"No estaba muerto..."

... però tampoc no estava de parranda!

Després de mig any, Back in Black!

Fa gairebé 6 mesos l'esquena em va jugar una mala passada -o jo li vaig jugar a ella... Analitzant el que va passar el darrer dia he arribat a la conclusió de que un moviment forçat a la darrera tirada de la Sandokan, ajuntat amb una lleugera sobrecàrrega que devia arrossegar de feia temps, va ser suficient perquè les lumbars es queixessin de valent. Després d'uns primers dies on gairebé ni em podia moure, van anar havent-hi millores i empitjoraments successius. Repòs, medicació diversa, rehabilitació i l'ajut d'en Tati han anat aconseguint que, a poc a poc, el dolor hagi anat desapareixent sense haver de recórrer a tractaments agressius. Però, que lent que ha estat això! Fa uns pocs dies, tant el metge com en Tati em van donar via lliure per tornar a sortir a tibar -amb suavitat, però- i avui ha estat el gran dia.

Finalment, la Rosa ha accedit a treure'm a passejar i ha aprofitat per fer la seva pròpia reentré des de feia més temps encara: en aquest cas el colze n'havia estat la causa. Les condicions per tornar a escalar havien de ser: res de tibades, suavitat i cap risc de caiguda, així que hem optat per anar a Collbató, a la Taca Blanca, al sector del Bestiari Musical. Feia un munt de temps ja hi havia estat un cop amb en Toni i ens va agradar força. Avuit n'hem tornat a gaudir i hem estat completament sols en un dia radiant.

Avui he començat per la Formiguetes (IV+), seguint per la Drac Màgic (V), l'Escarabat Bum Bum (V) i la Tatanet (V). Amb això he acabat completant 120 metres d'escalada de qualitat. Llevat de la primera via, que és més senzilla, les altres són si fa o no fa similars, tot i que probablement la dificultat augmenta en l'ordre descrit.

Gaudint de la bona roca (i el solet).

Es tracta de vies llargues (30m) i amb un munt d'assegurances. Jo portava un bon nombre de cintes, però me n'he hagut d'anar saltant una colla per no quedar-me sense! És, doncs, un bon lloc per a iniciació i per a re-iniciació! La roca és molt bona, amb cantells bons i algun forat de tant en tant. Les vies només s'acosten a la vertical en algun lloc puntual i sempre amb bona presa. Allà on s'ajeuen ,de tant en tant hi trobem algun pas montserratí.

La Rosa, en el seu retorn a la vertical.

Les sensacions d'avui han estat bones. Tot i així he notat alguna punxadeta suau una vegada tornava a ser a peu pla. El proper dia caldrà seguir un pla similar, però amb un punt més de picant i així, poc a poc, a veure si puc tornar a estar en plena forma! La Rosa n'ha fet dues i s'ha donat per servida. A veure si també li torna a entrar el cuquet...