Perles. Els Roures

Després de molt de temps, avui hem tornat a sortir a escakar en Pep, la M. Alba, la Rosa i jo. En Pep va proposar Perles, i cap allà hem enfilat perquè jo no hi havia estat mai. La zona m'ha encantat per la roca impressionantment bona que hi trobem. Alhora, hi ha una bona varietat de vies que ens han deixat un molt bon gust de boca.

En Pep ens ha portat al sector dels Roures on hem pogut comprovar que s'hi han anat obrint unes quantes vies més, a banda de les que hi ha ressenyades. Més a la dreta de la Estel, se n'hi troben un bon grapat més. Imagino que algun dia es donaran a conèixer.

Malgrat que no hi havia cap cotxe, en arribar a peu de paret ja hi havia dues parelles franceses que estaven enfilats. Cap problema: hem començat tastant algunes de les vies noves.

La Rosa i jo ens hem posat a Obelix (V+) per escalfar. Uns passos de placa, un tram arrampadet -on ens creua una via de IV- i sortida seguint una fissureta on hi ha un pas curiós.

Després hem fet la via que hi ha a la dreta de la Estel, de nom xxx. Aquesta no té el grau al costat del nom. Imagino que, per coherència amb la resta que hem anat fent, serà un 6b doncs hi ha alguns llocs on cal mirar-s'ho bastantet.

Jo mateix a xxx.

Aprofitant que els francesos han anat movent-se cap a l'esquerra, ens hem posat primer a la Corfú (6a) i despres a la Mikonos (6a). Si existeixen les vies '10', aquestes dues ho son sense cap mena de dubte. Ofereixen una escalada tècnica, gestual, amb bon canto, continuïtat... què més es pot demanar?

Aquí tenim en Pep en acció a Corfú.

Aquí la Rosa a Corfú...

... i aquí a Mikonos.

Després hem fet les dues de la seva dreta, que també comparteixen reunió: la Boira (6a) i la Estel (6a). Dues vies més que són una veritable joia de l'escalada i que hem disfrutat de valent.

Jo mateix a Estel.

A aquestes alçades aquest tram de paret s'ha anat omplint, amb 4 guiris rudes de parla anglesa que semblaven anar de curset i alguns del país no rudes. Total, que ens hem desplaçat cap a l'esquerra, on en Pep acabava de fer la Ninota (6c).

Com que me l'ha recomanada tant, m'hi he posat i val a dir que s'entén perfectament la seva recomanació. Un altre viote! Aquí he hagut de treballar bastant més, però el grau és agraït, com a la resta. La Rosa també ha fet tot el tram difícil però ha quedat fosa quan ja entrava a la zona més suau. Però fins aquí ho ha fet tot! Felicitats!

La M. Alba a Ninota...

... i la Rosa a la mateixa via.

Per acabar la sessió, en Pep i jo encara hem fet la Filigrana (6c). Si dic que és una altra via '10' es pot pensar que exagero, però és així: placa fineta a l'entrada seguida de desplomets on, miracolosament, apareixen gandes als llocs justos! Sembla talment com si la roca hagués estat creada per ser escalada. Impressionant!

A la primera panxeta de la Filigrana...

... i estudiant la sortida.

En acabar, cap a Ponts a menjar un xic abans de tornar a casa. Val a dir que ens ha quedat un molt bon gust de boca! També ha estat un subidón per la Rosa, que mai no havia escalat tantes vies amb tant d'èxit.

Respecte a la graduació, he fet servir la que apareix als peus de via perquè els graus que han sortit a altres llocs no em semblen coherents entre sí. Per exemple, a vista he trobat més senzilla -o igual- la Corfú que la Mikonos (a l'inrevés que a les ressenyes) i més dura -o igual- la Filigrana que la Ninota. I pel que fa al grau absolut, hi ha llocs on els 6c serien 6a+, però això no vol dir que aquests darrers siguin els correctes. El sector és una petita joia, on es pot gaudir plenament de l'escalada. I això és el que compta!