peus i estirar-se fins la fissura, on hi ha un bon forat. Més amunt les xapes sembla que conviden a complicar-se la vida, però novament no s'hi veu res i toca anar per la dreta de les mateixes. Entre la roca i el recorregut, no m'ha agradat...

Una mica abans del crux de Pagafantas.

A continuació hem anat a l'esquerra de tot, a fer algun quintu. La de més a l'esquerra, Clàudia (V) l'havia fet en top-rope un dia per escalfar. Avui l'he encadenat. El Ramon li fa un top-rope a Adrià i jo em poso a Essència de Lluna (V) seguint per Adrià, cosa que també farà el Ramon fent de primer. Els primers metres de l'Essència són molt guapos, amb tibades i remades de molt bon fer amb tècnica. Després toca adherència...

Claùdia...

... i Essència de Lluna.

A continuació tenia ganes de tatxar Super Tram (6a+) que no havia tastat mai. La part de baix té uns trams amb roca que no és una meravella i val la pena colpejar-ho tot per veure com sona. Més amunt hi ha alguns llocs on calen moviments imaginatius per resoldre-ho amb comoditat. La corda pot fer ròssec en alguns llocs, jo he desxapat algun parabolt per aquest motiu (i per estalviar cintes, que aquí en calen un munt). A la part final toca un desplomet que és la part dura de la via. La part més desplomada es creua en lleugera diagonal de dreta a esquerra, amb presa prou bona. Una vegada sobre el desplom, terreny rom on una estirada m'ha permès trobar quelcom prou bo per anar-me movent. Després, diagonal a la dreta per entrar a la reunió, compartida amb Fang i Setge.

A la part final de Super Tram.

Per acabar el dia, com que se'ns està fent tard, li faig un top-rope a Fang i Setge (6a+) que ja havia fet en una altra ocasió. Molt guapa, amb passos imaginatius en diversos punts, i amb un ressalt final molt més senzill que l'anterior. Serveix per acumular metres i anar rehabilitant el dit...

Hem estat sols fins l'arribada d'un grup força nombrós, quan ja estàvem a la part final de la sessió. I el dia ha acompanyat: assegurant amb bastantes capes posades però escalant normalment en màniga curta.

La Placeta

Toca anar fent metres i anar provant moviments en plan suau. I avui li he d'agrair a l'Ernest que m'hagi portat a la Placeta, on hi ha vies tant per ell com per a mi. L'aproximació en cotxe té un bon tram de pista regular, amb un trosset més delicat. Nosaltres hem aparcat un xic abans del sector i ens hem estalviat una altra zona xunga.

Hem començat per la zona que queda a sota de la pista. Jo he començat per Caga Mandúrries (IV+). Placa de conglomerat tombada amb una zona un xic més dreta amb canto rom i petit. Bastant difícil pel grau proposat!

 

El company, atacant Pica Lletres.

L'Ernest ha fet Pica Lletres, a l'esquerra i jo m'he posat a A Plom (V+). Un viot! Assegurada amb spits i una certa alegria entre xapes. Una mica més vertical, però molt més franca que l'anterior, per mi gairebé igual de difícil.

Aquí, A Plom.

Després he fet la Vila del Pingüí (V+). Aquí hi ha les primeres tres o quatre xapes intenses, amb el primer tram d'apretar-li de debò. Tot i així hi ha canto i es gaudeix d'allò més. Després, anar fent fins la reunió.

L'Ernest proposa fer la Padrins (6a). Un tram més vertical a la primer part de la via, on s'han de buscar les preses però que casualment surten just allà on les esperes! Sembla que la natura les hi hagi posades per ser escalades i gaudides! Després de les dificultats inicials ve un tram més senzill i un ressalt final que es deixa fer bé. Molt bona també!

Una mica més picant, a Padrins.

Després d'aquestes ens n'hem anat a l'altra banda, on l'Ernest hi tenia el projecte del dia, la Elèctric (7a). Li ha fet algun intent, però avui no s'ha deixat encadenar... Quedarà pendent per un altre dia!

El company, barallant-se amb Elèctric.

