L'Estany

Tal dia com avui vàrem anar a l'Estany amb en Ramon. Escric això un parell de mesos més tard i, per tant, la memòria pot ser que falli...

Ha estat un matí de descoberta. No hi havia estat mai abans i no sé si repetiré gaire aviat... Comencem per una de les vies més senzilles, la No t'apuris Kumbayà (6a). Els primers metres fins al sostret són d'anar fent, amb un pas d'equilibrar-se un xic. Per superar el sostret cal posar-se bé, pujant els peus tant com es pot, i fer una tibadeta de les bones. Després es segueix pel díedre i s'ha d'anar aguantant. En algun lloc es pot reposar bé i aprofito per agafar aire, que m'ha faltat -serà l'escalada en grans altituds... Després la via va a la placa de l'esquerra i queden uns moviments prou guapos.

 El passet del sostret de la ...Kumbayà.

Baixant ens fixem en la via veïna, la Apurat't Friki (6b), que arriba a la mateixa reunió. Aprofitant l'avinentesa hi fem diversos intents, naturalment en top-rope. L'entrada és la mateixa que la ...Kumbayà i, per tant, al final acabem farts de superar el sostret. Després cal passar a la placa de l'esquerra i aquest és el pas més dur. Després de molts intents, trobo la manera que ara mateix ja no recordo. Només recordo que és força aleatòria i que no sempre surt. Més amunt cal anar buscant i navegant un xic, però no és tan difícil. No encadenem ni en top-rope. Està clar que no estem acostumats a aquest tipus d'escalada, si no, no s'explica tanta feina per fer una vieta d'aquest nivell...

Placa de la bona a Apura't Friki.

Fins ara hem estat gairebé a l'ombra, cosa que s'agraeix. Com que ara toca rostir-se, aprofitem per anar a la dreta, a fer la Disneylandia (6a+). L'Ernest ja m'havia comentat que els primers metres són força llisos... i ho he anat comprovant mentre pujava. Ara bé, després d'això, s'arriba a una franjeta que forma un sostret cap a la dreta que cal superar. M'ho miro i remiro i no veig res. Em penjo i em repenjo i no veig res. Total, que acabo fent-ho, no en A0 sinó en Ae, amb un peu a la baga i al·lucinant. Algú m'ho haurà d'explicar... Més amunt la via té uns pocs metres macos amb tendéncia un xic a la dreta. Després se'n va marcadament a l'esquerra, on hi ha una xapa a l'esquerra de tot, per superar uns blocs. Deprés torna marcadament a la dreta i m'he despenjat per treure la xapa de l'esquerra que fa un ròssec de collons. Queden uns metres que no recordo especialment. La via no m'ha agradat, deu ser que no hi sé trobar la gràcia.

Arribant al sostret estrany, que els mals escaladors fan en Ae...

Abans d'anar a l'esquerra. La següent xapa (treta) queda (lluny) 

a l'esquerra del bloc de més a l'esquerra

En resum, no ens ha quedat un bon gust de boca. Imagino que anant-hi amb coneixedors de les vies les hauríem gaudit més (?)