Tarda

Porto un munt de temps sense sortir, i no és pas per falta de ganes... ni d'ocasions! Però una organització nefasta ha jugat un munt de males passades... i sembla que seguirà! Finalment, amb en Pep hem fet una escapada de tarda, cronòmetre en mà, no sigui que el cap de setmana torni a sortir granota i que, com a mínim, em pugui treure el mono!

Enfilem cap a Can Jorba, on hi ha penya al nou sector del Manantial. Però nosaltres enfilem cap a l'Odio Africano. Allà comencem par la via #18, la de més a la dreta (6a). És una via ben guapa, majoritàriament d'anar fent, però amb alguns passos on cal mirar-s'ho. Acaba anant per un llom de roca dins la canal i sembla que té continuació per la paret de la dreta.
Baixant d'aquí, ens posem a la Aresta (6b). L'inici és suau fins a sota el sostret on la via canvia de banda, creuant l'aresta. Aquí hi ha alguns passets on ja s'ha de tibar més. Després encara ens trobem amb uns passos de finura que Déu n'hi do. La roca és bona, però hi ha alguna llastra que seria dubtosa si no fos perquè ja hi ha passat molta gent, i se suposa que ja hauria caigut, jeje.

A Aresta.

Tornant hem fet una visita al Manantial, on ens hem posat a la més senzilla, Liquenatus (6a). El nom és escaient, donat que té un tram amb la roca recoberta d'una capa negra. A més, hi ha un xic de terra en alguns llocs, però a banda d'això és prou bona. La via va de moviments relativament llargs sobre els forats justos. Es deixa fer, però no s'hi val a badar. Sembla que hi ha un intent d'allargar la via uns metres. Probablement per això la reunió no té cadena sinó una baga entre xapes.

Fent la Liquenatus.

Aquí ja hem estat sols i la tarda no ha donat més de sí perquè encara hi ha feines per fer!