Per la meva banda, jo encara he fet la És de Vida (V+): Hi he trobat alguns moviments ben exigents! Tibades intenses al principi i alguns moviments delicats de roms a la part final... Déu n'hi do! També he fet El Lleó no fa Por (6a) a l'esquerra de l'anterior amb les darreres llums del dia. M'ha semblat més franca que l'anterior i això tenint en compte que no m'hi veia massa bé ja...

La recollida de trastos l'hem feta amb molt poca llum i hem hagut d'encendre el mòbil per il·luminar un tram del camí de tornada. Tarda ben aprofitada, amb 6 bones vies encadenades. I, a sobre, bones sensacions al dit -mica en mica tocarà anar pujant la intensitat.

El Pati

A la dreta de la Vinya s'hi ha equipat un sectoret anomenat el Pati i avui ens hi hem acostat amb el Ramon, que feia molt de temps que no escalava.

Hi ha 7 vies entre V i 6b sobre roca que no sempre és perfecte, però que ha estat molt sanejada. Això vol dir que, tot i l'excel·lent feina que han fet els equipadors, encara ens podem trobar alguna cosa que caigui. De fet, n'han anat caient unes quantes, sense conseqüències.

M'he posat a la de més a la dreta, Manipula i Guanyaràs (V). Passos interessants al principi, escaquejables per la dreta, un ressaltillo i una rampeta fins la reunió. Roca molt bona fins als darrers metres. Molt ben equipada, com la resta. El Ramon s'animarà a fer-la de primer i se'n surt com si no hagués passat el temps. Però això és després de que, després de despenjar-me de la primera via, jo m'enfili per la del costat, La Matraca (V+) perquè si no no em sento escalfat.

 

A Manipula i Guanyaràs

La segona és una mica més difícil, amb alguns moviments tècnics d'adherència i presa roma. Després, passeig fins la mateixa reunió.

 

A La Matraca.

A continuació em poso a Espiral del Silenci (6a) a l'esquerra de l'anterior. Té la reunió uns metres a l'esquerra de les dues primeres. Aquí hi ha algun moviment on s'ha de tibar més, però m'ha semblat més franca i fàcil de llegir que l'anterior. Molt guapa!

A Espiral del Silenci.

Seguidament toca Exhili Ideològic (6a) que, amb 20 metres ben llargs és força més llarga que les altres de la dreta. Aquí hi tenim un tram curiós al principi, on cal fer alguna contorsió sobre roms. Després un tram de més bon fer, per un díedre d'on es surt per la placa de l'esquerra per atacar el ressalt final, amb alguns passets xulos. Interessant!

A Exhili Ideològic.

Baixant d'aquí em miro el 6b, curt, que hi ha a l'esquerra, però m'ha semblat dur i poc evident. No em convé pas, en plena recuperació, així que em poso a la següent Orco Incendiari (6a+). Ressegueix una fissura en diagonal a l'esquerra i continua per la placa cap a la dreta, esdevenint la via més llarga del sectoret. A la zona de la fissura hi ha passos guapos, amb canto. El pas desplomat cap a la dreta es resol ben bé i toca esforçar-se una mica al mur final. Entremig hi ha una zona una mica trencada que li treu encant, però és una línia ben xula.

En Ramon, a la fissura inicial de Orco Incendiari.

I per acabar la sessió, la de l'esquerra de tot, Conseller de Drames (6a). Placa guapa i franca al principi. Després toca una zona desplomadeta, amb bon canto. I, per acabar un esperó final que m'ha semblat bastant difícil. He estat una bona estona per llegir una forma de fer-lo: per la dreta de les xapes, sobre uns roms que exigeixen una bona dosi de concentració i ganes.

A Conseller de Drames, be exigent i xula!

Amb sis vietes fetes, havent sortit força tard de casa ens donem per satisfets! La recuperació va per bon camí i vaig acumulant metres. I en Ramon... qui sap, igual torna al món de l'escalada durant uns dies :)

Tornada a la roca al Mirador de Garreta

Fa gairebé 2 mesos vaig tenir un trencament de la politja A4 del 4rt dit (anular) mentre tibava del tridit / regleta lateral esquerra al crux de la Perestroika al Roc de l'Alou. Ha tocat fer bondat... però avui tocava tornar a la roca!

Al final del dia ja tornava a xalar de valent...

