Avui hem tornat a sortir amb en Joan i en Toni. L'objectiu, ascendir la Filigrana pel que seria l'Aresta Brucs: la Ot El Bruixot.
Fem l'aproximació pel refugi, passem per la boca de l'avenc dels Pouetons i enfilem canal amunt fins localitzar l'agulla. La via comença just a l'esquerra de la canal arbrada que ralla l'agulla... i tranquils, que acaba per roca i no al mig de la selva, encara que des de baix no ho sembla pas.
Comença en Toni per un terreny amb roca no especialment bona. Una pila de metres fins a un spit i després una altra excursió fins la reunió en roca un xic millor.
A peu de via les palletes han parlat i han atorgat a en Joan el segon llarg. Inici suau que es va redreçant. Trobem quatre xapes als llocs justos i algun passet on cal mirar-s'ho una mica. La roca és prou bona, sense ser excel·lent.
Em toca el tercer llarg. L'inici té un tram vertical amb algun passet interessant, això sí, protegit per una xapa, la protecció de la qual dura fins atacar el bony final. Aquí hi trobem un clau rústic un xic a la dreta. Aquest bony final (comú amb la via normal) comença dret sobre alguns bolos grans on llaço un merlet. Algun pas d'apretar fins al parabolt i després uns passos ben finets i apretadets fins sortir a un terreny més suau. Un alien abans d'atacar la barretina cimera en terreny un xic trencat i monto reunió a dos parabolts.
Per rapelar ens hem de moure al costat oposat. Trobem una xapa i una anella que permeten arribar-hi amb seguretat... però els hem vist tard. El rapel deu fer uns 25 metres (amb una de 60 en sobra).
El resum és: una clàssica Aresta Brucs, on cal conservar la calma, saber buscar i gaudir vibrant :)
2 comentaris:
Una bona via, Pere, on et va tocar ballar amb la lletja!!
Les palletes van parlar, jeje: res a dir! I no és pas lletja, sols és "vibrant" ;)
Publica un comentari a l'entrada