A urgències em van immobilitzar amb un muntatge que ocupava (i inutilitzava) pràcticament tota la mà. Això és la recepta segura perquè te'l treguis el més aviat possible. El traumatòleg va suggerir que amb una fèrula xica ja hagués estat suficient. El que vaig fer jo és unir el 4rt amb el 3r amb esparadrap durant un parell de dies i a partir d'aquí sense res, però sense forçar-lo en absolut. Què s'hauria d'haver fet? Potser fèrula xica, d'un sol dit. O unint dos dits més un taping que asseguri que el tendó es manté prop de l'os. El repòs en tot cas han de ser 10 dies. A mi el traumatòleg em va veure passats 8 dies... A la ecografia sembla que va confirmar que es tractava d'una ruptura total o gairebé total. El tendó quedava separat de l'os encara, però aleshores sembla que ja tocava iniciar rehabilitació. Des d'aleshores he anat fent i el dit ha anat millorant fins no fer mal. Això sí, la falange ha quedat més voluminosa que la de la mà dreta.

Avui he sortit amb la Rosa per veure com responia el dit a la roca i ens n'hem anat al Mirador de Garreta, al costat de la Queraltina. Quan hem arribat hi havia una cordada femenina que estava per allà i ens han acabat de situar sobre el terreny. A proposta seva, ens hem quedat a les vies més llargues, que es veuen més guapes també.

Comencem amb Castell Berguedà (V). Una passet a uns metres de terra i la resta d'anar fent. 20 metres ben guapos. La Rosa la fa, en top-rope això sí, però no es despentina gens ni mica. Feia mooolts anys que ella no escalava i no ha oblidat el gesto!

 

La Rosa, a la seva primera del dia, del mes, de l'any i del quinquenni...

Després tocava fer-ne una altra i m'he posat a Tots Sans (6a). Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada. En el meu cas, per flanquejar cap a l'esquerra a buscar una llastra boníssima una vegada feta l'entrada un xic per la dreta. Segurament s'hi pot anar directe però amb un pas de decisió sobre presa més xica. No li recomano per la Rosa i vaig directe a la següent.

Aquesta és 40 Àngels (V+). Té els primers metres mantingudets i verticals, amb bon canto però on cal buscar i estirar-se una mica. Després terreny tombat i rom, una combinació ben xula! La Rosa també la fa amb solvència.

 A 40 Àngels toca tibar una mica al principi...

Per acabar la sessió, anem cap a l'esquerra, on les vies ja apreten una mica més i trio la Toporoc (6a+) que entra per la vista. Començament còmode i un xic sobreequpat per una llastra en terreny tombat i aviat entrem a la vertical. A partir d'aquí els moviments són mantinguts. Hi ha bon canto i peus suficients, però cal endevinar la millor continuació a cada moment. La via té unes quantes xapes que fan mantenir la tensió fins que la roca es tomba lleugerament. Molt recomanable tant per la llargada com perquè és mantinguda!

Amb aquestes quatre vies (que, a sobre, no havia fet mai) em dono per satisfet. Bones sensacions en el primer dia. Això sí, en un pas de la Toporoc m'he agafat en una llastra lateral que recordava la presa on em vaig lesionar... i que canviat d'opció. No tinc clar com de tendre està la politja reparada i, tot i el taping protector que duia, he preferit no tibar gairebé gens. Segurament també serà una qüestió de coco el tornar a confiar plenament...

 

Roc de l'Alou i pausa

Avui hem anat amb l'Ernest i el Josep cap al Roc de l'Alou, amb ganes de tibar fort. Feia caloreta, però a l'ombra s'estava prou bé. A més, hem tingut el nostre sector per nosaltres sols!

Al crux de Perestroika: la darrera presa d'esquerra que he agafat
avui... i per uns dies

Jo he començat suau, escalfant a la Sonewall(6a+). L'he fet unes quantes vegades ja, però és xula, llarga i serveix per escalfar. En Josep va fort i es posa a Sganga (6c) per muntar vies més potents, tot i que pateix més del que s'esperava i això li passarà factura. L'Ernest escalfa a unes vies de la cara senzilla, que està en mode tatxaire per enèsima vegada :)

Davant l'alternativa de barallar-me amb l'Efecte 2mil, que em fa molta mandra, decideixo seguir escalfant fent la Perestroika (7a) en top-rope, reposant arreu. La faig i va sortint tot, no em canso gens ni faig cap moviment massa intens. Prenc nota mental de tot el que cal...

El Josep prova Putiferi (7a+) en top-rope i queda encallat a la zona de després d'un maillon... senyal inequívoc de que les coses es compliquen. L'Ernest, en canvi, decideix cremar calories a Slow (6b+)... i gairebé les hi deixa totes!

 En Josep, provant la Putiferi...

... i l'Ernest, lluitant a Slow.

Quan em torna a tocar, em poso a Perestroika des de baix. Concentració i esperar el flow! Vaig fent molt bé el primer tram. Quan la paret es redreça hi ha un dels passos que em costen. Hi ha preses que conviden a arrencar per l'esquerra, però jo tiro recte. Preses petites fins pujar un peu a una regleta de dreta, des d'on una estirada permet agafar unes rugositats a un pam de la xapa. Jo faig un pas més dins pillar bon canto lateral esquerra i xapo. Ara es tracta de pujar mà esquerra i fer una remada bèstia fins un bon bec de dreta. Acostar ma esquerra a un pla (buscar una depressió bona per tibar més de gust) i xapar. Moure mà esquerra per fer espai per la dreta i anar a buscar un petit tridit lateral per l'esquerra. Abans hi he arribat amb les cames verticals, buscant un peu esquerre -la versió intel·ligent. Ara vaig encebat i hi arribo amb el peu esquerre molt obert. Ara toca tibar fort i pujar peu dret al bec on hi havia la mà dreta. Quan estic fent el moviment, sento un "clec" i em falla l'anular esquerre i me'n vaig avall. S'ha acaba escalar per avui i per una temporada...

Avui, anant 3, hem pogut fer fotos xules de la Perestroika!

Al crux de Perestroika... Tibada i avall!

D'aquí tocava pillar un bon canto de dreta, xapar i flanquejar a dreta. Pujar per agafar una invertida bona d'esquerra, pujar peus i una remada amb dreta fins un bon canto i xapar. Anar a buscar una altra invertida i bons cantos fins la reunió. Però això serà un altre dia!

L'Ernest li ha fet un pegue també i ha fallat al crux: no ha arribat al bec. A partir d'aquí ha anat fent, reposant fins la R. 

L'Ernest, fent el moviment on he fallat.

Mentrestant, la lluita continua... La Putiferi no sembla factible ara, l'Ernest opina que s'ha trencat alguna cosa... Ja ho investigarà qui vulgui! Ara toca anar desmuntant, amb feina de la bona a Slow però finalment pleguem trastos.

La lesió sembla que no serà tan greu com havia temut d'entrada. El "clec" i el fet que la falange distal quedés sobtadament en la postura que tens en arquejar partint d'una postura inicial en extensió podia fer pensar en ruptura de politja o de lligament. Sembla que només hi ha una inflamació de politja i de la zona articular. De moment, gel, ibuprofens i d'aquí uns dies a tornar al fisio i al metge. Mentrestant, calma. Llegint veig que la majoria de lesions es donen quan estàs al punt àlgid. El d'avui és un exemple més que ho confirma...

Can Placa

Avui ens n'hem anat a Can Placa. En Josep havia proposat baixar a Casanova, però passant pel davant li he proposat quedar-nos, que jo hi tinc feineta!

Així que ens n'hem anat a l'esquerra, on jo hi tinc unes quantes vies pendents. Hem començat amb Colla Pessigolla (6a), que segueix un díedre. És una via molt maca, on es poden aplicar un munt de repertoris gestuals per gaudir de cada pas. Inclou un parell de zones més intenses i un bon munt de metres.

Escalfant a la més que recomanable Colla Pessigolla.

A continuació ens hem posat a Quico Miku (6b+). En Josep recordava que hi havia un moviment bastant curiós als volts de la tercera xapa, però no ha recordat exactament com resoldre'l i s'ha hagut de penjar. Jo l'he encadenat, coneixent una punxa clau. Toca anar pujant un pensament per l'esquerra, a aprofitar una fissureta oberta i aquí el moviment clau ha estat un cerrojo de dits que m'ha permès creuar l'esquerra fins la punxa i la dreta en lateral a la zona de la xapa, permetent xapar amb certa comoditat. Els peus són raonables aquí. A la part de dalt hi torna a haver una zona fina, fina, on s'ha d'apretar de valent. Tenia una certa por per si fallava aquí, però finalment ha sortit!

En Josep (a dalt) i jo Quico Miku.

Després d'aquesta ens hem posat a Glòria Màxima (6c+). Em comenta en Josep que en algun moment havia estat de 7a... Ell l'havia fet, s'hi posa i la treu amb solvència total. Jo em decideixo a intentar-la directament des de baix i vaig fent bé fins al crux. Aquí em moc una mica massa per la dreta i quan vaig a pillar un forat aparentment bo em rellisca el peu dret i caic i em penjo amb calma per estudiar-lo. Estic molta estona intentant veure la forma de sortir-ne, sobretot per xapar la següent: en Josep ho ha fet des d'un forat d'esquerres, però jo no tinc força per aguantar-m'hi i he de fer un llançament més, fins un canto bo i xapar amb esquerra a l'alçada del pit. Des d'aquí la continuació també em costa un munt d'estona, provant i reprovant. I la sortida de la darrera xapa, també! En fi, que m'he arrossegat vilment! A la baixada he tornat a matisar-ho però estic massa petat. Realment no tinc clar com fer-la!

En Josep ni es despentina posant cintes a Glòria Màxima.

Després d'això en Josep ha fet la TLM (6b+). Jo l'havia feta fa molts anys i recordava un pas tens a la tercera xapa o així i després anar fent. El company la fa i confirma aquesta impressió.

Estic una estona relaxant-me perquè torna a tocar provar Glòria Màxima. Quan estic mentalment i física preparat m'hi poso. Vaig fluint fins al crux, on comença la zona lleugerament desplomada: rom dolentíssim d'esquerres que permet agafar una lateral dreta acceptable, semi-llançament a un rom lateral molt a l'esquerra, pujar dreta en lateral, esquerra al forat des d'on el company és capaç de xapar, pujar mà dreta en una regletilla semi-lateral, pujar peus a una rugositat a la dreta i lllançament al canto bo. Surt! Després, lateral minúscula per la dreta, esquerra a una fissura vertical, remada i xapatge. Creuament de mà dreta a una punxeta i pas de peus a l'esquerra per anar a buscar un bloc bo a l'esquerra, uff! Surt tot, però encara queden un parell de moviments: pujar mà dreta, esquerra a un canto rom rar i remada fins un bon  tridit vertical de dreta. D'aquí xapo creuat amb comoditat i només queden unes tibades que he pogut aguantar bé. Uau! al sac! 

Jo mateix, a punt d'entrar el crux de Glòria Màxima.

En algun moment he tingut dubtes de si les forces aguantarien, especialment al forat de marras que he comentat. Notava com se m'obria una mica la mà, però el llançament ha sortit bé. Quin subidón. També he flipat amb el creuament que he fet a sota el sostre, aprofitant una rugositat que al primer intent ni tan sols he vist, sort que els peus van en adherències prou bones... Estic tenint unes sensacions boníssimes aquests dies!

Deixo la reunió muntada perquè en Josep provi Decoton Fluix (7a) en top rope. Baixant tasto algunes preses i vaig trobant una possible seqüència per fer-la, ajudat per unes cleques visibles. Però la via té molts passos i només en tasto alguns... En Josep s'hi posa amb la corda per dalt, i sort que ho ha fet així. Hi ha alguns alejes incomprensibles on la caiguda és fins a terra sens cap mena de dubte. A sobre la roca és dubtosa... En Josep no la gaudeix gaire que diguem. La zona que he investigat la va traient força bé, però queden alguns moviments per resoldre i la via encara va a una altra reunió... 6 bolts en 23 metres amb roca peculiar i 7a... sale mal, diríem... Jo no m'hi he posat perquè ja he fet prou feina, amb quatre pegues, tres d'ells ben exigents. I en Josep té clar que no s'hi posarà pas més. Cap problema, perquè cap a la dreta tenim feina per una altre dia també.

El company provant Decoton Fluix i no sembla pas que li
hagin quedat ganes de tornar-hi.

Abandonem la zona a 18º de temperatura. No es pot dir que haguem passat calor avui...